dilluns, 20 de juliol del 2009

Els profes i les vacances

Hi ha gent que no suporta veure les vacances que tenim els professors. Voldria fer diverses consideracions al respecte: no diré que ens les mereixem, que avui dia la nostra feina és més feixuga que mai, que estem cremats, que arriba un moment que no hi ha qui aguanti els alumnes, que fa una calor d'espant a les aules i que no es pot treballar allà adins amb 30 ànimes transpirant 37º a l'ombra... Tampoc no diré que tenim moltes vacances però pocs diners per gastar... No diré res d'això perquè per a mi la veritat és una altra.
La veritat és que estic encantat amb la meva feina, que és fruit de la meva vocació professional, que aquest any estic reventat però no cremat ni esgotat. Que em queden ganes aquest any i cada any, de fer coses noves d'inventar i incorporar moltes idees que millorin la meva feina i la seva eficàcia. Tinc dos mesos de vancances. (de l'1 de juliol al 31 d'agost, si fa no fa) Sí. I n'estic content perquè és un temps generós que em permet desconnectar de l'escola i dels alumnes, però també de carregar piles. Us explico a què les dedico? Una o dues setmanes, a deixar feina feta pel setembre o a fer feina de departament de llengües (noves programacions, o continguts); una altra setmana la dedico a la meva formació professional (cursos d'estiu de professor, d'orientador familiar, d'habilitar-me per a la incorporació de les noves tecnologies... Cada any una cosa diferent); dedico dues o tres setmanes, segons l'any, a descansar del tot: família, llegir, platja, llegir, família, llegir, dolce far niente, pensar, llegir, tot plegat sense massa moviment... La resta (dues o tres setmanes més) pintar, i aquest any, amb una intensitat inusual a fer els llibres digitals de Castellà de 1r a 4t d'ESO. D'això en parlaré en un altre post.
Quina vida la dels mestres? Doncs sí, senyors, quina vida! Collonuda de dalt a baix. Dono gràcies a Déu de ser professor. Considero que és un dels millors oficis que es poden fer a la vida. La societat ens necessita i ens necessita en plena forma. Tenim dos mesos de vacances, sí! I com ens vénen de bé! Us hi apunteu? Feu-vos mestres, home! No costa tant... no?

8 comentaris:

Frank Bayer ha dit...

Sí senyor Toni!! M'ha encantat!! A més, n'hi ha que organitzen casaments!!!
Mira, la millor frase és que tenim molt temps però pocs diners!! Ho resumeix tot!!! I qui li agradi la feina de profe per les vacances, que s'apunti, a veure si té collons de portar una classe de 30 alumnes de 3r ESO durant un any, aconseguir que et respectin, que aprenguin, i que et tinguin confiança per explicar els seus problemes... Saps què?? Quan veig que aconseguim això, m'en pixo a la cara dels de l'IESE...

Frank Bayer ha dit...

I quan dic pixar, no em refereixo a riure, sinó a pixar!!

Jaume Arxer ha dit...

M'ha encantat, Toni!
Fantàstic.
Toni, tot i que tinc molt poca experiència en l'eduació, estic totalment d'acord amb el que dius dels mestres!!!
(va, Frank, el teu primer comentari també està bé!!).
L'inconvenient de disfrutar de tantes vacançes, poster, és que es fa extrany perdre el contacte "colze a colze" durant dos mesos amb els companys i amics de feina, En fi...

Toni Cassany ha dit...

Frank: si a sobre som capaços d'organitzar casaments, ja és que els profes som la llet (o que ens casem de qualsevol manera!... je, je, ja, ja i je, je)
Jaume: gràcies pel teu elogiós comentari. La nostra feina és de la millor que es pot fer i té una transcendència com poques. Per això se'ns exigeix tant. He vist que la nota de tall per fer magisteri era alta aquest any. M'encanta. És necessari que s'hi dediquin els més capaços. Ara només falta endurir una mica la carrera, allargar-la i ensenyar a ensenyar, més i millor.

Frank Bayer ha dit...

Estem esperant el comentari d'en Joan Gaylo de contrarèplica a l'article...

Kasal ha dit...

No puc estar més d'acord amb en Toni. Quan fas la feina que t'agrada, al lloc que t'agrada, amb companys i amics al teu costat, les idees i els objectius clars, tens 2 mesos de "vacances" i ets feliç, què més pots demanar? A més a mi em conviden als casaments, no els he ni d'organitzar!
Quina vidorra!! I per molts anys!!

Toni Cassany ha dit...

Joan: tal com ho planteges sembla millor treballar que estar de vacances, no? No n'hi ha per tant, tampoc. Encara que la veritat és que tu sempre estàs a gust treballant, cal dir-ho. fins aviat. Ja faltya poc per tornar a la feina...

Gerard Sabaté ha dit...

Em semblen excessives...

Em semblen excessives les opinions dels qui pensen que són massa llargues: jo ho resoldria amb una solució equitativa: 6 mesos i sis mesos. Amics, m'he afegit al món dels blocs i m'ha animat molt veure's per aquestes terres. El meu bloc és el següent:http://verstrencat.blogspot.com/
Bon estiu!!!