divendres, 31 de juliol de 2009

Per tots els anys, Frank i Maite!!!


Una fada del bosc llegint a sota un bolet. Així és la màgia. Us desitjo que sigueu molt feliços i que sapigueu fer màgia a les vostres vides de forma que les convertiu, pel toc de la vareta de les vostres ganes, en felicitat a cabassos. Us la mereixeu!

dissabte, 25 de juliol de 2009

Llibres digitals?

Sabeu que em deia l'altre dia l'ex rector de la UdG? Doncs que en CINC ANYS hauran desaparegut del panorama escolar els llibres de paper i que hauran estat substituïts per llibres digitals. Fa cosa d'un mes el responsable dels llibres de text de Barcanova em deia quelcom semblant: anem al llibre digital, no hi ha volta de full. I tots dos afegien una cosa sorprenent i curiosa: no els agradava la cosa. Hi estaven en contra.
El món digital fa mitja por. Ens fa por als emigrants digitals, però no als nadius (coneixeu aquesta terminologia del nord americà Marc Prensky?). Tanmateix és bo que això sigui així. La por, sinó és paralitzadora i estéril, és bona. És un mecanisme de defensa contra aquells que identifiquen novetat amb valor inqüestionable. Deia Luri en el seu clarificador llibre que les noves tecnologies s'imposen sense reflexió, sense consideracions sobre què s'hi guanya amb la seva presència, i el que és pitjor, què s'hi perd.
Aquest estiu m'he posat a treballar en els llibres digitals. N'estic fent un, de fet. Hi ha qui es pensa que un llibre digital és el mateix que un llibre de paper però visualitzat a la pantalla d'un ordinador. I no és això, companys, no és això. De cap manera. O la informàtica m'aporta unes eines fins ara desconegudes en el món de la il·lustració en paper o que se'n vagi a fer punyetes. I si la informàtica ha d'anul·lar la relació o contacte visual entre mestre i alumne per substituir-la per la relació alumne-màquina, no la vull per res. La informàtica no pot pretendre substituir la relació humana. Qui es pensi que gràcies al llibre digital no caldrà que vagi a l'escola és un somia truites, un il·lús.
I llavors, què aporta la digitalització dels continguts? Doncs, el que ha d'aportar el llibre digital és, com a mínim, tres coses: en primer lloc, una major implicació de l'alumne en el seu aprenentatge, de forma que passi de ser alumne passiu a alumne actiu (aprendre fent, practicant, després d'escoltar el professor, és clar); en segon lloc, l'animació dels continguts (fins ara vèiem un dibuix del volcà i les seves parts; ara, amb un clic, veurem una animació d'una erupció volcànica i amb un altre clic, ens connectarem a Internet i veurem la darrera erupció del Kilauea (Hawai) que està en contínua erupció des de 1983; i, en tercer lloc l'augment exponencial del nombre d'excercicis: quants exercicis de B-V feia ara de deures un alumne per al dia següent? 5?, 6? Quants en farà ara a base de clics? 30!
Què vol dir això? Que ara no farem dictats ni redaccions, ni dibuixos creatius ni...? NO. Això ha de continuar perquè és insubstiutïble!
I, doncs tot això vol dir que d'entrada i sense més, aprendran més i millor? NO, NO i NO. Per sort o per desgràcia, l'èxit en l'aprenentatge seguirà depenent de l'esforç, del treball ben fet, de l'autoritat del mestre, de la unitat de tots, escola i família, en un mateix projecte educatiu (que, per cert, es demostra, no pel que està escrit en un paper, sinó per com es comporten els alumnes). Doncs llavors per què ens interessa? ens interessa perquè aportem unes eines que, ben emprades, poden ajudar a allò que s'està fent.
Però la principal tecnologia continuarà essent el professor!
En fi, visca els llibres digitals sempre i quan ens facin arribar a on fins ara no podíem arribar, però vade retro! si pretenguessin substituir-nos, tornar-nos consumistes d'uns continguts en permanent devalució i fluctuació.

dilluns, 20 de juliol de 2009

Els profes i les vacances

Hi ha gent que no suporta veure les vacances que tenim els professors. Voldria fer diverses consideracions al respecte: no diré que ens les mereixem, que avui dia la nostra feina és més feixuga que mai, que estem cremats, que arriba un moment que no hi ha qui aguanti els alumnes, que fa una calor d'espant a les aules i que no es pot treballar allà adins amb 30 ànimes transpirant 37º a l'ombra... Tampoc no diré que tenim moltes vacances però pocs diners per gastar... No diré res d'això perquè per a mi la veritat és una altra.
La veritat és que estic encantat amb la meva feina, que és fruit de la meva vocació professional, que aquest any estic reventat però no cremat ni esgotat. Que em queden ganes aquest any i cada any, de fer coses noves d'inventar i incorporar moltes idees que millorin la meva feina i la seva eficàcia. Tinc dos mesos de vancances. (de l'1 de juliol al 31 d'agost, si fa no fa) Sí. I n'estic content perquè és un temps generós que em permet desconnectar de l'escola i dels alumnes, però també de carregar piles. Us explico a què les dedico? Una o dues setmanes, a deixar feina feta pel setembre o a fer feina de departament de llengües (noves programacions, o continguts); una altra setmana la dedico a la meva formació professional (cursos d'estiu de professor, d'orientador familiar, d'habilitar-me per a la incorporació de les noves tecnologies... Cada any una cosa diferent); dedico dues o tres setmanes, segons l'any, a descansar del tot: família, llegir, platja, llegir, família, llegir, dolce far niente, pensar, llegir, tot plegat sense massa moviment... La resta (dues o tres setmanes més) pintar, i aquest any, amb una intensitat inusual a fer els llibres digitals de Castellà de 1r a 4t d'ESO. D'això en parlaré en un altre post.
Quina vida la dels mestres? Doncs sí, senyors, quina vida! Collonuda de dalt a baix. Dono gràcies a Déu de ser professor. Considero que és un dels millors oficis que es poden fer a la vida. La societat ens necessita i ens necessita en plena forma. Tenim dos mesos de vacances, sí! I com ens vénen de bé! Us hi apunteu? Feu-vos mestres, home! No costa tant... no?

divendres, 17 de juliol de 2009

L'escola contra el món

Aquest és un llibre extraordinari en molts sentits. La veritat, m'ho passo tan bé llegint novel·les que, quan vull llegir assajos, m'ho haig de pensar bé i no fallar el tret. Bé doncs aquest és un tret segur.
Per què? Doncs perquè el seu autor, Gregorio Luri, tal com diu la contraportada, "presenta alhora tres qualitats molt poc freqüents entre els que ara pontifiquen sobre l'ensenyament: una sòlida formació filosòfica, coneix molt bé les escoles d'Europa i del món i parla des d'una llarga experiència a l'aula."
I què aporta Luri? Doncs, idees clares que vénen que ni pintades en un moment com l'actual, caracteritzat per l'esgotament general i el desànim en molts casos. Luri reinvindica un paper que li ha estat manllevat a l'escola: el de fer de mitjancer entre dos ribes del riu de la vida: el del món infantil que necessita entendre el món i el de la realitat que cal entendre per fmillorar-la. Reivindica, per aquest pont, fonaments sòlids: valors estables. La moral del treball ben fet, de l' esforç, de l'autoritat del mestre, de les bones maneres...
Però apart d'això, que, no ens enganyem, "ja ho sabíem", m'ha encantat el llibre perquè fa un repàs extraordinàriament lúcid d'assumptes que sempre se m'havien escapat: les teories dels moviments de renovació pedagògica, de les escoles d'estiu i les seves declarades, de les teories de la postmodernitat, del pensament líquid (Bauman, Virilo i cia), de la moral fashion, del consum contra el treball, de l'activisme i el constructivisme, de la informació vs coneixement, etc. Fa molta punteria pel que fa al diagnòstic de la situació actual: què ens passa? Per què n'hi ha que triomfen? Què fan que no fem nosaltres?
Acaba parlant de les noves tecnologies i la seva irrupció a l'aula ("l'escola les està introduint sense una reflexió que li permeti entendre què s'hi guanya ni què s'hi perd" (vid Zapatero i els seus portàtils a primària).
És un home que creu amb optimisme en el paper de l'escola al món, en la seva transcendència i la seva necessitat. El moment crític actual no és sinó una mostra clara d'això: l'escola és més necessària que mai. Ens hi juguem el futur en el sentit més radical del terme. Malgrat aquesta mena dòptimisme, la veritat és que també et dónes compte que alguns invents que s'han portat a terme fins avui (LOGSE i d'altres) poden haver fet més mal que ens pensem.
M'atreviria a dir que tots els qui ens dediquem a l'ensenyament hauríem de llegir amb atenció llibres com aquest. Té 244 pàgines. És a més, amè.