diumenge, 8 de maig de 2011

Escola i laïcitat

Hi ha persones que saben dir les coses d'una manera il·luminadora. M'ha encantat aquest article del Dr. Carlos González, doctor en pediatria, i aquí us el plantifico sencer i tal com rajava al diari ARA el passat 20 d'abril de 2011, a la pàg. 9:
Com que no som creients, vam buscar, per als nostres fills, una escola laica. Però vam trobar una mena de religió descafeïnada, desproveïda de qualsevol consideració transcendent, filosòfica o moral i reduïda al folklore, el consumisme i la superstició.

El Nadal no commemora el naixement de cap Déu encarnat en home, ni tan sols de cap profeta o pensador que hagi guiat la consciència de milions de persones durant dos mil·lennis. Però el Nadal existeix, més que mai, i és un període adequat per anar a esquiar, en què els carrers s’il·luminen i en què els nens poden rebre joguines almenys tres cops (o quatre, que el cagatió es duplica per poder-ho fer en dia lectiu). Com en algunes tribus primitives, s’ensenya als nens a colpejar ritualment un arbre per tal d’obtenir dons dels esperits de la natura. I és la mestra, la mateixa que ensenya a dibuixar i a llegir, la que ensenya el ritual. Un ritual màgic que funciona de veritat: els nens veuen com el tronc caigut menja pells de taronja i, més tard, caga joguines.

I el senyor aquell gros vestit de vermell, el Pare Noel, esclar que existeix! No és cap bisbe del segle IV, no té res a veure amb Sant Nicolau de Bari, no protegia els orfes; sembla que abans treballava en publicitat. Tampoc no se sap d’on eren reis els Reis d’Orient, però existeixen, i tant que sí! Els veiem pel carrer, fem treballs a l’escola sobre els seus regals. Fins i tot el telenotícies informa de l’arribada de Ses Majestats.

També existeix la quaresma. No commemora, esclar, els quaranta dies que va passar Jesús (qui?) al desert. Però hi ha una Vella Quaresma, una senyora amb un bacallà a la mà, que té set peus. Si li arrenques un peu cada dia (sí, això ensenyen en algunes escoles, a arrencar peus a velles), al final ve la Setmana Santa (la paraula santa no es defineix, aparentment vol dir de vacances). Setmana de vacances que, òbviament, no commemora la passió, mort i resurrecció de ningú, i que bàsicament transcorre entre el Dia de la Palma i el Dia de la Mona.

Al panteó educatiu també hi ha esperits menors. La Castanyera els visita cada any, en aquella festa tan tradicional en què no es parla dels avis difunts, però es fan molts panellets. I els més petits no hi veuen cap semblança amb cap membre del personal. És l’autèntica Castanyera! I un autèntic Follet del Bosc se’ls apareix a l’escola natura per difondre un missatge ecologista.

Si un àngel de debò s'aparegués en una escola religiosa, no diríem que estan enganyant i manipulant les criatures? Buscant una escola laica, vam trobar una escola pagana.