diumenge, 31 d’octubre de 2010

Un quadre especial

Aquest quadre ahir va ser despenjat de l'exposició i translladat a Berga. Un matrimoni l'ha adquirit i, com que viuen molt lluny, se l'han endut.
Aquest quadre va ser l'únic al qual vaig dedicar unes paraules en la presentació del passat dia 28.
Per què?
Perquè reflecteix un paisatge que realment no existeix. El vaig pintar sense cap model al davant. Vaig pintar el que sortia de la meva imaginació, de l'empordà interior. És l'Empordà que porto a dins.
Aquest quadre és una síntesi, un resum, una metàfora del meu paisatge interior. A mi sempre m'ha inspirat l'Empordà pel que transmet, no només pel que ofereix a la vista.
Empordà és paisatge de només dos components: cel i terra. La línia divisòria és clara i contundent, Ambdós es toquen en arribar a l'infinit. No abans.
Empordà és sobrietat, senzillesa i auteritat: el just valor de les coses, ni més ni menys.
Empordà és espiritualitat, la terra, l'home, que cerca el més enllà, el més lluny, sempre molt més lluny.
Aquest quadre és únic en aquest senti i em sap molt greu haver-lo venut. Bé, molt greu tampoc, no ens passem que prou bé que em vindran els calerons... No cal ser hipòcrites, tampoc. Vull dir que no m'hagués sapigut cap greu quedar-me'l. Qui l'ha comprat, però s'ha endut la meva explicació i confio que sàpiga valorar la peça. De fet sé que ho farà perquè m'ha demanat que li dediqui al seu fill, l'hereu de curta edat, que el perllongarà més enllà de l'avui i del demà. Espero!