L'educació de la bellesa, de la sensibilitat estètica hauria de formar part ineludible dels curriculums que ensenyem als nostres alumnes. Després de veure aquest video m'he emocionat, se m'ha posat la pell de gallina. Som ens uns grans magatzems, cadascú va a la seva, amb pressa, consumint el que necessita, pot o vol... I de sobte, la màgia. Tothom es transforma. Canvien les cares, l'escenari comercial es transforma en un paradís de l'esperit que s'omple, que vessa de joia i d'humanitat. La bellesa del cant excels i sublim transforma els esperits inconnexos de mils de compradors en un sol esperit humà que s'eleva i gaudeix.
Qui no sàpiga emocionar-se amb la bellesa de la creació humana, de l'art, és un pobre. No podem permetre que els nostres alumnes siguin gent mediocre a qui només omple el viure d'un cap de setmana al següent, la satisfacció material, la darrera moda, la darrera novetat del mercat electrònic o textil. Cal enlairar l'esperit, sentir-se humanitzat pel poder de la bellesa sensible i immaterial. Oh, Verdi, oh, Bécquer, oh, Joan Maragall, que grans sou, que rics que ens feu. Gràcies a Déu per la vostra existència insubstituïble i imprescindible!
4 comentaris:
Muchísimas gracias por esta entrada.
Mañana tengo final de Estética --filósofos de Platón a Hegel hablando de la belleza, el arte y la percepción estética.
La duda que me surge después de leer la entrada es: ¿cómo puede "educarse en la belleza" de verdad? Pienso en todos estos filósofos y críticos de arte, en la pedantería de algunos y la mojigatería de otros, y... se me cae el alma a los pies. Todo debería ser más sencillo.
Muchas gracias de nuevo.
Toni, has llegit “Wahrheit und Methode”? Perquè això que dius és mooolt gadamerià! Hi entren les nocions de “joc” i “festa”. Per “joc” Gadamer enten que el subjecte en la contemplació d’una obra d’art (objecte) l’individu es veu sotmes a la temàtica d’aquest objecte i la mateixa obra es capaç d’operar sobre el subjecte; és una relació única de simbiosi objecte-subjecte que només es pot donar en l’art i no pas en la ciència (ningú s’imagina per exemple un biòleg captat i transformat gràcies a una ameba jejeje). Per “festa” el filòsof enten que si durant el dia-a-dia tenim un concepte temporal lineal i homogeni, quan vivim una experiència estètica ens perdem dins nosaltres i la percepció de la temporalitat varia. És exactament el que tu dius amb això que expliques de que tothom va al seu ritme frenètic al centre comercial i de sobte es produeix la màgia.
A mi em va passar quelcom semblant fa un mes durant la consagració de la Sagrada Família, vaig tenir la sort de viure-ho a dins de la basílica i quan va acabar estava convençut d’haver assistit no només a una eucaristia sinó també a una mena de festa gadameriana.
Espero, Philip, que el examen te haya ido de meravilla. La sensibilidad se educa en casa, fundamentalmente. NO resulta fácil porque nadie da lo que no tiene y porque no es materia, digamos, muy catalogable, programable, etc. Se educa logrando que los hijos y alumnos tengan experiencias a lo Gadamer, como dice Iron. Supongo que habrá que ponerles a tiro esas cosas bellas, que se encuentren con ellas y las vivan. No creo que haya otro camino que la experimentación enpropia carne (de gallina, a veces). Me ha hecho ilusión tu comentario, gracias.
Iron: no coneixo “Wahrheit und Methode” (veritat i mètode) ni he llegit Gadamer. Trobo que el que dic té sentit comú i base filosòfica, pel que dius. Ho celebro. Suposo que tot això respon a un fons fumà comú subsistent en tots nosaltres. Després, els Gadamer de la vida hi posen el revestiment filosófic de la paraula precisa.
La basílica de la Sagrada Família!!! Com t'ho vas fer, punyetero per ser a dins? Jo era a la plaça de toros i la veritat és que l'experiència no va ser tan sublim, si bé va valer la pena del tot.
El coordinador de la visita (l'Enric Puig) havia estat director del meu cole i m'havien enviat moooltes vegades al seu despatx, com que encara no havia pagat prou les gamberrades passades em va tocar fer de voluntatari.
Molt BON NADAL Toni i família Cassany!!
Publica un comentari a l'entrada