dilluns, 16 de novembre del 2009

Un quadre per a una cuina

Fa més de dos anys la Fundació Àstrid-21, que vetlla per persones amb Síndrome de Down, em va fer una curiosa proposta: pintar un quadre a quatre mans amb un alumne seu. El quadre havia de subhastar-se al sopar de les flors que se celebra cada any a l'Hotel Fornells Park i que serveix per recaptar fons per a la fundació.
Després de la inicial sospresa, vaig pensar que el millor seria agafar un quadre meu a mig fer (bé, diguem que quasi bé era acabat) i acabar-lo amb aquest noi tan trempat. L'Albert Puig, era un artistàs. Quina afició! Quina il·lusió que li feia pintar allò. M'ho vaig passar molt bé perquè l'Albert gaudia intensament de l'experiència. A més era absolutament dòcil. Jo li deia: ara pintarem aquest camp de color lila. Ell xucava el pinzell i executava el suggeriment amb precisió artesanal.
Quan el quadre va ser acabat o gairebé, me'l vaig endur a l'estudi i encara li vaig fer algun retoc més. En el sopar de les flors, el senyor Joan Gaspart, ex vicepresident del Barça i ànima impulsora del sopar i de la recollida de fondos, va subhastar l'obra d'art. Hi va haver algunes puges fins a no sé quina quantitat. Però en un moment determinat, el senyor Joan Fausto Martí, que al Cel sigui, va oferir 4500€. Aquest home només pensava en ajudar a Àstrid, la qual cosa l'honora i segur que Déu li ha retornat el cent per u evangèlic.
Dic que només pensava en ajudar Àstrid perquè una vegada va recollir l'obra d'art, va afirmar, micròfon en mà, que el posaria a la cuina!!
Quan em va tocar el torn de paraula vaig agrair la seva generositat i li vaig demanar que el pengès el més lluny possible de l'aixeta, si podia ser...

11 comentaris:

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

Fantàstic, Toni.

Joan ha dit...

Ja, ja, ja, que bo!

Anònim ha dit...

Molt maco tot plegat. Gràcies!
Gerard S.

txeiks ha dit...

M'ha agradat moltíssim la història i com l'expliques.
Per cert, això d'anomenar en Joan Gaspart com a ex-vicepresident suposo que deu ser per oblidar la seva etapa com a president, oi?

Toni Cassany ha dit...

No m'havia fixat, Txeiks, que ho havia fet, la veritat. Que curiós. El meu subconscient em protegeix contra records amargs!
Celebro que us hagi agradat!

Núria F. ha dit...

Jo patia més per si la dona el posava prop del foc i s'esquixava amb els ous ferrats...però tan de bó va fer el Sr. Fausto com tu fent donació d'aquesta obra d'art. T'has plantejat que serà el primer quadre de molt bon preu teu (i esperem k l'últim) que decorarà una cuina.... Ànims i moltes gràcies toni !!!

Toni Cassany ha dit...

Gràcies a tu, Núria, perquè gràcies a la tasca que feu algunes ens permeteu a d'altres fer alguna coseta per col·laborar. Com diu la cançó "Ayúdame y te habré ayudado". Això feu a Àstrid, ajudar a ajudar.
Vaya lío, no?

Frank Bayer ha dit...

Ostres, gran cita de Los Secretos i gran post!! Quatre punts:
1. Gran experiència
2. Ens fem grans
3. Si tots els quadres t'en paguessin aquest preu, podries deixar de fer expedients.
4. Que maca i senzilla és la vida llegin aquest post

Andrés Cárdenas M. ha dit...

ey!! sólo hablo castellano e inglés!!

una pena...

Toni Cassany ha dit...

Andrés: TE HE MANDADO LA TRADUCCIÓN.

Màrius ha dit...

potser tenia una cuina molt gran, noi!!!