dimecres, 24 de juny del 2009

Nova lectura

Confesso que a vegades el que necessita un llibre és tenir unes hores seguides per llegir. Encara que sembli que no, la novel·la epistolar que m'acabo de llegir (La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, de Mary Ann Shaffer) necessita unes hores de continuïtat per tal de fer-te amb els personatges. Jo em llegia aquesta novel·la molt a poc a poc, és a dir, a carta per dia, pràcticament. Havia comès l'errada de començar-la en plena recta final del curs. No recordo haver anat tan de cul en un final de curs com aquest any. En fi, que no avançava i no em quedava amb els noms (tampoc és que n'hi hagi gaires) ni amb les seves històries.
Però l'altre dia vaig descansar de valent. Vaig llegir unes quantes hores. Sant Joan m'ho va permetre i el lloc (Vulpallac) també. I va ser una delícia. La vaig acabar d'una tirada. Vaig gaudir-ne molt.
Els personatges són el millor de la novel·la. Són entrenyables. I ho són perquè les seves històries particulars són encantadores. El transfons de la novel·la és l'ocupació nazi del territori. Hi ha moltes anècdotes, unes sorprenents i d'altres tendres. Els relats estan amarats d'humanitat profunda i de maneres maques de ser i d'anar pel món. En fi, us la recomano.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic a punt d'acabar-lo, i coincideixo en el què dius. M'ha recordat força a "84, Charing Cross Road", per l'estil epistolar i les referències als llibres i a la guerra. És amable i positiu, i de bon llegir. Potser un xic idealista (els personatges són molt bons o molt dolents), però és una pega menor.

txeiks ha dit...

Després de veure l'opinió de dos grans mestres com vosaltres, no dubtis que me'l llegiré aviat. 84, Charing Cross Road em va encantar... Per cert, la tinc en divx, us interessa?