dijous, 30 de gener del 2014

Home i progrés

Ahir llegia a La Vanguardia que César Molinas havia dit que al 2030 s’haurà implantat el cotxe autopilotat. No caldran carreteres ni xofers. No hi haurà transportistes, ni taxistes, ni cotxes particulars… Avui, per altra banda, ha aparegut a la sala d’estar de profes de Bell-lloc una papallona de plàstic, feta amb una impressora 3D.
Les dues coses m’han fet reflexionar. El món avança i canvia a velocitat de vertigen. Sembla que tot canvia. Tot? No, tot no. Què queda? Què és permanent? L’home. L’humanisme. El ésser humà i la seva naturalesa. Això no és líquid, això és permanent perquè no és accidental sinó essencial.
Els qui ens dediquem a educar (i no només a ensenyar) cal que tinguem clar que per molt que un dia anem a cole en una càpsula autopilotada i obrim la porta de casa amb el mòbil o ens imprimim a casa els cargols que no eren al paquet del sofà d’Ikea, haurem de seguir essent honestos, treballadors, solidaris, amables i, si pot ser, feliços.

Que la nova llei d’educació arraconi les humanitats és una animalada de conseqüències incalculables. 

diumenge, 26 de gener del 2014

Sandro Rosell

He estat mirant diversos enllaços que m'han passat sobre actuacions de Rosell (Boixos Nois,Cruyff, Abidal, Camp Nou, etc.) , i la veritat, només en trec una cosa: igual que s'ataquen, també es podrien defensar una per una. Són maneres de fer, criteris. Jo, per exemple, veig bé no renovar Abidal, veig bé treure-li a Cruyff la presidència d'honor, tb la consulta del Camp Nou... M'equivoco? Potser sí. El que no podria compartir és que fossin o haguessin estat corruptes. Però veig que no, que d'això no se'ls acusa enlloc. Potser s'han equivocat en coses i potser han estat molt maldestres amb la comunicació, però, la veritat, trobo que aquest és un mal menor. El que jo no podria defensar és si Rosell hagués malbaratat fonts del club, o si s'hagués apropiat de béns del club, si hagués fet el que fos, només en benefici seu. Mireu el cas Neymar, per exemple. Ha fet martingales dubtoses, jurídicament parlant, per portar-lo?, Potser sí, d'acord; però per què ho ha fet?, perquè vestís la samarreta blaugrana, no? Ell què n'ha tret personalment? Qui n'ha estat el gran beneficiat? Ell a títol personal o el Club?
A mi m'avorreix el soci caníbal del Barça que no sap esperar les eleccions per mirar de prendre el poder i ser el més votat. No, aquí ens devorem a la que podem. En Rosell potser va fer el mateix i ara li han tornat la queixalada. Això sí que és fastigós. 
Dit això, jo veig que teníem un president que ha dimitit (quan, tranquil·lament!! podria no haver-ho fet, eh?) perquè té una dignitat que no tenen tants i tants al nostre país i al país veí. El problema és que els dirigents pocavergonyes sempre es queden i els que valen mig la pena marxen. Rosell valia mig la pena. No era clar, però era net, que no és poc!

dimarts, 21 de gener del 2014

¿Qué falla en la educación?

Em sembla sublim aquest post del meu profe i mestre Lluís Inclán. 
¿Qué falla en la educación?
Tarea ardua es contestar a la pregunta planteada. Y, además de ardua, de múltiples respuestas porque no todo el mundo ve los problemas con los mismos ojos.
Por tanto, la opinión que voy a expresar, como toda opinión, es perfectamente discutible (y me agradaría que se discutiera).
Trataré de reflejar, de la forma más desapasionada posible, lo fundamental de cuanto he visto a lo largo de cuarenta años de docencia. Y hacer partícipe al posible lector de estas conclusiones, enumeradas en breves puntos.
1. Cuanto mejor (más competente, más vocacional, más entregado a su tarea...) es el profesor, mejores resultados obtienen los alumnos. Estos se dan cuenta perfectamente del profesor apasionado por su tarea, pero también del "profesor-mercenario". 
2. El profesor/a no debe ni puede sustituir al padre o a la madre. Pero sí ha de ser, en alguna medida, un referente para el alumno. Se educa más y mejor con la propia vida que con sermones.
3. El "café para todos" (enseñar lo mismo a todos, proponer las mismas metas, hablar al impersonal conjunto de los alumnos) nunca suele dar resultado. Cierto que es imposible atender individualmente a cada uno. Pero entre ambos extremos algo se puede hacer. Claro que se necesita tiempo, dedicación... y ganas.
4. Este aspecto que acabo de citar no es posible sin un conocimiento mínimo de los alumnos (de sus circunstancias ambientales, familiares, culturales, sociales...).
5. El intento de contentar a los alumnos (enseñanza blanda, lúdica, nada exigente...) solo sirve para evitar ciertos conflictos, y quizá para pasárselo bien, pero nunca para aprender en serio.
6. El profesor ha de estar al día en temas pedagógicos (prácticos, reales, no "de libro") y en aspectos de las nuevas tecnologías. Esto no es la panacea, pero sí constituyen poderosos aliados para mejorar las clases.
7. Puede parecer extraño, cursi y hasta un tanto friki, pero pienso que el profesor ha de transmitir un cordial afecto hacia sus alumnos. No solo debe estar ausente toda animadversión, sino el afán sincero de estimarlos como personas, aun conociendo sus muchos defectos. Si no, me parece imposible educar. Algo de eso intuyó Aristóteles al decir: educar la mente sin educar el corazón no es educación en  absoluto.
8. Por último, cabe tener en cuenta aquel proverbio africano: "para educar a un niño hace falta la tribu entera". Porque, comodijo José Antonio Marinasi no es con la colaboración de toda la sociedad, sólo vamos a parchear, no vamos a llegar al fondo. Es esencial que toda la sociedad vaya a una con la educación.

¡Casi nada!