No sé si n'esteu al cas, però això no us ho podeu perdre. Joaquín Sorolla i Joaquim Mir són a Barcelona.
El primer és al MNAC. L'exposició es diu "Visión de España". El nom és degut a un encàrrec que la Hispanic Society of America li va fer per omplir els plafons de la seva seu americana. Cada plafó està dedicat a una part d'Espanya i la seva gent. Aquesta col·lecció és aquí i és una cosa increïble. Quan entres a la sala primera i veus “La pesca de la tonyina” de 1919, quedes corprès, garratibat, per tanta bellesa. Us aconsello també que no us perdeu per res del món el majestuós quadre de 14 metres d'ample per 3'5 d'alt anomenat "Castella. La festa del pa" de 1913. La tenen oberta fins el diumenge, 3 de maig.
I per a qui cerqui emocions pictòriques fortes, Joaquim Mir. Una bèstia parda avançada al seu temps, algú que semblava que pintava paisatges i en canvi el que pinta són les emocions que li produïen aquests paisatges. I com que era un home enrauxat al màxim, un apassionat de la vida i la pintura, doncs pinta amb una força, amb una mala llet, amb un atreviment que a principis del XX era realment trencador. Té molt d'impressionista i alhora d'art expressionista abstracte, sense concessions. Si mires al detall les seves darreres obres veus grans extensions de tela coberta per taques agosarades que no són sinó un avançament descarat a l'abstracció que hauria de venir després. Quan te'n retires uns metres, perceps el sentit figuratiu, explicatiu i entenedor de tot plegat. És una antològica extraordinària i està oberta fins el 26 d'abril.
2 comentaris:
Toni, la de Sorolla no me la perdo!! Merci per la recomenació?? En Mir és el que pinta molt Mallorca,no??
En Mir va pintar de forma molt curiosa Mallorca. Estava immers de ple en la moda del vitrall modernista i en l'estampa japonesa... Per a mi és la seva pitjor etapa, però és una opinió molt subjectiva.
Publica un comentari a l'entrada