divendres, 4 de març de 2011

Mourinho confon hipocresia, sinceritat i maleducació


Mourinho va dir l’altre dia que ell no faria mai com Pellegrini, que se’n va anar al Málaga quan el van fer fora del Madrid. Ell se n’aniria a un equip gran d’Anglaterra o d’Itàlia.

Mourinho justifica la seva arrogància i mala educació dient que ell no és hipòcrita i diu allò que realment pensa. A més, això ho amaneix amb una mica de generalització de la culpa, és a dir, afirmant que ell diu allò que en realitat tothom pensa.

A veure, anem a pams:

Primer: no dir tot el que es pensa no és ser hipòcrita. A vegades allò que penses pot fer mal a d’altres i no hi ha cap necessitat de dir-ho. Ser sincer és dir la veritat, però a vegades no cal dir-la, la veritat, perquè pot fer mal o simplement perquè ningú no te la pregunta.

El meu pare explicava que una vegada un conegut amb qui es va creuar pel carrer se li va atansar i li va dir: “Tu em caus molt malament. Ho sento, però jo sóc molt sincer i t’ho havia de dir”. El meu pare comentava que aquest bon home no era sincer, era un maleducat.

A en Mourinho no li van pas preguntar si li agradaria anar al Màlaga. Ell no volia res més que contestar de mala manera a Pellegrini (aquest havia dit que amb ell el Madrid havia assolit tot un rècord a la Lliga (96 punts), cosa per altra banda, rigorosament exacta.)

Mourinho és un maleducat, no li donem més voltes.

I per què ho és, què el porta a ser-ho? Doncs el fet que és arrogant, fatxenda, pretensiós. Mourinho diu que ell no aniria al Màlaga mai perquè pressuposa que els millors clubs del món l’acollirien rendits als seus peus. Potser sí, no dic que no, però pressuposar-ho, donar-ho per fet, és una mostra d’arrogància. I és que si no fos així, si Mourinho fracassés estrepitosament (de moment ho està fent, eh?) i només el volgués un equip modest, ... no hi aniria? Preferiria quedar-se a caseta? Quina necessitat tenia de faltar, de menystenir els altres?

Defenseu, si ho creieu convenient, el Madrid o a qui es vulgui, però no la mala educació, la insolència, la impertinència, la jactància, l’envaniment i el no saber estar, si us plau.

A gent com aquest senyor li convindria una teràpia de xoc, una cura urgent d'humilitat i d'educació. Em sap greu, però a Mourinho jo el poso moltes vegades com exemple de no saber anar pel món, com exemple negatiu. Sóc educador i del que és negatiu també se n'aprèn. Però prefereixo els exemples positius, de gent que sap anar pel món, com Del Bosque, Guardiola o el mateix Manuel Pellegrini.


13 comentaris:

Luis Inclán ha dit...

Molt encertats els teus comentaris, Toni!

Juli de Ca ha dit...

Toni: sembla que aquest noi pot dir el que vulgui perquè ocupa un lloc important.
Aquest noi està entrenant un equip gran i ha d'estar a l'alçada del lloc que ocupa. És un noi "públic" i ha de mesurar les seves paraules.
Ha de cuidar les seves paraules.
Molt bó l'article: totalment d'acord.
Una abraçada.Juli

Toni Cassany ha dit...

Gràcies, LLuís i Juà. Celebro que estiguem d'acord.

Jo el camaleó ha dit...

I segur que l'alè li fa pudor...

Anònim ha dit...

hahahaha, hipòcrites...Pfff...ja està. Ja comencem a críticar les rodes de premsa de José Mourinho, com sempre. És nota que li teniu enveja...(home, sovint la gent de enveja al número 1). Mourinho no es queixa, diu veritats, que veritats que haurien de canviar, veritats que estan perjudicant al Madrid, i al Barça els afavoreix. Siguem realistes, si la cosa continua així de malament(villaratos en contre el Madrid, etc..) sí que la lliga està decidida; si és denuncia aqestes coses, i la federaciò para ja de afavorir al Barça, crec que no està decidida.

Anònim ha dit...

Ah! i per cert, ''jo el camaleó''. Com ho saps que li fa pudor l'alé?

Tanna ha dit...

Mourinho segur que sols te un problema, no te estudis I no es fieu d'un ignorant amb "mando".
"Mando"= Diners, galons,poder . . .

Jo el camaleó ha dit...

Hola Anònim, la veritat és que no ho sé de segur, però ho he suposat en veure la cara de peix bullit que fa sempre el pobre home. Sembla que tingui un permanent mal d'estòmac. De fet quan jo tinc mala digestió se'm queda cara de Mourinho.

Anònim ha dit...

Hola. Ho sento molt, però vull ser sincer:

Tots teniu molta enveja de Mourinho perquè sabeu que mai podreu ser com ell. (direu que no, però en el fons si).

Sincerament, si no teniu el pensament fet pols, creieu que el que diu no són queixes, sinó veritats.

A més crec que és més bona persona que alguns d'aquí, perquè com a mínim no el critiquenper internet ni enveja els grans talents dels altres.

Mourinho no ha de cambiar. crec que sou vosaltres el que heu de cambiar i molt. va, un esforç. tots sabem que és millor tirar cap al costat bo.

dic això d'entre moltes altres coses

Toni Cassany ha dit...

A vegades les queixes són sobre coses certes, però no deixen de ser queixes. Qui pensa que amb queixes el seu fracàs és menys fracàs, allà ell. Wenger és un nou membre del club Mourinho. Club dels qui fan el ridícul perquè s'obliden de les seves mancances i tot ho xifren en allò que no controlen... És el club dels "és que això... és que allò... és que el de més enllà... és que, és que. Pobrets.

txeiks ha dit...

Caram, Toni, quina polseguera que has aixecat...
És curió que l'únic comentari merengue es mantingui en l'anonimat. Ja es veu que això de la sinceritat mal entesa és una malaltia que s'encomana en el madridisme.
Bé, a mi en Mourinho no em sembla un maleducat, sinó un actor, un actor de "teatro del bueno"... La seva interpretació aconsegueix que la gent parli de les seves rodes de premsa i no del seu futbol, que l'afició es mantingui unida contra enemics ficticis... Fins i tot ha aconseguit que en Benzemà es desempani!
Vaig veure una peli que em va ajudar molt a entendre aquest home: Damned United. L'aconsello molt.

Toni Cassany ha dit...

Miraré la peli, Txema. No sé, però, on buscar-la. Espero que el protagonista no sigui Mourinho. Em cansa aquest home. De moment, mentre no vegi la peli, seguiré pensant que ell és així. Això no ho prepara, li surt. Potser m'equivoco, però no m'agrada pensar que és tan llest. és més maleducat que llest.

Bartleby ha dit...

''Jo el camaleò'', sóc el primer anònim. Si no m'equivoco, ser qui ets, i tu em coneixes mot bé. Pensa, i acabaràs sabent qui sóc...