tag:blogger.com,1999:blog-20682004881751159222024-02-21T10:21:56.978+01:00Toni CassanyToni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.comBlogger103125tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-58977284668492558692014-01-30T18:54:00.000+01:002014-01-30T18:54:27.544+01:00Home i progrés<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtxSa8INAXWDmC_P5y2443VdY8qqk5dQq6kB9tU3OXzhketP-p4UQMHgaI7uF6fjGudjQCSz5A79l1Ik3wYFPDCTYT5LpF4uARwzQ5XNV5BFQCLZBaeFrNuqoWlTY9nv97O14gci0rFiFS/s1600/papallona.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtxSa8INAXWDmC_P5y2443VdY8qqk5dQq6kB9tU3OXzhketP-p4UQMHgaI7uF6fjGudjQCSz5A79l1Ik3wYFPDCTYT5LpF4uARwzQ5XNV5BFQCLZBaeFrNuqoWlTY9nv97O14gci0rFiFS/s1600/papallona.jpg" height="320" width="240" /></a><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Ahir llegia a La Vanguardia que César Molinas havia dit que al 2030 s’haurà
implantat el cotxe autopilotat. No caldran carreteres ni xofers. No hi haurà
transportistes, ni taxistes, ni cotxes particulars… Avui, per altra banda, ha
aparegut a la sala d’estar de profes de Bell-lloc una papallona de plàstic,
feta amb una impressora 3D. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Les dues coses m’han fet reflexionar. El món avança i canvia a velocitat de
vertigen. Sembla que tot canvia. Tot? No, tot no. Què queda? Què és permanent?
L’home. L’humanisme. El ésser humà i la seva naturalesa. Això no és líquid,
això és permanent perquè no és accidental sinó essencial. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Els qui ens dediquem a educar (i no només a ensenyar) cal que tinguem clar
que per molt que un dia anem a cole en una càpsula autopilotada i obrim la
porta de casa amb el mòbil o ens imprimim a casa els cargols que no eren al
paquet del sofà d’Ikea, haurem de seguir essent honestos, treballadors,
solidaris, amables i, si pot ser, feliços. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Que la nova llei d’educació arraconi les humanitats és una animalada de
conseqüències incalculables. </span><o:p></o:p></span></div>
Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-61860719738167952422014-01-26T13:27:00.000+01:002014-01-26T13:28:51.853+01:00Sandro Rosell <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4K0_p75zg2Jy7m3wySyqwtw4IHGMyjs78ek4CRQXcyMZk89ucWa5bZNqj2fUREownNNvxwGTEgw8MQaYk-Np_Pk_2cpc1tRcR-4J_NjC9E2tnSRIrOXYm1Sv-SgWtyFbG8p-snFxzBR7q/s1600/rosell.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4K0_p75zg2Jy7m3wySyqwtw4IHGMyjs78ek4CRQXcyMZk89ucWa5bZNqj2fUREownNNvxwGTEgw8MQaYk-Np_Pk_2cpc1tRcR-4J_NjC9E2tnSRIrOXYm1Sv-SgWtyFbG8p-snFxzBR7q/s1600/rosell.jpg" height="176" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Cambria, serif; font-size: 12pt;">He estat mirant diversos enllaços que m'han passat
sobre actuacions de Rosell (Boixos Nois,Cruyff, Abidal, Camp Nou, etc.) , i la veritat, només en trec una cosa: igual que s'ataquen, també es podrien defensar una per una. Són
maneres de fer, criteris. Jo, per exemple, veig bé no renovar Abidal, veig bé
treure-li a Cruyff la presidència d'honor, tb la consulta del Camp Nou... M'equivoco? Potser sí. <b>El que no podria compartir és que fossin o haguessin estat corruptes. Però veig que no, que d'això no se'ls acusa enlloc. </b>Potser s'han equivocat en coses i potser han estat molt maldestres amb la comunicació, però, la veritat, trobo que aquest és un mal menor. El que
jo no podria defensar és si Rosell hagués malbaratat fonts del club, o si
s'hagués apropiat de béns del club, si hagués fet el que fos, només en benefici
seu. Mireu el cas Neymar, per exemple. Ha fet martingales dubtoses, jurídicament parlant, per portar-lo?,
Potser sí, d'acord; però per què ho ha fet?, perquè vestís la samarreta blaugrana, no? Ell què n'ha tret personalment? Qui n'ha estat el gran beneficiat? Ell a títol personal o el Club?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">A mi m'avorreix el soci caníbal del
Barça que no sap esperar les eleccions per mirar de prendre el poder i ser el
més votat. No, aquí ens devorem a la que podem. En Rosell potser va fer el mateix
i ara li han tornat la queixalada. Això sí que és fastigós. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">Dit això, jo veig que
teníem un president que ha dimitit (quan, </span><span style="font-family: Cambria, serif; font-size: 16px;">tranquil·lament!! </span><span style="font-family: Cambria, serif; font-size: 12pt;">podria no haver-ho fet, eh?)
perquè té una dignitat que no tenen tants i tants al nostre país i al país veí.
El problema és que els dirigents pocavergonyes sempre es queden i els que valen
mig la pena marxen. Rosell valia mig la pena. No era clar, però era net, que no és poc!</span></div>
Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-5545903861045746872014-01-21T00:17:00.001+01:002014-01-30T19:02:02.675+01:00¿Qué falla en la educación?<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Em sembla sublim aquest post del meu profe i mestre Lluís Inclán. </span><br />
<span style="font-size: x-large;">¿Qué falla en la educación?</span><br />
<div class="post-header" style="background-color: #333333; color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 1em;">
<div class="post-header-line-1">
</div>
</div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-2790021256187509669" itemprop="articleBody" style="background-color: #333333; color: white; font-size: 16px; line-height: 1.3; position: relative; width: 938px;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Tarea ardua es contestar a la pregunta planteada. Y, además de ardua, de múltiples respuestas porque no todo el mundo ve los problemas con los mismos ojos.</span><br /><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Por tanto, la opinión que voy a expresar, como toda opinión, es perfectamente discutible (y me agradaría que se discutiera).</span><br /><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Trataré de reflejar, de la forma más desapasionada posible, lo fundamental de cuanto he visto a lo largo de cuarenta años de docencia. Y hacer partícipe al posible lector de estas conclusiones, enumeradas en breves puntos.</span><br /><div class="separator" style="clear: both; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs7izv740j-qhrTSyykzZTSTfq2egrTQZ6_MvHgawki54boP4IAHro46PuG8sRzlM8ezaqTabpuELJVKeREPjQIGlGY6Y4hZL9tksPQBR5sSrNAQAQIiOAq52pd3IShuKPAF7YCr1nxfGc/s1600/12.jpg" imageanchor="1" style="color: #444444; text-decoration: none;"><img border="0" height="128" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs7izv740j-qhrTSyykzZTSTfq2egrTQZ6_MvHgawki54boP4IAHro46PuG8sRzlM8ezaqTabpuELJVKeREPjQIGlGY6Y4hZL9tksPQBR5sSrNAQAQIiOAq52pd3IShuKPAF7YCr1nxfGc/s280/12.jpg" style="-webkit-box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.2) 0px 0px 0px; background-color: #222222; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border-bottom-left-radius: 0px; border-bottom-right-radius: 0px; border-top-left-radius: 0px; border-top-right-radius: 0px; border: 1px solid rgb(20, 20, 20); box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.2) 0px 0px 0px; box-sizing: border-box; max-width: 100%; padding: 8px; position: relative;" width="280" /></a></div>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">1. Cuanto mejor (más competente, más vocacional, más entregado a su tarea...) es el profesor, mejores resultados obtienen los alumnos. Estos se dan cuenta perfectamente del profesor apasionado por su tarea, pero también del "profesor-mercenario". </span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">2. El profesor/a no debe ni puede sustituir al padre o a la madre. Pero sí ha de ser, en alguna medida, un referente para el alumno. Se educa más y mejor con la propia vida que con <i>sermones</i>.</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">3. El "café para todos" (enseñar lo mismo a todos, proponer las mismas metas, hablar al impersonal conjunto de los alumnos) nunca suele dar resultado. Cierto que es imposible atender individualmente a cada uno. Pero entre ambos extremos algo se puede hacer. Claro que se necesita tiempo, dedicación... y ganas.</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">4. Este aspecto que acabo de citar no es posible sin un conocimiento mínimo de los alumnos (de sus circunstancias ambientales, familiares, culturales, sociales...).</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">5. El intento de contentar a los alumnos (enseñanza blanda, lúdica, nada exigente...) solo sirve para evitar ciertos conflictos, y quizá para pasárselo bien, pero nunca para aprender en serio.</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">6. El profesor ha de estar al día en temas pedagógicos (prácticos, reales, no "de libro") y en aspectos de las nuevas tecnologías. Esto no es la panacea, pero sí constituyen poderosos aliados para mejorar las clases.</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">7. Puede parecer extraño, cursi y hasta un tanto <i>friki</i>, pero pienso que el profesor ha de transmitir un cordial afecto hacia sus alumnos. No solo debe estar ausente toda animadversión, sino el afán sincero de estimarlos como personas, aun conociendo sus muchos defectos. Si no, me parece imposible educar. Algo de eso intuyó Aristóteles al decir: <span style="color: cyan;"><i>educar la mente sin educar el corazón no es educación en absoluto</i></span>.</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">8. Por último, cabe tener en cuenta aquel proverbio africano: "para educar a un niño hace falta la tribu entera". Porque, como<a href="http://www.ateneodesevilla.es/noticias/item/633-jos%C3%A9-antonio-marina-para-educar-a-un-ni%C3%B1o-hace-falta-la-tribu-entera" style="color: #444444; text-decoration: none;"><span style="color: yellow;">dijo José Antonio Marina</span></a>, <i><span style="color: cyan;">si no es con la colaboración de toda la sociedad, sólo vamos a parchear, no vamos a llegar al fondo. Es esencial que toda la sociedad vaya a una con la educación.</span></i></span></blockquote>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><span style="color: cyan;"><br /></span></i>¡Casi nada!</span></div>
Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-13032112343510194402013-10-12T12:05:00.002+02:002013-10-12T12:44:22.584+02:00Carta al ministre Wert<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLmFgYQzvg1SWq_9eLMore8W93TCbvhYIdteZ5xs3zYSR4MJHIhxWmE1ZKemb-MrQ4cV77cQU0UhiONN1L4AJZrpmzAhyphenhyphenq7LmZifz9wXtOIfF_upQGP7GFBfcw4upG4XST1jhJlCavxdBf/s1600/1381415094770wert-lomce-solito-00_642x300c4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLmFgYQzvg1SWq_9eLMore8W93TCbvhYIdteZ5xs3zYSR4MJHIhxWmE1ZKemb-MrQ4cV77cQU0UhiONN1L4AJZrpmzAhyphenhyphenq7LmZifz9wXtOIfF_upQGP7GFBfcw4upG4XST1jhJlCavxdBf/s320/1381415094770wert-lomce-solito-00_642x300c4.jpg" width="320" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
Aquest dijous passejava pel cole amb un alumne de la meva classe. És hondureny i jo sóc el seu professor de castellà. Li vaig preguntar, d'entrada "en quin idioma vols que parlem?", i ell va dir-me, també en català: "Amb el que vulgui, amb el que vostè se senti més còmode". Tal qual, literal. Vam parlar en català. Aquest noi va arribar a Bell-lloc l'abril de 2012. Venia a retrobar-se amb la seva mare, que portava ja cinc anys a Catalunya. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Senyor Wert, no veu que si aquest noi hagués tingut a mà un "Colegio" al costat, no hauria vingut al nostre? I no veu que llavors no sabria parlar català? I no veu que llavors per a mi i per a la societat catalana en general, continuaria essent un hondureny, un estranger? I no veu que llavors, com que jo no el veuria com a català, ell no se sentiria, com ara, tan a casa seva? I no veu que ara aquest noi és més ric culturalment i més acollit? I no veu que ara té, com a pròpies, dues llengües? I vostè no sap, a més, senyor Wert, que sa mare, que porta aquí cinc anys, no parla ni mitja paraula de català i diu que no l'entén, tampoc. I que això vol dir dues coses: la primera, que a Catalunya es viu, treballa i dorm a la perfecció sense saber ni punyetera paraula de català. I la segona, que la gent com vostè, que diu que aquí hi ha un problema d'integració i de fractura social o bé és ignorant (no crec) o no és honesta i té mala llet. I això és insoportable ja. Vostè i els de la seva caterva són els responsables que jo sigui independentista. En Carod o en López Tena no ho havien pas aconseguit. </div>
Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-46765799607109835102012-08-30T16:47:00.000+02:002012-08-30T16:47:12.193+02:00LÓPEZ TENA I ARTUR MAS<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgY-REoj6Smc_X5FN95DDUyNSocY3o9IuUOrDyPx62vcy6YDrjNZ-pSf3XFkrNPLWsZnO9fTYg5FzIyjvji-LIzXLPB0RYTgwrZEQjvRQCTHUIeFnxsqhWpTl46FWL1K11FPQkN4i8ydbt/s1600/LOPEZTENA.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="175" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgY-REoj6Smc_X5FN95DDUyNSocY3o9IuUOrDyPx62vcy6YDrjNZ-pSf3XFkrNPLWsZnO9fTYg5FzIyjvji-LIzXLPB0RYTgwrZEQjvRQCTHUIeFnxsqhWpTl46FWL1K11FPQkN4i8ydbt/s320/LOPEZTENA.jpg" width="320" /></a><span lang="CA"><b>Jo cada vegada
suporto menys aquest to que fa servir en López Tena. </b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">To crispat, de mala
digestió. López Tena gasta un llenguatge hiperbòlic que menysté el contrincant
de torn. López Tena ha de prendre més <i>Tranquimazin</i>, de debò. S'assembla a
Chávez i a Montoro. Així no
arribem enlloc. Necessitem líders, gent que aglutini, que agrupi sensibilitats
diferents, no oposades però diferents. López Tena fa el seu paper i admiro la
seva feina batalladora, de desemmascarar la mentida allà on faci falta. Però
m'està posant nerviós el seu estil histriònic perquè és exclusivista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La independència
de Catalunya no s'aconsegueix amb confrontació exclusivista. Som molts els qui
la volem de forma pacífica, inclusiva, de la mà de quanta més gent millor. És
que no serà de cap més manera. Si independentisme és insultar, cremar banderes
del color que sigui, jo no m’hi apunto. Independentisme és autoafirmació, no
negació de l’altre. Al menys el meu. Un exemple de llenguatge agressiu: “Espanya
ens roba”. Jo crec que això, fet i fet, és així. Comprenc aquest
llenguatge emprat al bar, fent una canya. Però als mitjans, al Parlament, etc,
no cal. En aquests fòrums cal dir-ho de forma que qui ho rep, sigui de la
sensibilitat que sigui, no només no s’ofengui sinó que inclini el cap i pensi “té
més raó que un sant”. Hi ha qui fa així les coses i ha aconseguit aglutinar
tots els partits polítics en una idea comú i impensable fa només un any: el
sistema de finançament és injust amb Catalunya. Qui s’atreveix avui a dir el
contrari? Els de <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
<span style="background-color: white; text-align: start;">Falange Española de las JONS</span> </span> i prou. Amb aquest llenguatge i estil hoolligan d’en
L-T s’arrossega només els fanàtics, però aquests mai no aconseguiran la
independència de Catalunya perquè aquesta vol suma, pinya, folre i manilles. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">De fet, s’observa
amb claredat, que hi ha un moviment que va agafant forma i força, un moviment
que RAONA l’independentisme des de l’argumentació i no des de la visceralitat.
<a href="http://www.salaimartin.com/randomthoughts/item/403-random-thoughts-sobre-rescate-de-catalunya.html">Sala i Martín</a> és un exemple d’això
que dic. A l’independentisme s’hi arriba per camins ben diferents: la barretina
i el cor, la butxaca, la conveniència, el desplanti, la rauxa i la ràbia. A mi
em sembla que tot pot servir una mica; però qui vulgui sumar totes les sensibilitats
en una, qui vulgui aglutinar, aquest ha de ser un estratega. Cal ser moderat,
cal portar les coses per un camí que no sempre és el més recte, però que sap on
va i no es desvia. Això és el que fa un líder, algú que arrossega i no només
uns quants. No hi ha líders així a Espanya. A Catalunya em sembla que podria
ser que n’hi hagués un: Mas, Artur Mas. Jo voldria pensar que aquest home està
fent aquest camí de ziga-zagues, a vegades desconcertant, però estratègic. El
pacte fiscal és una estació, però no el destí final. Ítaca queda a mig termini.
Paciència. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per tot això
entenc que Mas no vagi a la manifestació independentista de l’11-S, perquè és
el president, també, dels qui no són independentistes. Ho sigui o no ho sigui
ell, no hi pot anar. Mas va ser elegit president de Catalunya amb milers i
milers de vots que no eren inpendentistes, ni tan sols eren de gent del seu
partit. Això ell ho sap (ho van dir l’endemà de la victòria). Al seu programa
electoral parlava de Pacte fiscal i no d'independentisme. Ell és coherent amb
aquest programa (fet curiós, no?). <o:p></o:p></span></div>
Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-36544400050653645722012-07-10T11:04:00.000+02:002012-07-10T11:05:10.609+02:00La virginitat és notícia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiAZ5YP8u92gNtuv1t1Y8ytkVUQXvQZA-s9oG4OLEzFwFfdo4rukHxN252W4BPLIAvBcgMhft5OVxnG70KOuz53ZTkH8tvasqea3FspgU5ha9dTWISEKav3XaTHwETnW6qKggtMqPtyygw/s1600/virginitat+als+29.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiAZ5YP8u92gNtuv1t1Y8ytkVUQXvQZA-s9oG4OLEzFwFfdo4rukHxN252W4BPLIAvBcgMhft5OVxnG70KOuz53ZTkH8tvasqea3FspgU5ha9dTWISEKav3XaTHwETnW6qKggtMqPtyygw/s400/virginitat+als+29.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
No deixa de ser curiós que <span style="background-color: white;">sigui</span><span style="background-color: white;"> </span><span style="background-color: white;">notícia el fet que aquesta noia, una atleta anomenada Lolo Jones, hagi decidit regalar-li al seu futur marit el do de la seva virginitat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
El curiós per al periodista és que hagi decidit prendre aquesta decisió. El curiós per a mi, és que això sigui curiós per al periodista. Quins temps tan divertits aquests nostres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">Em sembla que la Lolo Jones no hauria de ser vista com una superwoman. Em sembla que ha decidit fer una cosa que hauria de ser ben normal o, si més no, no hauria de passar per davant dels mèrits esportius (en aquest cas) ni de tantíssimes coses que l'atleta ha dit a l'entrevista (llargueta, per cert). El que la Jones ha decidit fer és una preciositat que molts es perden perquè es pensen que no toca, que avui dia això és una excentricitat, o que no poden (o que sortirien al diari!), quan hauria de ser reconegut com el millor comportament possible, per diversíssimes raons que no queben aquí. </span></div>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-52358702592762092532012-07-08T15:09:00.000+02:002012-07-10T11:06:37.385+02:00El vell que va saltar per la finestra<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" hspace="0" style="text-align: center;" vspace="0"><tbody>
<tr><td style="padding: 0cm 7.05pt; text-align: left;" valign="top"><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWR_4pR9XPN-0OQu92TNM1UTsMgRlwpPjxG0fNgYq2oeHDTklvPgngFN65izlQ8CsJvNBOqi2f_tBkP6nOLExjAXni7QiDbjGSKTqVRqVH16VpyjUuVNoqDaAjLkDBeEObVK0ZOfxlMmlG/s1600/el+vell+que.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWR_4pR9XPN-0OQu92TNM1UTsMgRlwpPjxG0fNgYq2oeHDTklvPgngFN65izlQ8CsJvNBOqi2f_tBkP6nOLExjAXni7QiDbjGSKTqVRqVH16VpyjUuVNoqDaAjLkDBeEObVK0ZOfxlMmlG/s200/el+vell+que.jpg" width="125" /></a><br />
<h3>
<span style="background-color: white;">M’ha fet riure molt durant força pàgines, que no és poca cosa, és clar.</span></h3>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Una novel·la diferent quant als continguts. Humor d’astracanada constant, absurd i delirant. Per passar l’estona no està malament.</div>
<div style="text-align: justify;">
El més interessant, des d’un punt de vista literari, és potser el joc de perspectives i el joc temporal. Pel que fa al primer, és enginyosa la manera que l’autor fa que passin coses tant inversemblants, que des de la perspectiva policial de l’agent Aronsson, siguin tan impossibles que erri constantment el diagnòstic i la interpretació. És una de les claus de l’humor del llibre; pel que fa al joc temporal, destaco la doble història del protagonista. El temps present transcorre des que s’escapa de l’asil. Intercalant-se en aquest present, però, hi trobem la història passada del protagonista, un home que emulant Forrest Gump, passa per ser clau en la història de la segona meitat del segle XX: guerres mundials, bomba atòmica, guerra freda, etc. Tot plegat és molt delirant, però divertit. La història del present perd pistonada a mesura que avança la novel·la, perquè la cosa no té més, la veritat. O és molt forçada, diguéssim. Però la història del passat de Allan, tot i ser tan estrafolària o més que l’altre, té un component original que la fa atractiva: la intervenció en els fets més rellevants de la història contemporània d’un personatge tan desmesurat con aquest protagonista.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però amb els temps que corren, no està de més fer un exercici de realisme i per això he passat a la següent lectura i he deixat el boig Allan Karlsson sense saber del tot com acabaven les seves aventures esbojarrades i impossibles.</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" hspace="0" style="background-color: white; text-align: center;" vspace="0"><tbody>
<tr><td style="padding: 0cm 7.05pt; text-align: left;" valign="top"><br /></td></tr>
</tbody></table>
</div>
</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 115%;">
</span>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-72950234553460092222012-05-25T08:00:00.000+02:002012-05-25T08:00:00.346+02:00Un premi especial i inesperat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFO_YJoNmiPpdo90TxBPc2MyzgM-u2mclULMnJvHJ4wgQBeZxCtgcZjx34UOH6EelTO1orsxvc2bw5j_fqESyhNhtX8HztQdR-5A2xqBLyZUUugiHhS4hyTbC3kJg7uY16RvqXtNcKdQd6/s1600/liebster-blog1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="128" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFO_YJoNmiPpdo90TxBPc2MyzgM-u2mclULMnJvHJ4wgQBeZxCtgcZjx34UOH6EelTO1orsxvc2bw5j_fqESyhNhtX8HztQdR-5A2xqBLyZUUugiHhS4hyTbC3kJg7uY16RvqXtNcKdQd6/s320/liebster-blog1.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><b>El meu bloc acaba de rebre un premi.</b> Es tracta d'un premi que atorguen els mateixos autors de blocs i per això fa especial il·lusió. El premi m'ha estat atorgat per un blocaire molt actiu, que fins ara era desconegut per mi: <a href="http://jaumepubill.blogspot.com.es/">Jaume Pubill</a>, que ha vist en el meu bloc alguna cosa interessant. Des d'aquí li'n dono les gràcies afectuosament i em disposo a fer el mateix que ell ha fet amb mi, és a dir, a continuar la cadena i premiar jo cinc blocs que em semblen excel·lents, encara que per motius ben diferents. L'ordre amb què els dic no és de caire qualitatiu, sinó del tipus "tal com raja": </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">En primer lloc vull premiar "<a href="http://www.doscontraun.com/">DOS CONTRA UN</a>", per un motiu ben concret: el fa un noi molt trempat que només té 15 anys i el va començar quan en tenia 14. El manté, el perfecciona i en té cura, dia a dia, amb esperit professional (li ha permès fer de periodista esportiu com un periodista més). </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">En segon lloc, "<a href="http://5oma.wordpress.com/">SOMA</a>" perquè és d'una persona que sap tocar temes profunds amb un esperit obert, dinàmic, modern i sobretot, positiu. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">En tercer lloc vull premiar "<a href="http://elboscdelscamaleons.blogspot.com.es/">EL BOSC DELS CAMALEONS</a>", per la seva capacitat de transmetre mil sensacions i coneixements amb una creativitat fora del comú. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">En següent lloc, "<a href="http://lapastanagaverda.blogspot.com.es/">LA PASTANAGA VERDA</a>" perquè n'és l'autor un escriptor que quan pren la paraula, ho borda i, a més, té idees originals i pròpies, la qual cosa no té res de fàcil. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">En quart lloc "<a href="http://kokamuskes.wordpress.com/">EL PAÍS DEL KOKAMUSKES</a>" perquè sap transmetre la passió per la lectura, però sobretot té un criteri a l'hora de recomanar lectures que no es decep mai. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">I en cinquè lloc "<a href="http://ciutadakane.wordpress.com/">CIUTADÀ KANE</a>" perquè si vols saber l'última cosa interessant que han dit o fet els personatges més variats i interessants que corren pel món, no pots deixar de visitar-lo. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">N'hi ha més, és clar. I espero que ningú se m'enfadi per no posar-lo. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Tanmateix no em resigno a no parlar-vos de "<a href="http://joserraayllon.blogspot.com.es/">METÁFORAS</a>", un bloc d'un amic de Burgos, escriptor, que té una virtut que jo no tinc i que admiro profundament. Sap ser breu. Si vols aprendre coses molt interessants i no tens temps, aquest home te les diu en dues paraules, perquè si es pot dir en dues no en fa servir tres. O també de "<a href="http://verstrencat.blogspot.com.es/">VERS TRENCAT</a>", un bloc ple de poesia i sensibilitat. Música d'autor, versos... art en majúscules. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Espero que us agradi la iniciativa aquesta dels premis Liebster Blog que sembla que tenen l'origen a Alemanya i que ja fa anys que corren i s'escampen arreu.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><b>Si els premiats voleu seguir la cadena heu de fer el següent:</b><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 115%;">1. Copiar i enganxar el premi
al bloc, i fer un enllaç al blocaire que te l'ha atorgat.</span></div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><span style="line-height: 115%;">2. Nomenar els teus 5 blocs preferits (han de tenir menys de 200 seguidors) i
deixar un comentari en els seus blocs per fer-los saber que els atorgues el
guardó.</span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">
<span style="line-height: 115%;"><div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;">3. Esperar que aquests blocaires facin el mateix amb uns altres 5 blocs.</span></div>
</span></span>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-3252740270504520812012-05-19T20:22:00.000+02:002012-05-19T20:22:00.570+02:00Què entens per estimar?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCSsaDS0WiEAy0RGeSYuRlppU1_dZifcLgI-o76dKYYeiA99ZupgcOxWZgcWoe8WqbpSMlCghyvp7dMy6s2jOwVll8XE6GCWwuERJOJ_TDhFXPV-6grw6VayTN-VR5ZJBtspgsJzuZBNIV/s1600/matrimoni.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCSsaDS0WiEAy0RGeSYuRlppU1_dZifcLgI-o76dKYYeiA99ZupgcOxWZgcWoe8WqbpSMlCghyvp7dMy6s2jOwVll8XE6GCWwuERJOJ_TDhFXPV-6grw6VayTN-VR5ZJBtspgsJzuZBNIV/s320/matrimoni.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">L'altre dia vaig ser a Figueres a fer la meva xerrada sobre matrimoni i comunicació. Cada vegada que la faig em convenço més d'una cosa: quan dos pensen que s'estimen, primer haurien de posar-se d'acord en què entenen per estimar-se.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">La idea és senzilla però lluminosa: estimar no és <i>sentir </i>amor; estimar és <i>voler </i>estimar. Resulta que quan has decidit estimar, sents que estimes i et sents feliç i et sents correspost i tot el sentiment que vulguis... Però estimar no és sentir i prou. Estimar és, sobretot, una acció decidida de la voluntat lliure. Estimar és dir: jo, per al meu matrimoni m'hi penso trencar la cara. Això funcionarà sí o sí, perquè depèn de mi, sobretot. I de l'altre, que en això també pensa igual que jo. I torno al principi: cal parlar amb l'altre de si entén les coses d'aquesta manera o no. Perquè si en això no hi ha total complicitat i sintonia, aquella relació té totes les de perdre, què voleu que us hi digui...</span>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-90673663504217862442012-05-13T23:25:00.000+02:002012-05-13T23:45:41.292+02:00Els experts<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0h9z0kSDdzS5GHH_TYGmRpD5QWdX-NDatuJPwHjQZWRGZPJ2bGznpmRFiR7QC7AesHQHD8PkltSGOL2cN3JLn3VGU6G0sYg8GA88KynE3z1H_7UQ2CV7HtglU-pcz9B9d3HavSNKR92NW/s1600/bell.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0h9z0kSDdzS5GHH_TYGmRpD5QWdX-NDatuJPwHjQZWRGZPJ2bGznpmRFiR7QC7AesHQHD8PkltSGOL2cN3JLn3VGU6G0sYg8GA88KynE3z1H_7UQ2CV7HtglU-pcz9B9d3HavSNKR92NW/s320/bell.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">He trobat a fb (José Gabriel Londoño n'és l'autor) una història que m'ha fet pensar molt i que connecta amb els posts sobre Tàpies que vaig fer dies enrere. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Resulta que un home es va posar a tocar el violí a l'entrada d'una estació de metro de Washington DC. Va interpretar Bach durant 45'. Gairebé ningú s'hi va aturar en tota l'estona. La gent passava, mirava i continuava amb pressa. Va recollir 32$. Doncs bé, <span style="line-height: 16px;">el violinista no era altre que Joshua Bell, </span><span style="background-color: white; text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">un dels músics més talentosos del món. Dos dies abans d'</span><span style="line-height: 18px;">això</span><span style="line-height: 115%;">, Joshua Bell havia triomfat en un teatre de Boston, ple a </span><span style="line-height: 18px;">rebentar</span><span style="line-height: 115%;">, on s'havien esgotat totes les localitats, que es venien a 100$. </span></span></span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 115%;">Aquesta és una historia real </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;">organitzada</span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 115%;"> pel diari The Washington Post como a part d'un experiment social sobre la percepció, el gust i les prioritats de la gent.</span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 16px;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;"><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><span style="line-height: 115%;">Em fa pensar tot això que, en qüestions d'art, estem en mans del que ens diuen... els experts? Cal que siguem humils i intentem no deixar-nos portar pels prejudicis o per la nostra ignorància, però també cal tenir en compte que en qüestions tan opinables i subjectives ens poden marcar gols per tota l'esquadra. </span></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><span style="line-height: 115%;">I si no, mireu aquest </span><span style="line-height: 18px;">vídeo</span><span style="line-height: 115%;"> sobre un experiment d'una TV espanyola sobre art abstracte. Fa pensar, no?</span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwbo_qpijki0tqytkv6ZcXGJ6o-tD8L3SV7gkaVvoXYKniT5u9bztHVE2hcYbiKXxO8QNMxfe3ZNNXQ8WZwfw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #333333; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-36173178725514563792012-05-05T19:53:00.000+02:002012-05-05T19:55:40.828+02:00Quin llibre, Leopoldo!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhobw2soqoWYhWHTHeLuD-BrRF62tymCoiUc6fS8wnKTwRBNgVcqfKs3FzvzvEU8nQMDGHAWKJEn9jfNf1Xki6nU6pPfI2v0glbCkQuc400oqwFtUyx_p7zbyJAAVfUD_nEl562LNmiiSV9/s1600/36-cosas-que-hay-que-hacer-para-que-una-familia-funcione-bien-9788467037234.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhobw2soqoWYhWHTHeLuD-BrRF62tymCoiUc6fS8wnKTwRBNgVcqfKs3FzvzvEU8nQMDGHAWKJEn9jfNf1Xki6nU6pPfI2v0glbCkQuc400oqwFtUyx_p7zbyJAAVfUD_nEl562LNmiiSV9/s200/36-cosas-que-hay-que-hacer-para-que-una-familia-funcione-bien-9788467037234.jpg" width="130" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
N'he llegit molts de llibres de temàtica familiar, sobre educació, comunicació, etc. Però mai m'hi havia divertit. I dic divertit literalment. Aquest llibre m'ha fet riure sobre tot m'ha fet pensar.</div>
<span style="text-align: justify;">Quina capacitat de treure-li ferro a les coses, quina llibertat i frescor de pensament, quin sentit comú que destil·la cada frase!. No és gens fàcil trobar una cosa així. No és un tractat sobre la família, no és un assaig teòric sobre maneres de fer les coses o sobre com organitzar res. El llibre és com un deixar anar una gran xerrameca espontània i natural sobre "a mi m'ha anat bé així, ara, cadascú se sap lo seu". </span><br />
<div style="text-align: justify;">
No té un ordre preestablert. És un trencaclosques de bones idees. Quan arriba a la idea número 36 diu que ja ha complert amb el que diu el títol, però que encara té més coses a dir i per tant, continua. I arriba a 53. I es queda tan ample. I te l'imagines amb aquesta cara de conya fina que posa sempre i que és fruit de saber anar per la vida sabent què importa de veritat i què no. </div>
<div style="text-align: justify;">
Us el recomano efusivament i entusiasta, com deia el meu recordat amic Xavier. </div>
<br />Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-27006442070655022592012-02-25T17:34:00.000+01:002012-03-16T10:15:18.832+01:00El dibuix i la composició<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqvAQvvJw7BtdYccDRK52CFESvBgjHtrgaI_7d4BB86OtdVBZeaaB3g7iVALoS90At96yZ53F9fMnvbvitSWuPJOtcJAejcDMHI3jYEYQSavnvQ-Y09X93Yl04nUQj127JUg9El7XscNZS/s1600/1-12_provisional.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqvAQvvJw7BtdYccDRK52CFESvBgjHtrgaI_7d4BB86OtdVBZeaaB3g7iVALoS90At96yZ53F9fMnvbvitSWuPJOtcJAejcDMHI3jYEYQSavnvQ-Y09X93Yl04nUQj127JUg9El7XscNZS/s200/1-12_provisional.jpg" width="158" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT_dfi5HOK3WRTfi0Yhhz7SBBLDa4ggUF7IEp_Q_4IyKznJKjFLdetuZcCoWTpy-Bo9Coep7jrg7YHLpFN4Y2tOcTFmpgHSThG1Pz6HargAInjDAtEf7TRzOvAkcS-GdNI9a8t6o6D4Iml/s1600/2011-11-29+17.44.18.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT_dfi5HOK3WRTfi0Yhhz7SBBLDa4ggUF7IEp_Q_4IyKznJKjFLdetuZcCoWTpy-Bo9Coep7jrg7YHLpFN4Y2tOcTFmpgHSThG1Pz6HargAInjDAtEf7TRzOvAkcS-GdNI9a8t6o6D4Iml/s200/2011-11-29+17.44.18.jpg" width="150" /></a><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Avui volia reverlar-vos un petit gran secret dels meus quadres. Es tracta de la importància del dibuix i la composició, que són la base de tot. Com va dir l'altre dia el meu admirat <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_L%C3%B3pez_Garc%C3%ADa">Antonio López</a>, <span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 18px; text-align: center;">"El dibujo está en el origen de todo. La escritura es dibujo. La palabra es dibujo." </span></span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 18px; text-align: center;">No hi puc estar més d'acord. La pintura també és un dibuix d'allò que és invisible als ulls, o una manera de dibuixar l'ànima d'un mateix. </span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 18px; text-align: center;">En fi, en el cas concret del quadre que us presento en la seva fase més inicial (esquerra) i en la seva versió acabada (dreta) s'hi veu el dibuix i la composició que ve marcada pels volums de color groc. Així es comença, marcant la distribució dels espais i els volums. I això és la base de tot. Si falles aquí, has begut oli. Per molt bé que pintis, sempre es notarà que alguna cosa falla, encara que no se sàpiga dir què exactament. Perquè, com diu </span></span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 18px; text-align: center;">el gran dibuixant Ramon Prior: "</span><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.917969); color: #222222; text-align: -webkit-auto;">La pintura a l'oli, és com una orquestra, però la linea del dibuix és com un violí solista: s' ha de dir tot en un sol esbós.</span><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.917969); color: #222222; text-align: -webkit-auto;">" </span></span></div>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-88765732854735039402012-02-18T09:00:00.000+01:002012-02-18T09:00:11.140+01:00No t'ho fa a tu.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8XhjyWq57KXDrrRfwgG2LhhBUp61wyML-6g8LYLaNt_Z22mJhmCAXH8HZ-P6CpGV8asYG_8mU8z87RFjp2FS3S7bwSUrga4X0c3_YkZOUhmnIL3nQ8ITF3uzdaLsp1PfJ17ShzihbFhUW/s1600/adolescente.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8XhjyWq57KXDrrRfwgG2LhhBUp61wyML-6g8LYLaNt_Z22mJhmCAXH8HZ-P6CpGV8asYG_8mU8z87RFjp2FS3S7bwSUrga4X0c3_YkZOUhmnIL3nQ8ITF3uzdaLsp1PfJ17ShzihbFhUW/s320/adolescente.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Epicteto deia: "No són les coses les que torben als homes, sinó la idea que se'n fan d'elles". Aquesta és una vella idea, molt lluminosa, que ens parla de comunicació entre persones. En la parella, amb els fills, amb els companys de feina, amb els alumnes... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>No reaccionem davant un fet concret que ens ha molestat, sinó que reaccionem davant la interpretació que li donem a aquest fet. </b>Un exemple en el camp de l'ensenyament: hi ha professors que s'indignen amb un alumne perquè ha fet un estirabot a classe. Penso en un professor concret que quan un alumne li falla, se sent dolgut en el més profund del seu ser. Això és així perquè quan aquell nano es porta malament, el professor aquest "entén" aquell comportament com una manca de respecte cap a ell. El seu cervell "inventa" que allò ho ha fet el noi o la noia expressament per menysprear-lo a ell, que és el professor. I oblida que el fet en sí també es podria interpretar o entendre com una manifestació externa d'un estat interior convuls causat per mil i una raons diferents o simplement per una revolta hormonal típica de l'estat evolutiu d'aquell noi. Vist així, allò deixa de ser una ofensa contra mí i no passa de ser quelcom que cal corregir, fins i tot prenent la distància necessària. La meva mestra Anita deia que un professor adult no es pot sentir ofès en el més profund per un vailet adolescent. Enfada-t'hi, si no ho pots evitar, però no t'ho fa a tu. Només ho has de corregir. I si no "veu" que l'aprecies, no faràs ni això. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Un altre dia podem parlar d'això mateix en el matrimoni. És un tema fantàstic. </span></div>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-28713970906881158542012-02-15T18:00:00.000+01:002012-02-16T18:24:20.027+01:00Antoni Tàpies (II)<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhogju55v6qcig-VV9zNL4_ZKMy9CKyGe8Zvx0-HgOtn2oUipioz-5tItbk9B0LraQQq7i6M4UepkY3p9hVliZWOUW7ibXKIeA51HUsryhQ86rW2fqC-MiNTo_-AlDYcsVA1Ncq-xKBD1RR/s1600/sabata-1995-antoni-tapies.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhogju55v6qcig-VV9zNL4_ZKMy9CKyGe8Zvx0-HgOtn2oUipioz-5tItbk9B0LraQQq7i6M4UepkY3p9hVliZWOUW7ibXKIeA51HUsryhQ86rW2fqC-MiNTo_-AlDYcsVA1Ncq-xKBD1RR/s200/sabata-1995-antoni-tapies.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antoni Tàpies. Sabata. </td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Georgia, serif; text-align: justify;">Intentava en l'anterior post explicar com podia ser que
Antoni Tàpies fos un referent a la història de la pintura universal si pintava
"tan lleig"... I és que una cosa no treu l'altre. Cal saber que
Antoni Tàpies és el pare de l'informalisme pictòric, que va ser capaç de crear
un</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Georgia, serif; text-align: justify;"> estil propi, matèric, amb l'ús d’elements
de rebuig, amb deixalles, però alhora un estil molt espiritual perquè va ser
capaç de transcendir el suport de l’obra per aprofundir en la imbricada
condició humana.</span><br />
<div style="margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; font-family: Georgia, serif;">I reconèixer això és perfectament compatible
amb dir “no m’agrada absolutament gens i no me’n penjaria cap al menjador
de casa ni que me'l regalessin”.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbDdKRl02wC0-JzcKBTF4DnQe_3ebaEvZB8A__6gQHz-LvnA4SPIAXitZKPnKp4YarDc01Alzf5jZFb0hwV7Ws0kl29RYEY6GS-41ZEorz9TCDxaksckJtm4_kNjZXj8k2MRmkCM4oEqqX/s1600/Antonio-L%C3%B3pez.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbDdKRl02wC0-JzcKBTF4DnQe_3ebaEvZB8A__6gQHz-LvnA4SPIAXitZKPnKp4YarDc01Alzf5jZFb0hwV7Ws0kl29RYEY6GS-41ZEorz9TCDxaksckJtm4_kNjZXj8k2MRmkCM4oEqqX/s200/Antonio-L%C3%B3pez.jpg" width="188" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antonio López. La Gran Vía</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">Crec que davant de fenòmens com Tàpies ens cal una actitud més humil. Dir "això és una merda", com va fer un alumne meu després de llegir cinc (5) minuts <i>El camino </i>de Delibes, és fer el ridícul i mostrar la pròpia ignorància. És millor dir "no ho entenc" i encara l'òptim seria <u>voler</u> entendre-ho.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">Si no, ens passarà el mateix que als contemporanis de Van Gogh, que el van rebutjar perquè no sabia pintar. I el problema és que ells no el sabien mirar. </span></div>
<div style="margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">El fàcil és apreciar el meu admirat Antonio López. Aquest sí que s'entén bé. Però no per això és millor que l'altre. I no sabeu què pagaria per tenir un Antonio López penjat al menjador. </span><br />
<span style="font-family: Georgia, serif;">Seguirem parlant del tema...</span></div>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-78279998133561453892012-02-11T08:11:00.000+01:002012-02-12T20:47:57.970+01:00Antoni Tàpies (I)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsHNYJ9TO6MyPuRCZz4miI2E_0pQc_YEQR1yoRDIU5hksg5H0Ura0VYYniZ8rNtv9ihxpJJVIdlNxEDjbSop1njiYUK2-QG_h1vIlOZspdJtKG83iXsX9AaWhyphenhyphenfsAXTORm6niTxN5uxCE9/s1600/t%C3%A0pies.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsHNYJ9TO6MyPuRCZz4miI2E_0pQc_YEQR1yoRDIU5hksg5H0Ura0VYYniZ8rNtv9ihxpJJVIdlNxEDjbSop1njiYUK2-QG_h1vIlOZspdJtKG83iXsX9AaWhyphenhyphenfsAXTORm6niTxN5uxCE9/s200/t%C3%A0pies.jpg" width="145" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
He llegit a molts llocs, i no només ara, amb motiu de la seva mort, que <b>l'Antoni Tàpies (1923-2012) és un dels mestres de l'art d'avantguarda del segle XX.</b> Cap a cinquanta guardons d'àmbit internacional. És universalment reconegut. Una enciclopèdia que no el reconegués quedaria desprestigiada... en ridícul.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I això, per què? </b></div>
<div style="text-align: justify;">
¿Com pot ser que pintar o fer "el que el meu nen petit faria millor" o "emmerdar teles amb quatre taques mal posades" pugui esdevenir no només art, sinó Art en majúscules, art-tendència, art de geni creador?</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjImxVTdLICqtF6K8M608GNX4qoK7XLeXzAbLHZ0YT8eBgaGkvPIHXvsNjfujoRZFCrSnrpJB-V4H-09dLxYy5SbjZ35l0CohVIRazMAlcrU1KoQ7ecFBOe-FfeWsPtl2Y1T8YXyjPRXpjE/s1600/t%C3%A0pies+obra.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="142" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjImxVTdLICqtF6K8M608GNX4qoK7XLeXzAbLHZ0YT8eBgaGkvPIHXvsNjfujoRZFCrSnrpJB-V4H-09dLxYy5SbjZ35l0CohVIRazMAlcrU1KoQ7ecFBOe-FfeWsPtl2Y1T8YXyjPRXpjE/s200/t%C3%A0pies+obra.jpg" width="200" /></a>Sabeu què ens passa? Que no ho entenem. I no ho entenem perquè no sabem mirar res que no tingui un referent clar. No ens han ensenyat a "mirar" aquest art. Hi busquem el que no hi ha. Tombem el cap a un i altre costat, per mirar d'entendre. I entendre vol dir que cerquem a dins la tela, allò que hi ha fora. Busquem a dins el referent de fora. Això és un núvol o una cadira? Vés! Si no s'hi assembla de res. Aquest tiu no sap dibuixar. I no és això, companys, no és això. L'art contemporani d'avantguarda, el no figuratiu o conceptual, crea una realitat nova. No es limita a copiar la realitat, a imitar-la, com farien els realistes, sinó que l'obra d'art esdevé un objecte amb valor immanent, amb valor en sí mateix. No diguis que no sap dibuixar perquè no imita bé el que dibuixa (fer-ho igual); més aviat pensa si aquest home no haurà estat capaç de crear de debò quelcom veritablement nou. </div>
<div style="text-align: justify;">
Dit això, jo no em penjaria un Tàpies al menjador de casa. Però d'això en parlaré en el proper post. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-37164526939162662372012-02-04T13:54:00.001+01:002012-02-04T13:55:36.800+01:00En blanc i negre... i muda!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKGmQKBVkm_QLZv5Un-QIRwJ-RGCKHKnDd0ZBeTKxzsBSJelKExLyg6uSvyM8-dHNdtPtsezUjqWrlhXNk7B8aIWEnN7yIBtDcOYokXb7q-0LPzqPHIeelNqumQ0KPTE6zRnYh-a53tPtI/s1600/the-artist1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKGmQKBVkm_QLZv5Un-QIRwJ-RGCKHKnDd0ZBeTKxzsBSJelKExLyg6uSvyM8-dHNdtPtsezUjqWrlhXNk7B8aIWEnN7yIBtDcOYokXb7q-0LPzqPHIeelNqumQ0KPTE6zRnYh-a53tPtI/s200/the-artist1.jpg" width="140" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Jo, quan em trobo una pel·lícula en blanc i negre (fent zapping) passo de llarg. Ni me la miro. Això és una errada que els cinèfils consideren imperdonable. Ja ho sé, però no hi puc fer res. Si, a més, la peli és muda, llavors és que surto corrents de l'habitació. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Però jo tinc un amic cinèfil que em va dir que havia de superar tots els meus prejudicis indecents i anar a veure The Artist. Una producció de Hollywood en blanc i negre... i muda. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Vaig anar al cinema (a veure'n una altra, és clar) i això és el que em va fer caure. Quan vaig ser allà i vaig veure que <i>The Artist</i> resistia a la cartellera després de tants dies, vaig pensar que per alguna cosa seria, no? I el meu amic Enric no m'ha fallat mai, tampoc. Li vaig fer cas i, encara que amb molta recança, vaig comprar l'entrada. Una vegada a dins, vaig comprovar que era cert una darrera observació rebuda per un altre amic: "aguanta els primers 5 minuts". Només en van passar dos perquè veiés que allò era una cosa digne de veure. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Que en ple segle XXI algú s'hagi llençat a demostrar al món que es poden fer coses precioses renunciant a les més brillants conquestes audiovisuals de la postmodernitat... és per prendre'n nota. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Diuen que serà la guanyadora dels Òscars. Com a mínim la música (sublim) i els dos protagonistes se l'han ben guanyat. Us ho diu un que de cinema no hi entén un borrall, també és veritat. </span></div>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-46726905826945215812011-09-14T20:48:00.000+02:002011-09-14T20:48:56.206+02:00Una lectura colpidora<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD3zkYtn_szcgFdMQ5CZJeqmns0SZSHz3x9wvAJbdDGTsRd0b31bE9SHZmsBdkpYaOnrJ3izvdfHYZzSFo_HKgPd7uRBn9KaaGdo4Qj14tOEETXOP7S7vBi_hpZe3Pen49Hiq6F3rXQ_SF/s1600/Berlin-300.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD3zkYtn_szcgFdMQ5CZJeqmns0SZSHz3x9wvAJbdDGTsRd0b31bE9SHZmsBdkpYaOnrJ3izvdfHYZzSFo_HKgPd7uRBn9KaaGdo4Qj14tOEETXOP7S7vBi_hpZe3Pen49Hiq6F3rXQ_SF/s200/Berlin-300.jpg" width="132" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Només us copio algunes frases de la contracoberta: "si algú s'ha preguntat què feien els alemanys del carrer mentre Hitler era al poder, aquest és el seu llibre."</div>
<div style="text-align: justify;">
Qualificada per Primo Levi com "el millor llibre que s'hagi escrit mai sobre la resistència antinazi a Alemanya" és una potentíssima novel·la, una lliçó d'amor i de decència. Un llibre que val per sempre. </div>
<div style="text-align: justify;">
I ara una mica de contrapès: és molt dura. Durant moltes pàgines no trobes ni un pam de net, ni una espurna de dignitat humana. Alguns personatges estan retratats ratllant la caricatura i es fan particularment odiosos. </div>
<div style="text-align: justify;">
Tanmateix és un cant precisament a la decència d'alguns alemanys en circumstàncies terribles. Alguns herois que no van perdre mai el sentit de la dignitat humana, si bé no sempre van saber sustentar-la en l'únic fonament incontestable: som fills de Déu, noi. </div>
Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-4659446223253311942011-09-04T20:13:00.000+02:002011-09-04T20:17:55.119+02:00Criteris educatius clars<div style="text-align: justify;">
<b>No sé si heu llegit "La Contra" de La Vanguardia del dissabte 3 de setembre de 2011. No és que digui res molt nou, és que ho diu amb seguretat i ho diu algú que no és dels qui ho diem sempre. I aquesta és sempre una bona manera d'entrar. </b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="150" src="http://img01.lavanguardia.com/2011/09/03/No-hay-ninguna-excusa-para-los_54210593583_54026874601_600_226.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Francisco Kovacs</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> </span></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<b>Per si no podeu llegir-la, us en faig un resum. </b></div>
<div style="text-align: justify;">
1. Educar vol dir tres coses: a) envoltar el nen d'un ambient que possibiliti l'exercici de totes les seves potencialitats; b) envoltar-lo d'afecte i c) donar-li models de conducta que pugui imitar.</div>
<div style="text-align: justify;">
2. Aquests models han de transmetre valors com: rigor, la disciplina, la meritocràcia, la justícia. </div>
<div style="text-align: justify;">
3. Deixar que el nen s'eduqui espontàniament, que broti com un enciam, o sigui, l'educació no intervencionista no és educació, és agricultura. El salvatge feliç no existeix.</div>
<div style="text-align: justify;">
4. Cal dotar al nen de criteri propi per tal que s'enfronti al món sense desanimar-se ni abjurar dels principis que ha rebut. Això es fa donant-li informació, formació i exemple. </div>
<div style="text-align: justify;">
5. Deixem-nos d'experiments pedagògics tipus Logse, i tornem al que està contrastat i funciona: </div>
<div style="text-align: justify;">
5.1. Agrupar els nens per nivells i no per edat biològica (què hi fan en cursos diferents un nen nascut el 31 de desembre i un que ho va fer l'endemà?)</div>
<div style="text-align: justify;">
5.2. Establir sistemes de premi i càstig. Així és com funciona el nostre cervell.</div>
<div style="text-align: justify;">
5.3. Aprendre a competir vol dir no abusar de les meves victòries ni enfonsar-me amb les meves derrotes. </div>
<div style="text-align: justify;">
5.4. Educar en l'esforç: si el nen aprèn a abjurar de l'esforç el converteixes en un gandul, i, a més, l'inutilitzes per prendre decisions que comportin sacrifici. Només serà capaç de fer el que li resulti fàcil. </div>
<div style="text-align: justify;">
6. Les quotes de llibertat no es guanyen per raó del pas del temps o del creixement biològic sinó per la demostració que ets digne d'aquesta llibertat que se't dóna. </div>
Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-47884382633260371472011-08-30T14:11:00.004+02:002011-08-30T14:15:54.512+02:00TRADUCCIONS del BLOC<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRRb_AlIFW5x_q7fvb_FmPgaKZRfBePJSpgkY1SMfGeirMjSjvmbi9L6hm8xNNXwLxGNmtC-PnrR98PUKS2YSAf9ZuD1aFdz8jyggrfLthTZNvJL9NLBRNBP0L8BfGGiQdK-JwjOxYOBfd/s1600/traduccion.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRRb_AlIFW5x_q7fvb_FmPgaKZRfBePJSpgkY1SMfGeirMjSjvmbi9L6hm8xNNXwLxGNmtC-PnrR98PUKS2YSAf9ZuD1aFdz8jyggrfLthTZNvJL9NLBRNBP0L8BfGGiQdK-JwjOxYOBfd/s200/traduccion.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #666666; font-size: large;">Sóc partidari de l'ús del català </span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #666666; font-size: large;">en el bloc i arreu</span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: #666666; font-size: large;">, perquè és la meva llengua materna i la meva pàtria, com deia aquell. Però també cal que sigui sensible a la gent que, per sort, em visita. Mirant les estadístiques, he vist que darrerament tinc entrades de llocs diversos. Per això afegeixo, al començament d'aquest bloc, la possibilitat de traduir-lo al castellà i a més llengües. Una gentilesa de Google. Gràcies a tots. </span></span></div>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-6062510277463472002011-08-28T10:17:00.001+02:002011-08-28T10:17:00.144+02:00Una novel·la per descansar<div style="text-align: justify;">Reye<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQg-VEke-dSMB5JlPfJij-aIGexndqeVLy39G2VCiT-vPiEBj_WjHKta0gUU8MABQ62SjBI_LW-LcxwICu3SPDil6Eg2jr0ysOIz0Pd962ldbzb6POC72UfhsA38q-oTAiWgVPa8An1TcQ/s1600/47038_1_pacientewilsonalta.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 133px; height: 193px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQg-VEke-dSMB5JlPfJij-aIGexndqeVLy39G2VCiT-vPiEBj_WjHKta0gUU8MABQ62SjBI_LW-LcxwICu3SPDil6Eg2jr0ysOIz0Pd962ldbzb6POC72UfhsA38q-oTAiWgVPa8An1TcQ/s320/47038_1_pacientewilsonalta.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645651141058882754" border="0" /></a>s Calderón és, decididament, una autora amena i intel·ligent. Ha construït una novel·la policíaca realment original. M’ho he passat molt i molt bé amb aquesta lectura i us la recomano si voleu passar una estona de lectura sense més preocupacions que descansar d’altres lectures potser més profundes. La protagonista, la jutgessa Lola MacHor, té la virtut de ser un personatge molt real, molt proper, amb una vida molt i molt semblant a la nostra: no té una intel·ligència prodigiosa ni descobreix les coses totes de cop i al final i per art d’encanteri i sense massa explicacions. No, la Lola podria ser una amiga de la família que fins i tot a vegades necessita ajuda i consell. I en aquesta novel·la es dóna el cas que a més de la trama principal, la policíaca, hi ha una trama paral·lela molt treballada, que és la vida problemàtica de la jutgessa (la seva vida privada, diguéssim, i les seves neures personals). </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Val bastant la pena. I, si us agrada, llavors podeu provar amb les seves primeres dues novel·les: <i>Los asesinatos del múmero primo</i> i <i>El informe Canaima.</i> O fins i tot, començar per la primera i anar fent...</span></p>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-50377179773808273162011-08-23T17:41:00.004+02:002011-09-20T21:18:34.324+02:00HE VIST (JMJ 2011)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpi4CcbCIjsyNb-jXlEygdE6wB-3MWAn15dYbm0fUTaf7-UG-wBUhPCZolTECrgNZ7YvxYp2uD9jRhTZq4u6XPNAvKeu1BF9BwWheNJrQ6oeLDhlkzPNP3nC2PMZMsEPuZF3LfPHl6_wmh/s1600/jmj-2.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644128456965755426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpi4CcbCIjsyNb-jXlEygdE6wB-3MWAn15dYbm0fUTaf7-UG-wBUhPCZolTECrgNZ7YvxYp2uD9jRhTZq4u6XPNAvKeu1BF9BwWheNJrQ6oeLDhlkzPNP3nC2PMZMsEPuZF3LfPHl6_wmh/s320/jmj-2.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 175px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 265px;" /></a><link href="file:///C:%5CUsers%5Cadmin%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><o:smarttagtype name="metricconverter" namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags"></o:smarttagtype><style>
<!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} -->
</style> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">Fa dos dies que he tornat de Madrid i el meu cap encara bull d’imatges i sensacions. No faré grans reflexions, però sí que voldria explicar-vos les imatges que m’han commogut. Puc dir que estic impactat.</span> <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Jo anava a Madrid amb mandra. Volia i no volia. Pensava en les incomoditats que m’esperaven... Quan vaig veure l’ambient del “Girona acull”, em vaig adonar que la JMJ seria quelcom maco de veritat. Al viatge d’anada, el dia 18, vaig dir a un amic que jo hi anava a carregar piles. El meu dipòsit era ja a la reserva. I per què vinc impactat? Doncs perquè he vist coses que m'han commogut, coses que des de la nostra Girona <i>aimada</i> no es veuen. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">Vull resumir el que he vist en 7 imatges</span>:<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">HE VIST</span></b><span lang="CA"> un mar de gent. Quan anàvem a Cuatro Vientos el dia <st1:metricconverter productid="20, a" st="on">20, a</st1:metricconverter> l’acte de la vigília i adoració, teníem por de no poder entrar. Resseguíem un mur que voreja l’aeròdrom i en un moment determinat, l’alçada d’aquest mur se’ns va fer accessible amb un salt. Vaig enfilar-m’hi per veure l’interior del magna recinte. Amb força de braços m’hi vaig aguantar uns segons. En veure l’espectacle se’m va posar un nus a la gola, vaig tenir ganes de plorar en contemplar aquella immensitat de gent reunida per escoltar un vellet de 84 anys que venia a dir-nos que ens poséssim les piles d’una santa (mai millor dit) vegada. Aquella imatge em va fer dir i pensar amb total sinceritat, que només per aquells instants ja havia valgut la pena fer <st1:metricconverter productid="700 km" st="on">700 km</st1:metricconverter>. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">HE VIST</span></b><span lang="CA"> gent plorant mentre es confessava. Recordo una noia que escoltava el seu confessor amarada de llàgrimes als ulls, però feliç de sentir el que li deia un capellà d’edat avançada que, dret al mig del camí, aguantant 40º de temperatura, li deia paraules plenes de consol. A l’avinguda del perdó, al Parc del Retiro, dues hores més tard de l’hora oficial de clausurar l’espai destinat als confessionaris, hi havia cues de gent per confessar-se i capellans que feien tard al següent acte, però que eren incapaços de deixar aquella gent sense atendre. La policia estava desesperada perquè no sabia com acabar. Tinc una foto on es veuen fins a 6 capellans confessant, a sota un arbre, asseguts a un banc, en un raconet... Quan un va quedar lliure m’hi vaig atansar i li vaig dir: això que fan vostès és fabulós... Se’m va fer un nus al coll i no vaig poder continuar. Li volia dir el bé que ens feien amb aquella seva generositat. Ell em va mirar commogut i em va dir “muchas gracias”. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">HE VIST</span></b><span lang="CA"> i escoltat el silenci d’un milió i mig de persones. Això és difícil d’expressar amb paraules si no s’hi és. He sentit parlar del silenci del desert o del fons del mar, però el silenci que fa una multitud adorant el Santíssim et posa en estat de xoc. No hi ha res semblant. Penses, Déu meu, quina misèria la meva. Jo em girava a tots costats per veure l’espectacle. També tancava els ulls per “veure-ho” amb el cor. Érem a Cuatro Vientos, amb negra nit, després de rebre un ruixat huracanat que ens havia deixat xops. Res ens importava que no fos adorar Déu sagramentat. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">HE VIST</span></b><span lang="CA"> un esquadró de la policia nacional, en formació, a qui se’ls escapava el somriure i l’orgull perquè de tornada de Cibeles, on havíem anar a rebre el Sant Pare el primer dia, el 18, ens els vàrem creuar (ells tocaven ja a retirada després de la feina feta) i espontàniament els vàrem aplaudir en senyal d’agraïment per la feina que feien, la seguretat que ens donaven en aquelles circumstàncies d’aglomeració de tantíssima gent. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">HE VIST</span></b><span lang="CA"> centenars de joves ballant alhora, amb una alegria encomanadissa, el Waka Waka de la Shakira al so dels potentíssims altaveus de Recoletos mentre esperaven (faltaven més de 2h) la celebració del Via Crucis. Joves eufòrics, sans, alegres, joves del nostre temps que no necessiten la droga ni altres estupideses per sentir-se plens. Gent que té una força descomunal perquè sap ser catòlic en un món difícil o complicat. Gent a qui el Sant Pare va demanar que estudiés la doctrina “més que els vostres pares” perquè els havia tocat una societat plena d’entrebancs. Que Déu els ajudi. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">HE VIST</span></b><span lang="CA"> un oceà de sacs de dormir durant tota la nit a Cuatro Vientos, de gent que dormia i d’altra que volia però no podia i callava o la feia petar... o resava. Semblava un camp de refugiats de l’ACNUR. Però de refugiats que no necessiten més refugi que el de la fe, de refugiats que s’hi trobaven a gust. Entre aquests sacs, hi he vist monges que hi van passar la nit en blanc perquè la pluja els havia malmès els quatre cartrons que els havien de fer de llit. A quarts de cinc de la matinada vaig obrir un ull i vaig poder veure com aquelles monges pregaven en silenci, assegudes a terra o dretes, immòbils, com tòtems de Déu que il·luminaven la nit, o, si més no, la meva ànima.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">HE VIST</span></b><span lang="CA"> un Papa joiós de la joventut que l’estima. Sí, l’estima. Sense embuts, sense complexos. Descaradament. A Madrid el que cridava molt l’atenció era l’ostentació de catolicisme que es feia. Som cristians, sí, però catòlics. Gent que estima l’Església Una, i que no la posa en dubte ni qüestiona contínuament. Sentir-se acaronat, recolzat i empès per tanta gent ajuda molt a agafar-se les coses d’una altra manera.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-weight: bold;">Per a mi, les JMJ comencen ara. </span>
</div>
<br />Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-4435754067926922432011-07-26T12:34:00.003+02:002011-07-26T12:47:17.583+02:00CARA Y CRUZ<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkBbe1hzpAx0EAaaVujzIWFSwZbxnej6aYguiS9w4kBP6YRH8jpu0NHjiAon7RQHJ-UaZ0HEyJTq7wqPDnuy_hyC4mWM5xFEIAZJG2Uv-XcdhLalh7z0CqqiG0dbQNKsaAlOpmxdw2iLzO/s1600/amy+winwhouse.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 187px; height: 155px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkBbe1hzpAx0EAaaVujzIWFSwZbxnej6aYguiS9w4kBP6YRH8jpu0NHjiAon7RQHJ-UaZ0HEyJTq7wqPDnuy_hyC4mWM5xFEIAZJG2Uv-XcdhLalh7z0CqqiG0dbQNKsaAlOpmxdw2iLzO/s320/amy+winwhouse.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5633609887104554994" border="0" /></a><b>Ja es veu que no estic gaire inspirat darrerament. Sort que alguns amics meus sí que ho estan. Us copio el darrer article de l'Ángel Esteban al diari Granada Hoy.</b><div><p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center">Cara y cruz </p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>Contraste y paradoja son el latiguillo de mi conciencia. El domingo entraba en una iglesia de Marbella y un pobre con una pinta regular se dirigió a mí casi gritando, muerto de risa: “Peaso de camiseta que ta esháo, colega”. Yo llevaba un atuendo medio playero, de color azul, con unas letras rojas y amarillas en la parte delantera que decían: “¿Por qué no te callas?”, recordando la frase más famosa del rey desde el 23-F a nuestros días. Al salir de <st1:personname productid="la Misa" st="on">la Misa</st1:personname> el mismo pobre dijo lo mismo, no sé si porque de verdad pensaba que era una camiseta original o porque deseaba mover mi ánimo para echarle unas monedas. Desde luego, esa estrategia es mucho más convincente que la del manido “dame argo”, tan típico en nuestras alturas serranas. Al llegar a casa, vi en la televisión la noticia de la muerte de Amy Winehouse, un cuerpo de 27 años de tormentos. “Casa del vino” sería la traducción del apellido, como un símbolo maldito, telúrico y genético, de una existencia dedicada al alcohol, la droga y el exceso. “Los genios no deben morir”, cantaba a Dalí Ana Torroja, y es verdad: el mundo necesita a esos seres gigantes, provistos de alas, para que nuestra rutina mordedora se convierta en ganas de vivir. Pero ellos se llevan mal con su existencia y con la nuestra. El bochornoso espectáculo de los dos últimos conciertos de Amy, en Vigo y en Belgrado, dando tumbos, con cara de despojada, desafinando, en medio de las iras de los fans, es el telón de fondo de un enigma en el que conviven nombres y apellidos memorables: Alejandra Pizarnik, Janis Joplin, Freddy Mercury, Jim Morrison, Kurt Cobain, James Dean, Bob Marley, Marilyn Monroe, etc.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>Hay un poema de un autor cubano que se titula “Felices los normales”, que termina vapuleando a esa gran mayoría de clones corrientes y anodinos, para que “den paso a los que hacen los mundos y los sueños, las ilusiones, las sinfonías, las palabras que nos desbaratan y nos construyen, los más borrachos que sus padres y más delincuentes que sus hijos y más devorados por amores calcinantes”. Curiosa paradoja: aquellos que tienen las llaves de lo desconocido, la fama, el dinero y a veces hasta la belleza, son habitualmente unos desgraciados, quizá porque no son de este mundo. Sin embargo, los normales, y hasta algunos pobres que piden dinero en las puertas de las iglesias, son a menudo mucho más felices, y se permiten el lujo de ir por la vida riéndose de todo y de todos, incluso en tiempos difíciles. No se puede elegir ser genio o normal, pero sí se puede luchar por vivir sin necesitar muchas cosas, materiales o emocionales, y evitar así una dependencia que es un lastre.</p></div>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-39727904917129311462011-05-08T23:56:00.010+02:002011-08-27T16:24:36.191+02:00Escola i laïcitat<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXMyZeDygPDcnB_0B16_giJgksiFdgP4bd6YTBwmdkXsCrAD-0v9IrsuF-3jWg4aZahFBiW82b-rwNYS8CFRTRTFGah8CspCsCyhtKdAOev0s2NtplWVRQyI1ytvx2pv5cirGlUT4k07kd/s1600/Carlos-Gonzalez.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 199px; height: 133px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXMyZeDygPDcnB_0B16_giJgksiFdgP4bd6YTBwmdkXsCrAD-0v9IrsuF-3jWg4aZahFBiW82b-rwNYS8CFRTRTFGah8CspCsCyhtKdAOev0s2NtplWVRQyI1ytvx2pv5cirGlUT4k07kd/s320/Carlos-Gonzalez.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5604468426257336098" border="0" /></a>Hi ha persones que saben dir les coses d'una manera il·luminadora. M'ha encantat aquest article <b>del Dr. Carlos González, doctor en pediatria, </b>i aquí us el plantifico sencer i tal com rajava al diari ARA el passat 20 d'abril de 2011, a la pàg. 9:
<br /><div style="text-align: justify;"><b style=""><span style="" lang="CA">Com que no som creients, vam buscar, per als nostres fills, una escola laica. Però vam trobar una mena de religió descafeïnada, desproveïda de qualsevol consideració transcendent, filosòfica o moral i reduïda al folklore, el consumisme i la superstició.</span></b> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> E</o:p></span>l Nadal no commemora el naixement de cap Déu encarnat en home, ni tan sols de cap profeta o pensador que hagi guiat la consciència de milions de persones durant dos mil·lennis. Però el Nadal existeix, més que mai, i és un període adequat per anar a esquiar, en què els carrers s’il·luminen i en què els nens poden rebre joguines almenys tres cops (o quatre, que el cagatió es duplica per poder-ho fer en dia lectiu). Com en algunes tribus primitives, s’ensenya als nens a colpejar ritualment un arbre per tal d’obtenir dons dels esperits de la natura. I és la mestra, la mateixa que ensenya a dibuixar i a llegir, la que ensenya el ritual. Un ritual màgic que funciona de veritat: els nens veuen com el tronc caigut menja pells de taronja i, més tard, caga joguines.</p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">I el senyor aquell gros vestit de vermell, el Pare Noel, esclar que existeix! No és cap bisbe del segle IV, no té res a veure amb Sant Nicolau de Bari, no protegia els orfes; sembla que abans treballava en publicitat. Tampoc no se sap d’on eren reis els Reis d’Orient, però existeixen, i tant que sí! Els veiem pel carrer, fem treballs a l’escola sobre els seus regals. Fins i tot el telenotícies informa de l’arribada de Ses Majestats.</p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">També existeix la quaresma. No commemora, esclar, els quaranta dies que va passar Jesús (qui?) al desert. Però hi ha una Vella Quaresma, una senyora amb un bacallà a la mà, que té set peus. Si li arrenques un peu cada dia (sí, això ensenyen en algunes escoles, a arrencar peus a velles), al final ve la Setmana Santa (la paraula <i style="">santa</i> no es defineix, aparentment vol dir <i style="">de vacances</i>). Setmana de vacances que, òbviament, no commemora la passió, mort i resurrecció de ningú, i que bàsicament transcorre entre el Dia de la Palma i el Dia de la Mona.</p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Al panteó educatiu també hi ha esperits menors. La Castanyera els visita cada any, en aquella festa tan tradicional en què no es parla dels avis difunts, però es fan molts panellets. I els més petits no hi veuen cap semblança amb cap membre del personal. És l’autèntica Castanyera! I un autèntic Follet del Bosc se’ls apareix a l’<i style="">escola natura</i> per difondre un missatge ecologista.</p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Si un àngel de debò s'aparegués en una escola religiosa, no diríem que estan enganyant i manipulant les criatures? Buscant una escola laica, vam trobar una escola pagana<span class="Apple-style-span" style="font-family:'Times New Roman';">.</span></p>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-58592198985503060962011-04-27T19:03:00.004+02:002011-04-27T19:19:40.956+02:00Los renglones torcidos de Dios<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYS2t1gXMMS_TgSxqzSzsdA-xHSU1L7mQgDkP3EPuBJfCp8ctgrNUiWNHaKsyrfzPCvWTPfRxO-zLqqZrilTvX0TXEth-uBfs261R0GXn9FuwgJyFSTkevd9XLHQaW5C1Yp_tNaucN28oP/s1600/los-renglones-torcidos-de-dios.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 180px; height: 278px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYS2t1gXMMS_TgSxqzSzsdA-xHSU1L7mQgDkP3EPuBJfCp8ctgrNUiWNHaKsyrfzPCvWTPfRxO-zLqqZrilTvX0TXEth-uBfs261R0GXn9FuwgJyFSTkevd9XLHQaW5C1Yp_tNaucN28oP/s320/los-renglones-torcidos-de-dios.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5600313618479097634" /></a><div style="text-align: justify;">M'he tornat a llegir <i>Los renglones torcidos de Dios</i>. Ho faig molt poques vegades això de tornar a llegir un llibre. Però tenia un record tan viu de la primera lectura que en vaig fer fa 30 anys (que va ser quasi compulsiva perquè em va atrapar irresistiblement des del principi) que, quan em va caure a les mans fa dos sants Jordis, no em vaig resistir a la temptació d'adquirir-lo encara que fos només per tenir-lo. Al cap de dos anys l'he agafat i en 5 dies me l'he cruspit de nou. Què se'n treu d'una lectura com aquesta? Em faig la pregunta i me la responc: Primer, plaer de llegir. Plaer autèntic de desitjar que acabi la jornada laboral per continuar llegint. Gust de no tenir son a la nit perquè estàs atrapat llegint. Angúnia perquè s'acaba el llibre, desig que no s'acabi. Quan en Messi pregunta a Crakòvia que és "yegir", algú li hauria de dir "això, Leo, això".</div><div style="text-align: justify;">Per altra banda Los renglones fa pensar en el sentit de la vida, en la dignitat humana a prova de tares i mancances, la vocació professional de persones que s'entreguen als demés (la novel·la és un homenatge a aquests professionals que treballen al manicomi), etc, etc. No sé què més es pot desitjar d'una lectura. </div>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2068200488175115922.post-56599370442480061172011-04-15T19:26:00.004+02:002011-04-15T19:55:40.274+02:00Donar-los mitjans i motivació<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9eylAnhF4fYvNO4RcUrTlPRJctzefDvlMEQuCQ5VSzeQGSkgIXZESsR5gOEAeP69NtJWmkhvmVH1GpSeHTcnLxHVD3srxbFA9jBp8PoT9SgtGqe9R9t3fEscPzw8X3LBa-5ccgmQAQO7N/s1600/drets+humans.gif"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 212px; height: 152px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9eylAnhF4fYvNO4RcUrTlPRJctzefDvlMEQuCQ5VSzeQGSkgIXZESsR5gOEAeP69NtJWmkhvmVH1GpSeHTcnLxHVD3srxbFA9jBp8PoT9SgtGqe9R9t3fEscPzw8X3LBa-5ccgmQAQO7N/s320/drets+humans.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5595869856277731234" border="0" /></a><div style="text-align: justify;">Al Crèdit de Síntesi de 4t d'ESO d'aquest any hi hem incorporat de forma decidida les noves tecnologies. El Crèdit de Síntesi és un nom molt curiós que designa tota una setmana d'activitats escolars al voltant d'un tema que s'estudia des de diverses òptiques o assignatures. El tema, des de fa ja uns quants anys, és el dels Drets Humans. Hem visitat el Parlament de Catalunya, hem anat a sentir un missioner javerià de Sierra Leona sobre nens soldat (un testimoni esfereïdor), hem assistit a una conferència concert amb dos xilens sobre Víctor Jara, hem sentit conferències sobre el dret a la vida del no nascut, sobre els exiliats de la guerra civil espanyola, hem fet treball sobre la igualtat de drets entre homes i dones, i hem treballat personatges com Luther King, Ghandi, la Mare Teresa, etc. </div><div style="text-align: justify;">Enguany vam plantejar als alumnes que havien de fer de periodistes. Cada quatre o cinc alumnes constituïen una mena de consell de redacció d'un diari i elaboraven notes de premsa de cada una de les sessions de què ha constat el Crèdit. El treball final l'havien de presentar elaborant un bloc o una wiki. Aquests nois venien a l'escola amb portàtils (un cada equip) propis o deixats per qui fos i tot el dia escrivien i es repartien la feina. Baixaven informació suplementària d'internet, feien entrevistes a professors o a professionals d'arreu, buscaven material gràfic, feien fotos als invitats, i no paraven. Ni un crit, ni un càstig, ni una mala cara en cinc dies. </div><div style="text-align: justify;">No oblidem que es tracta de la darrera setmana d'un trimestre criminal. Bé, doncs ha estat la millor de l'any, us ho ben asseguro. Avui ha acabat aquesta setmana i jo estic gairebé eufòric. Ho dic perquè l'ambient de treball, les felicitacions que hem rebut, l'empenta que hi posaven cada dia, les iniciatives que han pres sense que els ho demanéssim, etc., etc., em fan pensar que potser el que ens cal als qui ens dediquem a ensenyar és donar-los mitjans i llavors exigir més. Pensar en el nostre món i dir: "Com podem aprofitar els avantatges del nostre sistema de vida per fer crèixer més i millor les noves generacions?"</div>Toni Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/13073187205371790517noreply@blogger.com2