Enviaré aquesta carta als diaris. A veure si me la publiquen.
El diumenge 7 vaig ser a Barcelona. Vaig anar a conèixer el Papa. El vaig sentir, escoltar, veure (tant com em va permetre la magnífica retrasnmissió de TV3)... En fi, que ara puc dir que a Benet XVI el "conec" una mica més de primera mà.
Em pregunto doncs d'on surt la caricatura que se'n fa a Polònia. Sóc artista i filòleg. Tant en unes arts (les plàstiques) com en les altres (les literàries) s'entén que una caricatura és una mena de retrat consistent a deformar o exagerar uns trets característics del model que imita, per tal de fer-ne burla o broma. Em pregunto, doncs, quin és el model d'on parteix la caricatura de Benet XVI que es presenta al programa Polònia? Jo, a Barcelona, vaig veure un home entrenyable, serè, culte, intel·lectual, políglota, amatent, considerat...
Com s'explica la caricatura polonesa? Allí el Papa és un ésser abjecte, histèric, curt (no parla bé ni la seva llengua), desconsiderat, estúpid...
Vull pensar que no en saben més. Sóc del Barça, però em sembla que el mateix li passa a d'altres personatges que ens fan riure, no perquè estan molt ben caricaturitzats, sinó perquè són del Madrid i amb el Madrid s'hi val tot.
Com amb el Sant Pare?
13 comentaris:
Enhorabona per aquesta carta. Espero que sí la publiquin i així la pugui llegir molta més gent.
El pitjor és que moltes persones alimenten més el seu intel·lecte en la televisió que en la realitat.
A mi em fa gràcia veure al cole a molts nens imitar el Núñez de Polònia sense tenir ni idea de qui va ser el Núñez de veritat.
Gràcies, Ferran, però ja veus que no els ha agradat a ningú, a cap diari.
Txema: és cert el que dius: ara el que tenim és imitacions de les imitacions. S'ha perdut el model original. Es podria fer un treball de recerca i tot.
Com ja saps, jo sóc de l'opinió que aquest programa no s'hauria d'emetre. No sé a on hi ha la linea de la broma o el "fotetis" i deixar malament aquella persona. Sempre he pensat: com es deu sentir la persona imitada?.
Bon article Toni.
Gràcies, estimat Juà, pels teus comentaris aquí i sobre el quadre. Una abraçada molt gran.
hi ha una cosa que es diu: H U M O R I agafar-se la vida bé.
Tens molta raó, Anónim. Hi ha una cosa que es diu humor. I d'altres que no tenen res a veure: burla, sarcasme, menyspreu... Crec que només es pot fer humor del bo quan s'aprecia minimament allò que s'imita. Si l'imitat no riu, si se sent menystingut, això no és humor, això és despreci en forma de broma. Als meus alumnes sempre els dic que si fem una broma algú i aquesta li ofèn, no fem broma sinó ofensa. És com si jo me'n fotés gratuïtaent de tu, fent riure tothom menys a tu, i després et digués, escolta, noi, agafa't la vida d'una altra manera, home! No tens sentit de l'humor o què? Jo crec que tinc sentit de l'humor, i també sentit comú i potser massa sentit del ridícul, ho reconec, però Polònia a vegades no fa humor, fa burla. I a mi no m'agraden algunes imitacions que degraden. En fi, entenc la teva postura, també, no et pensis. Però no la comparteixo.
Fa un temps vaig tenir l'ocasió d'entrevistar a un dels productors del Polònia: deia coses interessants. Em sembla que el Polònia és un programa enginyós però, efectivament, sovint fiquen la pota perquè no descriuen a algú, sinó que senzillament se l'inventen (aquí podràs veure l'entrevista, a l'última pàgina: també hi parlo, precisament, de la caricatura del Papa). Mira aquest article, que va en la línia que tu dius, i sí: ho van publicar a La Vanguardia i és escrit per un articulista que surt bastant.
Tens raó, Jaume: jo vaig sentir els humoristes parlar d'això de la invenció del personatge. L'articulista, l'Antoni Puigvert el conec molt i no em perdo ni un article seu. M'encanta el seu sentit comú i la seva independència de pensament.
el problema, però, tal com dius, és que s'inventen el personatge i fan mal especialment perquè el Papa és una persona a la que s'estima... no et sembla?
...Si l'imitat no riu, si se sent menystingut, això no és humor, això és despreci en forma de broma...
HAS DONAT AMB EL TOC!!!
Apasiau5-0
com saps que en ell li ofèn?
a casa meva som tots cristians i la veritat és que ens ho prenem bé. A vegades no tot el que surt a la tele referent a una religió no està fet amb ànim d'ofendre.
És clar, anònim que la cosa va de sensibilitats i que és molt subjectiva. Jo reconec que a mi no m'agrada. Sé que som un munt de gent a qui ens passa el mateix, perquè em sembla evident que el personatge de Polònia no és un tipus positiu. En Sergio Ramos a Polònia és imbècil o no? I en Cristiano és un egòlatra o no ho és? Doncs el benet xvi de Polònia és histèric i imbècil i fa i diu coses que el rebaixen.
Entenc que a casa teva no ho veieu així i està molt bé que sigui així. Jo no he pas dit que tothom ho hagi de veure com jo, evidentment. Els catòlics som en això molt condescendents (els musulmans haurien cremat tv3 si els ho fem amb Mahoma, això). Potser em falta sentit de l'humor, però continua molestant-me molta de la broma de Polònia perquè se'n fot de la gent. Ja sé que és dificilíssim trobar l'equilibri, però si no es troba, millor deixar-ho estar. I l'equilibri no es troba amb la majoria de personatges del programa, que deuen tenir els familiars ben farts. Si jo fos fill d'en Núñez o germà d'en Ramos (Déu me'n guardi, per cert!!!)... no sé si riuria gaire.
Per últim, gràcies, Anònim, per entrar al bloc i fer-hi comentaris que el fan més ric i variat. M'encanta, de veritat.
Publica un comentari a l'entrada