dissabte, 12 d’octubre del 2013

Carta al ministre Wert


Aquest dijous passejava pel cole amb un alumne de la meva classe. És hondureny i jo sóc el seu professor de castellà. Li vaig preguntar, d'entrada "en quin idioma vols que parlem?", i ell va dir-me, també en català: "Amb el que vulgui, amb el que vostè se senti més còmode". Tal qual, literal.  Vam parlar en català. Aquest noi va arribar a Bell-lloc l'abril de 2012. Venia a retrobar-se amb la seva mare, que portava ja cinc anys a Catalunya. 

Senyor Wert, no veu que si aquest noi hagués tingut a mà un "Colegio" al costat, no hauria vingut al nostre? I no veu que llavors no sabria parlar català? I no veu que llavors per a mi i per a la societat catalana en general, continuaria essent un hondureny, un estranger? I no veu que llavors, com que jo no el veuria com a català, ell no se sentiria, com ara, tan a casa seva? I no veu que ara aquest noi és més ric culturalment i més acollit? I no veu que ara té, com a pròpies, dues llengües? I vostè no sap, a més, senyor Wert, que sa mare, que porta aquí cinc anys, no parla ni mitja paraula de català i diu que no l'entén, tampoc. I que això vol dir dues coses: la primera, que a Catalunya es viu, treballa i dorm a la perfecció sense saber ni punyetera paraula de català. I la segona, que la gent com vostè, que diu que aquí hi ha un problema d'integració i de fractura social o bé és ignorant (no crec) o no és honesta i té mala llet. I això és insoportable ja. Vostè i els de la seva caterva són els responsables que jo sigui independentista. En Carod o en López Tena no ho havien pas aconseguit.