dissabte, 25 de juliol del 2009

Llibres digitals?

Sabeu que em deia l'altre dia l'ex rector de la UdG? Doncs que en CINC ANYS hauran desaparegut del panorama escolar els llibres de paper i que hauran estat substituïts per llibres digitals. Fa cosa d'un mes el responsable dels llibres de text de Barcanova em deia quelcom semblant: anem al llibre digital, no hi ha volta de full. I tots dos afegien una cosa sorprenent i curiosa: no els agradava la cosa. Hi estaven en contra.
El món digital fa mitja por. Ens fa por als emigrants digitals, però no als nadius (coneixeu aquesta terminologia del nord americà Marc Prensky?). Tanmateix és bo que això sigui així. La por, sinó és paralitzadora i estéril, és bona. És un mecanisme de defensa contra aquells que identifiquen novetat amb valor inqüestionable. Deia Luri en el seu clarificador llibre que les noves tecnologies s'imposen sense reflexió, sense consideracions sobre què s'hi guanya amb la seva presència, i el que és pitjor, què s'hi perd.
Aquest estiu m'he posat a treballar en els llibres digitals. N'estic fent un, de fet. Hi ha qui es pensa que un llibre digital és el mateix que un llibre de paper però visualitzat a la pantalla d'un ordinador. I no és això, companys, no és això. De cap manera. O la informàtica m'aporta unes eines fins ara desconegudes en el món de la il·lustració en paper o que se'n vagi a fer punyetes. I si la informàtica ha d'anul·lar la relació o contacte visual entre mestre i alumne per substituir-la per la relació alumne-màquina, no la vull per res. La informàtica no pot pretendre substituir la relació humana. Qui es pensi que gràcies al llibre digital no caldrà que vagi a l'escola és un somia truites, un il·lús.
I llavors, què aporta la digitalització dels continguts? Doncs, el que ha d'aportar el llibre digital és, com a mínim, tres coses: en primer lloc, una major implicació de l'alumne en el seu aprenentatge, de forma que passi de ser alumne passiu a alumne actiu (aprendre fent, practicant, després d'escoltar el professor, és clar); en segon lloc, l'animació dels continguts (fins ara vèiem un dibuix del volcà i les seves parts; ara, amb un clic, veurem una animació d'una erupció volcànica i amb un altre clic, ens connectarem a Internet i veurem la darrera erupció del Kilauea (Hawai) que està en contínua erupció des de 1983; i, en tercer lloc l'augment exponencial del nombre d'excercicis: quants exercicis de B-V feia ara de deures un alumne per al dia següent? 5?, 6? Quants en farà ara a base de clics? 30!
Què vol dir això? Que ara no farem dictats ni redaccions, ni dibuixos creatius ni...? NO. Això ha de continuar perquè és insubstiutïble!
I, doncs tot això vol dir que d'entrada i sense més, aprendran més i millor? NO, NO i NO. Per sort o per desgràcia, l'èxit en l'aprenentatge seguirà depenent de l'esforç, del treball ben fet, de l'autoritat del mestre, de la unitat de tots, escola i família, en un mateix projecte educatiu (que, per cert, es demostra, no pel que està escrit en un paper, sinó per com es comporten els alumnes). Doncs llavors per què ens interessa? ens interessa perquè aportem unes eines que, ben emprades, poden ajudar a allò que s'està fent.
Però la principal tecnologia continuarà essent el professor!
En fi, visca els llibres digitals sempre i quan ens facin arribar a on fins ara no podíem arribar, però vade retro! si pretenguessin substituir-nos, tornar-nos consumistes d'uns continguts en permanent devalució i fluctuació.