Ara ja han passat uns dies des dels darrers escàndols de corrupció d'afamats polítics. Voldria parlar des de certa perspectiva que em dóna el temps transcorregut. Ja he comptat fins a cent, i fins a mil.Hi ha moltes veus que clamen en el desert perquè es faci justícia, perquè s'estiri la manta fins al final, perquè, sobretot, es prenguin mesures que impedeixin que passin aquestes coses que fan tan mal a la res publica.
Jo voldria recordar una cosa que em sembla molt simple i evident: no hi ha mesura possible que garanteixi res. L'home és home i ho seguirà essent. La temptació continuarà existint i l'0portunitat, també. No té volta de full. Encara que fem moltes lleis i decrets que posin molt difícil fotre la mà al calaix -que s'han de fer, eh?- sempre hi haurà qui inventarà un artilugi a mida per fer-se el llest. Feta la llei...
No vull manifestar desencís, desànim ni desafecció (si bé mai m'havia sentit tan aprop de les ganes d'engejar tota la classe política a prendre vent). No, ans el contrari: voldria fer ben palès que només hi ha una cosa que ens impedeix no caure en el parany de la cobdícia: la nostra consciència moral. Així de clar i que se'm perdoni tanta contundència: quina és la raó més poderosa que em faria enrere a l'hora de robar? La por a la presó? A l'escarni públic?... No. Em temo que no n'hi ha prou (si bé ajuda, és clar). Si jo tingués la manera que mai ningú s'assabenti que he fet quelcom d'aquesta mena, l'únic obstacle seria la meva consciència davant Déu, que no em deixaria viure amb pau. Jo ho veig així: o recuperem els valors morals tan defenestrats per aquesta societat tan amiga d'oblidar les nostres arrels cristianes o transcendents, o estem ben fotuts.
14 comentaris:
De la corrupció.
Tots som corruptibles, tots tenim un preu més alt o més baix.
Bé, primer de tot em fa molta gràcia tota la gent que amb aquests casos s'indigna perquè la indignació moral moltes vegades no és res més que enveja revestida d'aureola. Hi ha tanta gent que en el fons del seu cor sap que faria el mateix que en Millet, el Muñoz, l'Alavedra i alhora es lamenta de no haver-ne tingut ocasió. A quants mediocres que critiquen en Cristiano Ronaldo no els agradaria ser un faldiller, hortera i amb pasta com el CR9? Enveja revestida d'aureola...
La corrupció és inherent a l'home perquè la corrupció és basa en la propietat, en l'ànsia de posseïr, i això ho trobem des de la més tendra infància. Tots ens hem barallat a pàrvuls amb un altre nen per una joguina que volem per a nosaltres sols. I tot aquest afany de definir el que es teu va a més fins a trobar-nos amb conflictes com el d'Israel-Palestina. Com deia Rousseau “L'home no aspira només a posseïr, aspira a posseïr amb abundància i després a posseïr fins i tot allò superflu”. Rousseau també deia que el Govern s'havia inventat per tal de protegir la propietat privada, que els governants només actuaven en funció dels seus interessos. Llavors els governants eren aristòcrates, ara són representants del poble escollits democràticament, però això no treu que com aquells aristòcrates també vetllin pels seus interessos. La veritat és que dona la sensació que avui dia el que es fica en política és per treure'n profit, tots acaben al sector privat gaudint encara dels contactes privilegiats amb el govern. Per tant les coses no han cambiat tant, els mateixos gossos amb diferents collars.
De la moral.
Els humans es poden distingir entre morals full-time, morals part-time i amorals.
Els amorals són rebels sense causa, gent que que apel.lant a la seva idea de llibertat es neguen a acceptar cap autoritat (ni la divina) per sobre seu. Sobre el verdader significat de llibertat ja en vaig parlar fa uns dies al bloc de'n Frank i per tant no ho repeteixo per no fer-me pesat. Simplement dir que aquests amorals-anarquistes en el fons són unes criatures malcriades que volen fer sempre el que els roti i que necessiten d'una Supernany urgentment.
Els morals part-time són anorèxics intelectuals. Perquè dic això? Perquè algun diumenge van a missa, s'atiborren de sentir les benaurances i les paraboles de Jesús però un cop surten de l'església ho vomiten tot i se'n obliden. Miren al mirall la seva ànima i la veuen grassa de bones obres pero el cert és que està seca. Fan el bé però sense passar-se no fos cas... fan com el jove ric de Mc 10, 17-30. En el fons els entenc, deuen pensar si cap Sant Pare no ha venut mai res perquè ho he de fer jo?
Els morals full-time són els que commemoravem diumenge passat i són molts (“jo Joan vaig veure una multitud tant gran que ningú no l'hauria pogut comptar”), són els Sants, que ve de sancio o sancitus, és a dir de sancionar, de ser fidel a l'Evangeli. Gent que viu en la Veritat i per a la Veritat fidelment les 24 hores del dia tota la seva vida.
En fi... ja no se ni a que venia això... me'n vaig a casa...
Jo prefereixo pensar que tot i el pecat original (diem les coses pel seu nom, no?) hi ha molts homes d'aquests que anomenes (crec que improcedentment) morals part-time i que Aristòtil en diu eucratas que no són sants però que ho volen ser, que basen la seva vida en la lluita per la virtut en la lluita per arribar a ser virtuosos (en el sentit aristotèlic del terme, també.
No sé si a tu t’agradaria ser com en CR9 o enveges no haver tingut la “sort” de poder fer el mateix que aquests pressumptes polítics pressumptament corruptes... Jo no. No entenc com associes tan alegrement tenir la tendència al mal amb l’enveja del mateix.
Jo dec ser molt innocent, però em sembla que d’oportunitats de ser corruptes ja n’hem tingut moltes vegades tots. Però, hem ficat sempre la pota? I així i tot ens sentim bé? Llavors som uns impresentables (akolastos). Però si procurem no caure en la temptació, si lluitem i ens aixequem després de caure, llavors som uns amants de la virtut i ens passarem la vida amb aquest anhel. M’emprenya que algú pugui qualificar-me d’envejós de fer el mateix que em fa indignar.
Cadascú que parli per ell.
Ehhhh frenaaaaaa!
Jajajaj però si jo no t'he qualificat d'envejós ni res de tot això. Si no estava pensant en cap moment en tu quan ho he escrit. Estava pensant en uns nois de la meva edat que els diumenges en sortir de missa a la Bonanova sempre estan fardant de les blackberrys, els iphones i les motos de gran cilindrada. Aquest diumenge passat va passar un flipat amb un Porsche a tota llet i se'ls hi queia la baba literalment, i jo vaig pensar “però que no heu entes res d'això que s'ha dit aquí dins fa mitja hora de benaurats (μακαριος, jo també se grec jeje) els pobres en l'esperit etc etc”?
I ja està home, no t'ho prenguis com una cosa personal perquè no ho era en absolut.
També m'he llegit l'ètica a Nicoman d'Aristòtil. Jo no jutjo ningú, ni tant sols els akolastos ni els acrates perquè em fan pena, els primers perquè viuen en una situació d'insatisfacció existencial i els segons perquè els hi falla la voluntat.
I evidentment tampoc em fico amb els eucratas perquè tots ho som en major o menor mesura, tots anem fent camí de les passions a l'inteligència gràcies a la voluntat, per esdevenir algun dia virtuosos.
De veritat que no se perquè t'ho has pres personalment, en fi, que si t'ha donat aquesta sensació mil excuses.
Una abraçada. Pau i bé!
Accepto i de bon grat, les teves disculpes, evidentment. Però la meva interpretació de les teves paraules no era de molta susceptibilitat, que diguem, sinó una interpretació bastant realista del que deies ("em fa molta gràcia tota la gent que amb aquests casos s'indigna perquè la indignació moral moltes vegades no és res més que enveja revestida d'aureola"), si bé és cert que dius "moltes vegades" i no "sempre", però en fi, com tu dius "Pau i bé".
M'estranya Toni que no hagis posat com exemple els ordinadors que ens regalen les editorials... Què és el que fa que no ens els quedem pel nostre profit personal? Som extraterrestres?
Tots tenim la tendència al mal, però tots, en menor o major mesura, podem exercitar la virtut...
Jo sempre penso "Si no m'esforço també puc robar, caure en les drogues o anar amb nenes joves", però tinc molts motius per esforçar-me, no sé si l'altre gent els té.
- Tú sabes como se llaman los habitantes de San Sebastián?
- Todos no...
Bones, no es que aquest tema sigui de la meva incumbència, però, això de fardar sobre els: ipods, iphone, blackberris etc... personalment penso que son uns soberbis, el per què? perquè no pots anar fardant per la vida... perquè després potser li mires les notes, o de que treballa o qualsevol cosa, i es negativa. I a més, tothom pot viure sense un "iphone" i coses com aquestes. Si el fas servir per un bé propi, perfecte, però ara... si el fas servir per “xulejar” i fer-te el "notes", la persona que ho faci per això, es pensa que és el rei del mambo per tenir un "iphone"? No... va molt equivocada, aquesta persona es una vanitosa.
I sobre el tema de la corrupció... que dir-ne... doncs que això un ja ho te per la sang... tothom ha pensat quedar-se alguna cosa, o algu per l'estil... però... no ho fas... perquè tens una consciencia que et diu el que esta bé i el que no esta bé. Que pots fer, i que no pots fer.
Aquest tema també influeix molt en el setè manament del cristianisme, perquè tracta sobre el robatori.
Resumint... que no es pot tindre una consciencia tan malèvola per pensar en ser un corrupta.
Bona sort! I “Pau i Bé”.
Atentament: L'Albert.
Doncs mira, Txeics, que pensava en un exemple i no passava dels euros que recollim pels carnets de migdia... Tens molta raó.
Ei, Albert, m'ha fet molta il·lusió que passessis per aquí i fecis un comentari tan ben fet i treballat. Ja es veu que tens les idees clares. Te'n felicito.
Frank, quina capacitat de síntesi. Gràcies.
Jo espero que arribi el dia on pugui caure en la temptació de robar uns quants milions d'eurus. Això voldrà dir que estic en un lloc on en tocaré molts.
De tota manera, no em queixo de passar les properes décades robant grapes i bolis bic blaus de la feina. Almenys la gent amb qui treballo és bona gent i no prevariquen, estafen o roben (com a molt esactimen alguna dècima a algun alumne per arreglar algun assumpte pendent).
Salut!
JOan: no t'he acabat d'entendre, però no sona gaire bé, no?
Publica un comentari a l'entrada