dissabte, 12 d’octubre de 2013

Carta al ministre Wert


Aquest dijous passejava pel cole amb un alumne de la meva classe. És hondureny i jo sóc el seu professor de castellà. Li vaig preguntar, d'entrada "en quin idioma vols que parlem?", i ell va dir-me, també en català: "Amb el que vulgui, amb el que vostè se senti més còmode". Tal qual, literal.  Vam parlar en català. Aquest noi va arribar a Bell-lloc l'abril de 2012. Venia a retrobar-se amb la seva mare, que portava ja cinc anys a Catalunya. 

Senyor Wert, no veu que si aquest noi hagués tingut a mà un "Colegio" al costat, no hauria vingut al nostre? I no veu que llavors no sabria parlar català? I no veu que llavors per a mi i per a la societat catalana en general, continuaria essent un hondureny, un estranger? I no veu que llavors, com que jo no el veuria com a català, ell no se sentiria, com ara, tan a casa seva? I no veu que ara aquest noi és més ric culturalment i més acollit? I no veu que ara té, com a pròpies, dues llengües? I vostè no sap, a més, senyor Wert, que sa mare, que porta aquí cinc anys, no parla ni mitja paraula de català i diu que no l'entén, tampoc. I que això vol dir dues coses: la primera, que a Catalunya es viu, treballa i dorm a la perfecció sense saber ni punyetera paraula de català. I la segona, que la gent com vostè, que diu que aquí hi ha un problema d'integració i de fractura social o bé és ignorant (no crec) o no és honesta i té mala llet. I això és insoportable ja. Vostè i els de la seva caterva són els responsables que jo sigui independentista. En Carod o en López Tena no ho havien pas aconseguit. 

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Tu mateix descrius a la perfecció el problema d'integració que pateixen alguns.

Toni Cassany ha dit...

Anònim, problema d'integració algú que viu i treballa aquí sense conèixer la llengua pròpia durant anys? A quin país del món ho permeten això? No fotem riure. Escolta, i firma, si us plau, o deixar-ho córrer.

Anònim ha dit...

Molt malament Toni. Els catalanistes heu aconseguit fer valer el següent tòpic: "Parla'm en català, així t'integres". Malament. La integració també pot ser en català, i una persona que viu a Catalunya i sols parala castellà, pot hi hauria de sentir-se totlament català. A Catalunya hi ha dues llengües, el català i el castellà, i les dues són de casa i amb les dues et comuniques. Jo, que parl català com a llengua materna, m'agrada molt parlar en català i que l'alter em contesti en castellà i tot i axí entendre'ns. ja n'hi ha prou!!!!!!!!

Anònim ha dit...

correció, a la segona línea del comentari anterior on posa "La integració també pot ser en català...", s'entén que vull dir: "La integració pot ser en castellà...".

Edu ha dit...

"la integració també pot ser en castellà"... pero no només en castellà! qui no parla català no es pot sentir integrat a Catalunya, precisament perque desconeix una de les dues llengües oficials d'aquest país.

El que es pretén amb la nova LOMCE (llei Wert), el TIL a Mallorca, el sistema educatiu de segregació lingüística a valència...
es que aquell qui ho desitgi pugui viure en aquests territoris sense necessitat d'aprendre ni conèixer la llengua catalana.
Es a dir, hi ha dues llengües oficials, pero qui desitgi viure només en castellà endavant...Quins nassos!! on és el bilingüisme aquí? perque entenc jo que "bi"lingüisme fa referència a dominar dues llengües no?
Curiós oi? aquells que tant s'omplen la boca amb el bilingüisme són els que, de fet, se'l carreguen.

I el més greu de tot és que al darrere d'aquesta política lingüística no hi ha res més que una voluntat de substitució lingüística encoberta. I això està més que estudiat i comprovat al llarg de la història...quan una llengua perd el seu prestigi social en favor d'una altra és substituïda per aquesta última. Irlanda, Escòcia, Gal·les, Flandes (fins que no es van prendre mesures), i tots els territoris francesos amb llengua pròpia com Bretanya o Occitània en són un trist i proper exemple.
Si una llengua no hem serveix per a res, per que l'haig d'aprendre? Diguem-ho d'una altra manera...si puc viure a Catalunya sense necessitat de parlar català, perque l'haig d'aprendre?

Anònim ha dit...

I si arriba un noi de Mdrid a 2n de batxillerat qué? Haurà d'examinar-se i aprendre en una llengüa que desconeix i treurà pitjor nota? És aixó just? I vols dir, Edu, que encara que sigui un bvon tiu, no es podrà considerar integrat fins que no parli català? Es clar que seria boníssim que aprengués català, però no ha de ser el govern qui ho imposi. Com el Toni ha dit, podrà viure, treballar i dormir sense saber català. El que no pot ser és que les llengües són cooficials i aquesta cooficialitat no la respecta ningú, que els protocols llingúístics de la Generalitat diguin que s'ha de parlar el català a clase i que parlar en castellà swerà l'ultim recurs. Això és lamentable. Els catalans teniem fama de ser gent oberta i ara so una persona no sap català "serà com un estranger"? Per què dividir? A mi m'és igual que parli català, castellà, anglés o francés. Perdoneu, però em sembla estúpid dividir i separar per aqueste tonteries. Tots som espanyols, i si no us agrada tots som europeus, però què importa d'on sigui i com parli? Si ens ensforcessim tots en ser una mica més amables no hi hauria tants problemes. Tot això es per culpa de pensar en nosaltres: nosaltres, esl catalans; nosaltres els espanyols, o els "indepes" o el que no.. No tot es blanc o negre no hi ha bons i dolents: som TOTS uns d'aquí, uns d'allà amb un accent, amb un altre, i deixem-nos de tonteries.
Si jo parlo a algú en castellà i em respon en català no és porque em vulgui tocar els nassos; sino porquè probablemente s'expressa millor en català que en castellà. I punt. I a l'inreves: si parlo en català i em respon en castella és perque parla millor en castellà. I si en realitat em parla en castellà por molestar, no caiguem en la trampa de enfadar-nos: és el que volen tant uns com altres (perquè ho he vist des dels dos costats). Fem un sonmriure i continuem parlant amb ells, amb cordialitat; i pensaran: carai, aquests espanyols, ctalans, independentistes... no són tan mala gent.I si no son mala gent, potser tenenn raó o en el que diuen, potser es pot parlar amb ells amb amabilitat.

Pot semblar molt idealista, però si tots féssim igual, potser no hi hauria amics enfrentats, famílies, governs, potser el sr Wert no hauria fet aquesta llei, o la podria haver parlalt amb el govern català, no hi hauríen enfrentaments com els d'ahir al carrer aragó... No és tan difícil

Xavier Capallera Gibert ha dit...

A Catalunya es pot viure en Castellà, de dues maneres. La primera és la de gent d'alta capacitat econòmica i cultural que tenen un estatus que volen mantenir. La 2a. és la de la gent que està a baix de tot de l'escala social i que mai ascendiran si no poden aprendre la llengua del territori. Els primers tenen gran interès en què els segons mai aprenguin el català i sobre tot que no els sigui necessari per desenvolupar-se mínimament, així els tindran sempre a baix de tot de l'escala i seran els seus servents.

Xavier Capallera Gibert ha dit...

El meu nebot que té 2 anys ja enten el Castellà i diu els noms dels animals en aquella llengua. A casa, som catalans, i només parlem català.
L'apren de veure el dibujos disney.
No hi ha cap estudiant a Catalunya que acabi els estudis primàris sense saber Castellà. Desgraciadament n'hi ha que acaben i en prou feines saben el català. Aquesta és la realitat. Hem de lluitar perquè aquests puguin progressar i es progressa expressant-se en la llengua del territori i aquesta terra, de parla només en té una, l'altra ens l'han imposat i ara continuen fent-ho.

Toni Cassany ha dit...

Informa't, anònim! La teva premisa es falsa: "si arriba un noi de Mdrid a 2n de batxillerat qué? Haurà d'examinar-se i aprendre en una llengüa que desconeix i treurà pitjor nota?" La resposta és NO. No ha d'examinar-se en català sinó en castellà. Bona part de l'argumentació d'alguns es basa en la mentida.

Toni Cassany ha dit...

Informa't, anònim! La teva premisa es falsa: "si arriba un noi de Mdrid a 2n de batxillerat qué? Haurà d'examinar-se i aprendre en una llengüa que desconeix i treurà pitjor nota?" La resposta és NO. No ha d'examinar-se en català sinó en castellà. Bona part de l'argumentació d'alguns es basa en la mentida.

edu ha dit...

Anònim, si algú ve de Madrid (o d'on sigui) a 2n de batxillerat no se'l obligará a fer els examens en català. Això per començar.

I no, no estarà totalment integrat fins que no domini la llengua del país. Igual que si tu vas a Anglaterra, Dinamarca o la Republica del Congo no formaràs part d'aquella comunitat fins que, entre d'altres coses, no siguis capaç d'expressar-te i comunicar-te amb la llengua d'aquelles gents. És normal, passa a Catalunya i passa a qualsevol país del món. I no considero que defensar això sigui ser un tancat de ment.

Per bé o per mal...el món està fet així. La idea xupiguai de que no hi ha fronteres, ni llengües, ni religions...que ens puguin separar, és senzillament falsa.

Cada poble, cada nació, comunitat o com l'hi vulguis dir té la seva llengua, història, cultura, religió...així va el món.

Per altra banda, sempre m'ha fet gràcia el fet que aquest argument de que a Catalunya es discrimina per raó de llengua només serveixi per a Catalunya És a dir, i seguint el teu mateix exemple "Anònim"...que passaria si un noi del Marroc ve a fer l'últim curs de batxillerat a una escola de Madrid? Se l'obligarà a fer els exàmens en castellà? Molt hem temo que si. Coi, si som tant tolerants i tant oberts de ment que faci l'examen amb la llengua que vulgui no?

Àlex Gil Martín ha dit...

La portada de l'article amb el Ministre Wert totalment sol. Una imatge que descriu amb perfecció com s'ha aprovat aquest projecte educatiu, només amb el vot d'un partit que, a més, té la majoria absoluta, i que serà derogat quan accedeixi a governar un altre partit polític.

En quant al noi hondureny, conec un cas idèntic. Un company, un any més gran que jo i també (antic) estudiant del Bell-lloc, m'assegura, sempre, que està del tot content d'haver estudiat el català, i parlar-lo fora de casa, a l'escola o amb els amics. Ell parla amb l'accent típic d'un castellà, però el parla, l'escriu i l'entén a la perfecció, i això ja és important, perquè s'esforça. La qüestió d'integració d'un estranger no només és la llengua, sinó la cultura i l'esforç.

D'altra banda, qui és Wert per decidir, només ell, el que cal fer amb l'educació a Catalunya? M'agradaria saber, amb certesa, quants cops ha trepitjat el Ministre o el seu executiu el territori català. Si ho fes més habitualment, possiblement entendria aquest malgustós sentiment cap a l'aprovació d'aquesta reforma educativa per part dels docents i estudiants catalans.

Quim Fàbrega ha dit...

Em sembla penosa la gent que odia el català, la meva nòvia és castellanoparlant i ella de tan en tant em parla en català (i aprofita per practicar) i jo acostumo a parlar en castellà ( així també practico). I això per amor. No sóc independentista, però hi ha massa espanyols que odien Catalunya i el Català.
Per cert, em sembla BASTANT penós que amaguis la teva identitat.

Anònim ha dit...

Primer de tot felicitat al sr. Cassany per la carta, estic completament d'acord amb vostè.
Són les "Putades" com aquestes les que un es pregunta si realment vol seguir formant part d'Espanya.
Porten 300 anys "putajant-nos" hi encara no se quan en tindran prou!
Només vull que el futur de Catalunya es decideixi en les urnes
Catalanes!

Anònim ha dit...

Benvolguts amics, quin tema tan trepitjat aquest, oi?

Em presento, sóc un català que no es sent espanyol, però tampoc es sent independentista. Sí, així es com em presento.Per què em presento d'aquesta manera? Perquè crec que és necessari que es sàpiga com penso per entendre el que desenvoluparé a continuació. No tinc massa temps per explicar el meu ressentiment amb la cultura castellana, però crec que és deguda a la meva condició d’estudiant gironí del segle XXI.

Fins a l'educació universitària sempre vaig estudiar en català, vaig anar a un col·legi on totes les classes (fins hi tot les de castellà) eren impartides en català. He de reconèixer que aquest fet ha passat factura al meu nivell en la llengua veïna. També, però, que mai m'ha afectat per fer-me entendre amb castellanoparlants i que no vaig adonar-me d'aquest problema fins ben arribada l'etapa universitària.

Quan vaig abandonar les fronteres del meu petit país, tan sols era un marrec de 18 anys amb ganes de donar a conèixer la injustícia lingüística, política i econòmica que Catalunya rebia per part d'Espanya. Tot va canviar quan, amb altres catalans que arribaven també a la mateixa universitat, vam ser titllat d'estrangers... No em mal-interpreteu, no eren malintencionades les paraules que ens qualificaven com a tals, tan sols ho pensaven realment. Per què? Perquè una persona que domina una llengua sap com es diu cullera, forquilla o escacs. I no, no tots els alumnes dels nostres col·legis saben dir-ho en els dos idiomes (especialment els de Girona en castellà i alguns de Barcelona en català).

Desconec exactament el que vol imposar el ministre Wert amb la LOCME, però jo considero que un alumne que estudiï a Catalunya ha de dominar els dos idiomes. Sí, això va en part per l’anònim que diu que un alumne de Madrid no ha d’aprendre el català si ve a Catalunya… Aviam, òbviament, si arriba a 2n de Batxillerat tindrà una desavantatge comparativa envers els seus companys de classe però, et recordo (si has tingut la sort d’acabar la secundària post-obligatoria) que si realitzes la selectivitat a Catalunya es considera que tens un domini de Català i Castellà equivalent a una D (si no vaig errat). Per tant, si aquest noi vol obtenir aquesta distinció, ho haurà d’acreditar. Però, a més a més, com ha indicat en Toni Cassany (exceptuant els exàmens de català i castellà) és possible escollir la llengua en què et vols examinar a la selectivitat i, per tant, em sembla demagògica la teva aportació.

Tot i l'anterior crítica, sí comparteixo amb el meu estimat homònim, que l’educació catalana hauria d’assolir un nivell de bilingüisme més marcat. Com es fa això? Amb una educació 100% bilingüe. I això vol dir amb la mateixa quantitat de matèries en castellà que en català. Es podria adoptar una educació en què es parlés un idioma per trimestre. 1r en Catlà, 2n en Castellà y 3r en Anglès. D'aquesta manera s'assolirien bons nivells de les tres llengües; tant a nivell oral com escrit.

També m’agradaria denunciar l’ensenyament idiològic de les escoles catalanes. Em fa gràcia que hi hagi gent que demani que es tregui l’assignatura de religió de les escoles. Hi estic totalment d’acord, però ho demanen perquè consideren que no s’ha de condicionar el pensament dels infants; en canvi, no paro de veure petits marrecs defensant l’independentisme a capa i espasa, o proclaman la grandesa de la corona Catalanoaragonesa. No es culpa seva, però s’hauria de començar a explicar que aquesta corona mai no va existir... (continua en el següent comentari)

Anònim ha dit...

Els alumnes catalans, com he provat en paràgrafs anteriors, no domineM la llengua castellana i estem culturament conducionats. Això s’ha de solucionar. Si la LOCME va cap al camí d’un bilingüisme (o trilingüísme) més equitatiu, no em sembla criticable. Si pel contrari, va cap un bilingüisme mal entès, on la gent pugui estudiar en la llengua que els roti, sense haver d’aprendre l’altre llengua oficial del seu país, és un error garrafal.

Per acabar, sé que aquest comentari que he elaborat perdent forces minuts del meu preuat estudi no serà molt ben acollit. Fins hi tot, es probable que sigui menyspreat i ignorat per la societat internauta en general, però volia deixar constància de la meva opinió: No tots els anti-espaÑols som independentistes. I, sobretot, que ens falta encara molt per assolir un bon nivell de bilingüisme (o millor trilingüisme) que aconseguiria que els nostres alumnes dominessin les dues llengües; i no que parlin les dues malament com passa a l’actualitat. El meu germà li costa parlar en castellà i , a més, quan parla en català, deixa anar un bon grapat de barbarismes. Espero que ningú denigri la figura del meu germà en comentaris posteriors, però volia deixar palpès que tot està basat en l’experiència.

PD: Un últim apunt, espero que es canvïi també el que passa a algunes escoles de certes institucions religioses de l’esglèsia catòlica on l’ensenyament es totalment en castellà. Aquests centres són també una vergonya per catalunya; per molt que els seus alumnes surtin en grans coneixements en les altres matèries.