dimarts, 21 d’abril del 2009

Un poema bonic: elegia a un germà

He disfrutat molt amb La montaña de los siete círculos, de Thomas Merton. No el recomano indiscriminadament perquè es tracta d'una obra que requereix una disposició personal adequada (és una obra molt profunda sobre la recerca de la vocació personal d'un monjo trapenc). El que vull compartir aquí és una joia del final del llibre. El germà del protagonista (John Paul) mor a la guerra, al mar. És pilot. El seu avió cau abatut i en la caiguda queda ferit terriblement. Passa tres hores agonitzant en un turment de set i dolor a la barca salvavides i després mor. És abril i primavera. Merton, que viu reclòs al seu monestir, escriu llavors aquesta meravella on li expressa la voluntat d’identificar-se amb ell i d’oferir-li tot el seu sacrifici de monjo trapenc (les hores de vetlla, de dejuni total, de terrible calor a l’estiu, el treball al camp, de sol a sol, per ser-li solidari en el seu dolor i la seva mort):

Dulce hermano, en las horas que yo duermo,
para tu tumba son mis ojos flores;
y si comer mi pan no puedo,
mis ayunos serán almohadas donde moriste.
Si en el calor no encuentro agua para mi sed,
manantiales mi sed te hará, pobre viajero.
¿Dónde, en qué tierra desolada y humeante,
yace tu pobre cuerpo, perdido y exánime?
¿Y en qué paisaje de tradedia
tu espíritu infeliz ha perdido el camino?
Ven, halla en mi trabajo un lugar de descando
y en mis pesares posa tu cabeza,
o, más bien, llévate mi vida y mi sangre
y cómprate un lecho mejor...
o llévate emi aliento y llévate mi muerte
y cómprate un mejor reposo.
Cuando los hombres de guerra estén caídos
y hundidas en el fango se hallen las banderas,
aún dirán a los hombres tu cruz y la mía
que murió Cristo en cada uno, por los dos.
Pues en tu abril náufrago, Cristo yace muerto,
y llora Cristo en mi marchita primavera:
de cuyo llanto los valores bajarán
hacia tu mano desvalida,
para proporcionarte el retorno a tu reino:
el silencio de cuyas lágrimas caerá
cual campanadas en tu tumba extraña.
Escúchalas y ven: te llaman a la patria.

3 comentaris:

txeiks ha dit...

El vaig comprar fa poc -la nova edició és magnífica- i després de fer aquest tast, em venen unes ganes terribles de llegir-lo...

Toni Cassany ha dit...

Gràcies, Txeiks. Et farà molt de bé, em sembla.

Anònim ha dit...

Quin gran llibre, Toni! Ja no recordava el poema, serà una excusa per tornar-hi.

De tant en tant, Merton se't va creuant per la vida: en una pel·lícula, en una versió del Via Crucis, en una marca de llibretes... O en un bon post!