Estimat Pere: escric això quan te n'estàs anant. Voldria dir-te tantes coses! Me n'adono de l'estupidesa meva quan noto que fins que no em faltes no notava com t'estimava. Em fa mal la teva absència, perquè la teva presència era un crit excels, immens, a la dignitat humana. El teu caminar acompassat, el teu balanceig forçat era el de la campana que ens avisa, que ens desperta de tanta superficialitat en què vivim. Tu ens deies, amb la teva alegria vital, que viure amb plenitud era més cosa de l'esperit que de superfície, més cosa de l'ànima que de la pobra i finita matèria. Eres el nostre bon humor, a totes hores. Mai un no, sempre la teva broma oportuna. Mai un no per a ningú. Marxeu els millors. Déu sap per què, però fa mal el teu comiat perquè fins ara vivíem amb tu, ara ho haurem de fer en tu, perquè gràcies a tu podrem dir als nostres alumnes i a tots els qui t'han conegut que la teva vida era fèrtil, era plena, corulla de fruits, era la vertadera. Que Déu t'aculli a la seva Casa del Cel. Te l'has ben guanyat, amic.dimarts, 28 d’abril del 2009
Estimat Pere
Estimat Pere: escric això quan te n'estàs anant. Voldria dir-te tantes coses! Me n'adono de l'estupidesa meva quan noto que fins que no em faltes no notava com t'estimava. Em fa mal la teva absència, perquè la teva presència era un crit excels, immens, a la dignitat humana. El teu caminar acompassat, el teu balanceig forçat era el de la campana que ens avisa, que ens desperta de tanta superficialitat en què vivim. Tu ens deies, amb la teva alegria vital, que viure amb plenitud era més cosa de l'esperit que de superfície, més cosa de l'ànima que de la pobra i finita matèria. Eres el nostre bon humor, a totes hores. Mai un no, sempre la teva broma oportuna. Mai un no per a ningú. Marxeu els millors. Déu sap per què, però fa mal el teu comiat perquè fins ara vivíem amb tu, ara ho haurem de fer en tu, perquè gràcies a tu podrem dir als nostres alumnes i a tots els qui t'han conegut que la teva vida era fèrtil, era plena, corulla de fruits, era la vertadera. Que Déu t'aculli a la seva Casa del Cel. Te l'has ben guanyat, amic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Quant demostra que algú pugui dir això de tu, no?
És per pensar-hi...
mai havies tingut tanta raó, i Déu sap que sols tenir-ne força.
Jo també el trobo a faltar.
Sincerament, no sé que té Déu al cap, ens treu les persones que ens ajuden a ser millors al dia a dia, suposo perquè ens espavilem una mica.
Toni, has resumit perfectament el sentir de l'absència d'en Pere. El trobem molt a faltar perquè ens recordava amb el seu somriure, amb la seva broma matinal, que podem seguir-lo, encara que sempre anava un pas endavant dels altres, perquè, no ens enganyem, era el que caminava més ràpid de l'escola, quan tu arribaves ell en venia, quan tu demanaves perdó perquè demanaves les còpies a l'últim moment, ell et somreia dient "Frank quan et veig entrar per la porta amb cara d'atavalat, em fas por!". Quantes coses em deia amb aquest "em fas por". Jo sempre entenia "Vas massa ràpid però per on no has d'anar ràpid", lligan-t'ho amb aquella frase de Sant Agustí "Busca el que busques però no on ho busques".
Pere, em vas ensenyar a ser persona, eres el mestre dels mestres, perquè Bell-lloc, es sustenta gràcies a PERSONES com tu que ensenyen als altres a ser PERSONA i tractar els altres com PERSONES.
Avui, aquest matí, quan he rebut un missatge dient que havies anat a la casa del pare, on t'esperava l'amic Xavier donan-te la benvinguda amb el francés que només ell sap embellir, t'haig de dir la veritat, he entrat a secretària per veure si hi eres, perquè necessitava sentir una vegada més aquell "em fas por". La teva cadira restava buida, només hi restava en Narcís ordenant uns papers, li he dit "Narcís, ara tens doble feina, donar-nos la teva humanitat, i de pas, regalar-nos una part de la d'en Pere". Disfruta del cel amic, disfruta, que mentrestant, nosaltres intentarem atrapar-te, sabent això si, que és impossible i que el simple gest d'intentar seguir-te ens ajudarà a ser millors.
Frank: m'has emocionat. Gràcies per aquestes paraules tan encertades i sentides.
Publica un comentari a l'entrada