A casa meva mirem les notícies del vespre tots plegats. Cada dia. A vegades mirem un canal i a vegades les mirem d'un altre. Els hem tastat tots: TV3, TV1, A3, Tle5, etc. Aquests dies ha plogut insistentment una notícia: El Papa ha dit no sé què (bé, sí sé què, és clar) dels preservatius en un viatge a l'Àfrica. El món se li ha tirat a sobre. Ha quedat clara una idea penosa: al món hi ha dos bàndols: per un costat hi ha la gent normal; per l'altre, el Papa, que com tothom sap és un il·luminat que no hi toca. Digueu-me si no és aquesta la imatge que ara mateix ens han transmès els mitjans de comunicació. No entro a valorar les paraules de Benet XVI (que, per cert, estan tretes de context, evidentment). La qüestió és aquesta: no hi ha ningú al món mundial que recolzi la postura vaticana? Em fa que sí. Però no surten! A veure: d'on heu tret la informació sobre les paraules del Papa? Les heu llegides? Totes? La resposta és, em temo, NO. Autoritats mundials del màxim nivell, associacions africanes de tota mena, estadistes, universitats, pensadors... Tothom ha criticat sense contemplacions el que els mitjans diuen que el Papa ha dit. De veritat us ho creieu que no hi ha veus que clamen en sentit contrari?A Espanya no hi ha debat de idees, és així de clar, així de dur. A qui s'atreveix a contradir les idees del pensament únic se l'ataca no pel que diu (això és el de menys) sinó pel que és: es de dretes, d'esquerres, vaticanista, de l'Opus, catòlic, gay o lesbiana i no sé quantes coses més.
Senyors, si no es pensa com pensa tothom, ets rar, ets gairebé estúpid. Mentrestant ningú es preocupa de mirar d'entendre el rerefons de les paraules o de les idees: quina pena que em fa que siguem tan simplistes. Cal estudiar, passar hores a la biblioteca, fer cursos, llegir. I després omplir-se la boca d'arguments i contrarguments. Ja n'hi ha prou que ens diguin com hem de pensar, no trobeu?
Un altre dia parlarem de SIDA, profilàctics i la mare del tren, però avui m'he vulgut fixar en l'allau que li ha caigut a sobre a qui s'ha atrevit a contradir els dictats absolutistes del pensament uniforme.
19 comentaris:
Doncs jo sóc dels que no ha sentit exactament el que va dir el Papa i per això no opinaré res del tema preservatius.
El que si que em va indignar és que el Vaticà culpés dels mals de l'Àfrica a les multinacionals i de la cultura dels diners. No fotem! Potser ells viuen en un món a part però està clar que a l'Àfrica el que es necessiten són moltes multinacionals. Empreses que donin feina a la gent i que facin prosperar els països. D'acord que les condicions dels treballadors no seran les justes i que faran moltes hores cobrant poc, però això és el que ha passat a cada país quan s'ha industrialitzat. Passes una etapa així per arribar a la normalitat.
El Vaticà, que és tan expert en fer declaracions que creen controversia, el que hauria de fer és dir les coses clares: els principals culpables de la situació africana són els governs corruptes que tenen la majoria d'estats.
Aquesta tradició esquerrosa de culpar les empreses i els empresaris dels mals del món ha arribat al Vaticà i tot. Crec que així com no hem de creure tot el que surt a la televisió o es publica als diaris, no hem de creure tot el que diu el Vaticà pel sol fet de ser cristians.
M'agrada la controvèrsia perquè així tots creixem com a persones!!! Estimat Dupond, estic d'acord amb la idea del pensament únic, però també crec que nosaltres mateixos, hem de fer un esforç per no caure en el nostre propi pensament únic, tal com t'he comentat avui a la feina mentre investigàvem l'afer de les set boles de cristall.
Estimat Dupont: jo encara diria més: hem de fer un esforç per no caure en el nostre propi pensament únic, tal com t'he comentat avui a la feina mentre investigàvem l'afer de les set boles de cristall.
Ok, Marc. Creure, creure, només el que s'ha de creure.
Sobre el que dius, jo també me n'informaré m´´es perquè estic una mica peix, la veritat i tal com dic al meu post, primer saber després parlar.
Continuo pensant que ets honest en les teves idees. La qual cosa no vol dir que les hagi de compartir, però està clar que el debat amb tu és intel·lectual (d'idees) i no d'etiquetes.
Marc, si que ho ha dit això dels governs corruptes!
El que ha dit el Sant Pare i que es troba reflexat en el document Instrumentum Laboris per al proper sínode de bisbes africans és això (està en castellà perquè faig un corta-pega a saco):
La emancipación de los pueblos de los regímenes dictatoriales anuncia una nueva era y el comienzo de una "tímida cultura democrática", pero el camino es largo debido a que el egoísmo, las ganancias fáciles, la corrupción y la avaricia pueden desestabilizar al continente africano.
En connivencia con hombres y mujeres del continente africano, fuerzas internacionales se aprovechan de esta miseria del corazón humano. Se fomentan las guerras con la venta de armas y se apoyan a políticos irrespetuosos con los derechos humanos y los principios democráticos para lograr ventajas económicas. Así se desestabilizan a las naciones y elimina a los que quieren tutelarlas. Algunos dirigentes políticos son insensibles hacia las necesidades del pueblo sólo persiguen intereses personales despreciando el bien común, pierden el sentido democrático, elaboran políticas sectarias, clientelistas, etnocentristas e incitan a la división para poder reinar.
En algunos países, el partido en el poder tiende a identificarse con el estado.
En África falta un mercado interno que podría crear un ambiente económico favorable, destaca el paro laboral en las ciudades, la degradación social, la alta tasa de criminalidad y la cada vez más amplia separación entre ricos y pobres.
Las multinacionales invaden gradualmente el continente para apropiarse de sus recursos naturales. Aplastando a las compañías locales, compran miles de hectáreas expropiando a las poblaciones de sus tierras con la complicidad de dirigentes africanos. Además, dañan el ambiente y arruinan la naturaleza, que inspira nuestra paz y nuestro bienestar y con la que las poblaciones viven en armonía.
Jo em considero lliberal i per això també crec que a l'Àfrica el que necessiten és més multinacionals però no a qualsevol preu. Per una banda és natural que els salaris siguin baixos perquè el nivell de vida també ho és, les empreses poden aprofitar aquest fet. Però no han d'abusar de les jornades laborals excessives perquè augmenten els accidents laborals degut al cansanci i a més va en detriment del temps que puguin dedicar a la família, el major bé que tenim les persones.
Tampoc s'ha de permetre l'explotació infantil. No hem de fer cas d'allò que va dir el president de la Nike de que si els nens no treballessin a les seves fàbriques estarien prostituint-se. Doncs que doni la feina a les seus pares, que encara que cobrin una mica més no hi perdrà, simplement el marge de benefici serà una mica més petit però li garanteixo que la seva consciència estarà més tranquila.
Un bon lliberal ha de ser eficaç en la seva meta (el creixement econòmic), eficient (reduir costos, augmentar la productivitat, etc) però també equitatiu (just, ètic...)
Tenir valors (cristians) és molt important en qualsevol ideologia política o econòmica. El marxisme va voler imposar la igualtat i la justicia però negant a Déu, i això el va portar a esdevenir el règim més injust i criminal del segle XX perquè és va dedicar a carregar-se els dissidents. De la mateixa manera, un lliberal que només cerqui el màxim benefici sense importar-li res mes pot esdevenir un monstre.
Ostres, Iron, impressionant! T'agraeixo molt aquesta resposta perquè és exactament el que jo buscava per dir a en Marc.
Iron, em fas por...
En Leonardo DiCaprio em torna a deixar en evidència. He caigut en la trampa del titular manipulador de "El Periódico". Es van quedar sols amb la part que els va interessar.
Si el que diu és realment això perfecte.
Marc, no és la meva voluntat deixar-te en evidència perquè em caus bé i em recordes a mi fa cinc anys. Jo també vaig estudiar economia a la UB, i allà o bé et creus tot el que et diuen els profes (especialment els del departament d'estructura econòmica mundial que més aviat s'haurien d'anomenar antiglobalització) deixes de dutxar-te i et tornes un pollós o bé esdevens un escèptic i comences a llegir-te els neolliberals i monetaristes pel teu compte. Cuida't i ves amb compte amb els polls!
Toni president!
Estic pensant de fer publicitat als mitjans de comunicació de pensament únic del teu bolg, només perquè la gent pugui disfrutar dels debats que s'hi gesten!
Estic força d'acord amb tots, ja que tots parleu del mateix i hi ha un comú denominador d'ideologia cristiana i antipollosa.
Cal recordar que l'aplicació de tots els sistemes econòmics allunyats del capitalisme han fracassat estrepitosament, cosa que sovint se'ls oblida als capitans enciams de les nostres contrades.
D'altra banda, i en la línia del post d'en Toni: per trencar una unitat cal diversitat, però si aquesta diversitat no està oberta al diàleg es torna a crear una unitat dins de cada diversitat. És a dir: si els que intenten generar opinions afins al Papa es radicalitzen o no escolten i dialoguen als que intenten desacreditar-lo, es formen grups d'opinió antagònics. Casos dreta-esquerra al país veí com La Razon - El País.
Que fàcil que seria tot si ens escoltéssim i aprofundíssim en la comprensió mútua!
JOan: m'encanta! no saps quan, el que dius. Tens molta raó en això dels grups d'opinió, però em temo que és inevitable. Si una cosa m'està enganxant al blog és aquest diàleg intel·ligent d'idees que portem a terme.
Si visites "Homomoni" fliparàs. L'Iron i jo estem escrivint un llibre.
Joan, segurament tens raó que tots els sistemes econòmics allunyats del Capitalisme han estat un gran fracàs, però un sistema econòmic que per conseqüència ho és també social i fins i tot moral, que té el "diner" a l'arrel de la seva paraula, permetem, estimat amant(no dic amic perquè seria faltar a la veritat, tu i jo som amants incestuosos)dirt que no m'en puc fiar gaire. Tu has tingut crec que una formació que t'ha ensenyat a discernir la importància del diner de la teva vida, però et diré una cosa, el 75% de la població que viu a Occident és esclava del diner i basa el seu sistema de valors en la moneda com a eix fonamental aixecant un racisme econòmic bastant preocupant. A ningú li molesta el congoleny metge de la pell que va amb Mercedes, ara, el que va amb bici a treballar i fa pudor, bueno... això ja seria diferent,i no ens enganyem, això és culpa d'uns valors que ens dóna el mateix sistema econòmic que ens transmet que la "idea" d'èxit és paral.lela a la teva situació econòmico-social. Ho dic perquè el capitalisme té el mateix problema de comunisme: el mite de l'home salvatge.
Marx parteix del fundament de Rousseau de l'home salvatge totalment erroni, tenim mal a dins nostre, però el capitalisme té el mateix problema: Com volem deixar-ho tot a inicitiva privada si no som capaços de reconciliar-nos a vegades amb la nostra dona?? Ens reconciliarem amb els altres que no ens coneixem de res? Ho dic perquè el món flower power d'en Sala-Martín està molt bé si no et trobes tirat en un campament a Golden State i t'acaben de treure la custòdia del nen perquè t'han fotut fora de la feina... Article de La Vanguardia del diumenge.
Solució: No ho sé. Em sap greu. Suposo que articular la nostra manera d'actuar sabent que sempre estem tractant amb persones, i anar amb peus de plom.
Sobre el pensament únic... La única cosa que no he canviat mai és l'equip de futbol, i amb això ho tinc dit tot...
Salut trempats!!!
Iron, ara aniré molt de crack i pensaràs que et foto la bula, però hi ha testimonis en els que havia manifestat la meva sospita de la teva formació als jesuïtes...Ellacuría, González-Faus, Arrupe, Sobrino, Promoció de la Justícia... Només et faltava parlar del pare Batllori...jeje... Salut!!
Estimat company d'incest: completament d'acord amb el tema de l'amistat. Completament en desacord en el tema que ens ocupa.
Les teves paraules semblen copiades d'un discurs a l'explanada del Fòrum, i afinant més et diria que pronunciat per l'Herrera o fins i tot en Joan Boada. Em coneixes i saps que el meu esperit no és el de l'insult, o sigui que no t'ho prenguis com a tal (que en altres circumstàncies podria ben bé ser-ho).
Primer de tot una puntualització: una cosa és capitalisme i l'altre liberalisme.
Com bé dius, el capitalisme és un sistema econòmic, i res més que això. L'economia és una de les moltes facetes d'una societat, i complementària a les altres, oi? Doncs no li donis a l'economia la responsabilitat de la moral d'una societat, cosa que no vol dir que n'hagi de prescindir i rentar-se les mans, sinó que simplement no és la seva feina. No li demanis a un fuster que et faci una operació a cor obert, ja que no és el que està preparat per fer. No vol dir que el bon home estigui eximit del seu deure d'auxili al pròxim pel fet de ser fuster, vol dir que si es troba amb un infart al mig del carrer intentarà ajudar, però sempre dins de les seves possibilitats.
Em parles com a defectes del capitalisme dels valors, d'esclavitud, de fites personals...No et sonen a temes més aviat de meditacions que no d'una classe de macroeconomia? Cadascú la seva feina. El capitalisme ben entès (dixit Mr. Iron) ha d'ajudar als ciutadans, ha de facilitar la integració, ha d'intentar donar a cada individu la possibilitat de progressar en tots els àmbits de la seva vida (no només en el nivell adquisitiu), ha d'ajudar al progrés cultural, tècnic i social. Per exemple, la teva dada del 75% no hagués estat possible sense un treballador incentivat econòmicament per algú que volia saber aquesta dada i l'ha posat lliurement a la teva disposició perquè tu la puguis aprofitar pel teu comentari. No ho trobes genial?
Potser les teves crítiques van en direcció al capitalisme salvatge, és a dir, extremista, i ja saps que els extrems sempre són dolents.
Pel que fa a la iniciativa privada què vols que et digui... Primer de tot el liberalisme no parla de reconciliació, sinó d'autoregulació. Personalment prefereixo que si hi han massa cotxes les empreses automobilístiques decideixin deixar-los de fabricar o es trenquin el cap mirant de fer-los millor, i no que ens obliguin a anar en bici.
Si els taurons de Wall Street han fet excessos els últims anys valorant i devaluant, i la jugada els ha sortit malament, ara ha de ser tota la societat qui en pagui les conseqüències i amb diner públic comprar les seves empreses perquè no facin fallida? Això és ser caritatiu o idiota? La idea que tinc jo de justícia és que qui la fa la paga. Autoregulació vol dir que si fas les coses malament hauràs de tancar l'empresa, i com que no vols anar-te'n a l'atur intentaràs fer les coses bé.
Si t'ha anat malament i estàs a l'atur (el cas que tu exposes), resulta que aquest monstre tan dolent que es diu capitalisme et dóna uns diners cada mes (que prèviament t'ha fet reservar per si es dóna aquest cas) perquè puguis subsistir i t'obre portes de formació perquè et puguis tornar a guanyar la vida.
Està claríssim que hi ha moltes injustícies i moltes situacions dramàtiques, però a priori sembla bona idea, no?
En resum, que s'ha de ser pragmàtic, i veure que si no hi ha res millor a proposar el més sensat és viure amb el que tenim, intentar millorar-ho i enriquir-ho tant com puguem. El dia que em facis veure que una alternativa és millor segur que m'hi apunto!
Frank! no he dubtat mai de la teva perspicàcia de crack! Doncs si, com diria en Rafel Fàbrega he estudiat, pixat i cagat allà.
M'han recomenat aquest blog, he passat un moment per aqui i a pesar de la gran mostra de comentaris intel·ligents jo nomès tinc una observació que no té res a veure amb el post (directament):
- què es millor un bon post? o unes bones reflexions/ discusions conseqüència de la lectura del post en qüestió?
- o el que ve a ser el mateix:
primer és l'ou? o primer és la gallina?
Sento Marc si he baixat amb aquest comentari el grau d'intel·ligència de la gent que et segueix...
Perdo, no volia dir Marc, sino Toni.
Rectificar és de savis...
Hola, Mons!! Molt bewnvinguda a aquesta la teva casa. Digues el que vulguis, que sempre serà benvingut.
Respecte del que dius, em sembla que el millor són les respostes o comentaris al post, però que si aquest no incita a fer-los, la cosa es mor depressa.
Total, que el millor de tot és veure que hi ha gent que ve a escriure coses i fins i tot polemitza. El post d'homomoni porta ja 36 comentaris. Brutal.
Joan, el millor de tot és que veiem les coses molt diferents però ens estimem molt!!! I això no té preu, i no perquè siguem homomonis...jeje... Mira, entenc molt el que dius i fins i tot i puc estar d'acord, però hi ha quelcom a dins meu que no acaba de veure-ho clar, i no ho sé explicar perquè no sé parlar d'aquests temes, però no ho veig així, però tampoc et puc oferir respostes perquè no en sé. Més o menys em passa com amb Déu. Existeix? Si. Per què? Jo que sé per què, el noto i ja està. Ve a ser això.
Encara m'has de contestar el sms que t'he enviat...
Publica un comentari a l'entrada