L'escola contra el món

Aquest és un llibre extraordinari en molts sentits. La veritat, m'ho passo tan bé llegint novel·les que, quan vull llegir assajos, m'ho haig de pensar bé i no fallar el tret. Bé doncs aquest és un tret segur.
Per què? Doncs perquè el seu autor, Gregorio Luri, tal com diu la contraportada, "presenta alhora tres qualitats molt poc freqüents entre els que ara pontifiquen sobre l'ensenyament: una sòlida formació filosòfica, coneix molt bé les escoles d'Europa i del món i parla des d'una llarga experiència a l'aula."
I què aporta Luri? Doncs, idees clares que vénen que ni pintades en un moment com l'actual, caracteritzat per l'esgotament general i el desànim en molts casos. Luri reinvindica un paper que li ha estat manllevat a l'escola: el de fer de mitjancer entre dos ribes del riu de la vida: el del món infantil que necessita entendre el món i el de la realitat que cal entendre per fmillorar-la. Reivindica, per aquest pont, fonaments sòlids: valors estables. La moral del treball ben fet, de l' esforç, de l'autoritat del mestre, de les bones maneres...
Però apart d'això, que, no ens enganyem, "ja ho sabíem", m'ha encantat el llibre perquè fa un repàs extraordinàriament lúcid d'assumptes que sempre se m'havien escapat: les teories dels moviments de renovació pedagògica, de les escoles d'estiu i les seves declarades, de les teories de la postmodernitat, del pensament líquid (Bauman, Virilo i cia), de la moral fashion, del consum contra el treball, de l'activisme i el constructivisme, de la informació vs coneixement, etc. Fa molta punteria pel que fa al diagnòstic de la situació actual: què ens passa? Per què n'hi ha que triomfen? Què fan que no fem nosaltres?
Acaba parlant de les noves tecnologies i la seva irrupció a l'aula ("l'escola les està introduint sense una reflexió que li permeti entendre què s'hi guanya ni què s'hi perd" (vid Zapatero i els seus portàtils a primària).
És un home que creu amb optimisme en el paper de l'escola al món, en la seva transcendència i la seva necessitat. El moment crític actual no és sinó una mostra clara d'això: l'escola és més necessària que mai. Ens hi juguem el futur en el sentit més radical del terme. Malgrat aquesta mena dòptimisme, la veritat és que també et dónes compte que alguns invents que s'han portat a terme fins avui (LOGSE i d'altres) poden haver fet més mal que ens pensem.
M'atreviria a dir que tots els qui ens dediquem a l'ensenyament hauríem de llegir amb atenció llibres com aquest. Té 244 pàgines. És a més, amè.