Parlem de comptes?

Benet XVI ve a Barcelona. Tanmateix, el gran protagonista d'aquest fet no és la figura del Papa, ni què ve a fer, a dir o visitar, ni per què, ni quan, ni com... Res de res. Aquí l'important de veritat és el que això ens costa als contribuents. Bé, el que costa, ja està. Perquè al final tant li fot qui ho paga. A Catalunya (és el que conec millor) els mitjans de comunicació s'han centrat fins fa no gaire en la vessant econòmica del viatge. No interessa la gent que el rebrà il·lusionada. Ni la gent que el rebrà amb un profund respecte. No. Aquí només hem parlat del que val tot plegat amb una dosi molt important d'hipocresia (o potser és estupidesa?). Hem llegit xifres diverses (des de 500.000 fins a 3 o 4 milions). La meva ingènua pregunta és: i si parlem de despeses, perquè no ho fem també d'ingressos? Perquè no es diu que la visita papal suposarà per a la ciutat de Barcelona uns ingressos d'uns 30 milions d'euros? (la font de la dada ve del propi ajuntament). Sí. senyors, sí: l'allotjament en hotels de la ciutat, els restaurants, les compres i el transport dels fidels suposaran ingressos de prop de 25 quilets. I se'n generaran més de quatre més amb la projecció de la imatge de Barcelona al món. I en aquest concepte no se'n generaran més perquè tenim un govern municipal tan curt de vista que es fa difícil no insultar-los. En comptes de potenciar la visita, encara que fos amb benficis lucratius o d'imatge, aquí ens hem dedicat a fer-nos els ofesos anti-catòlics, perquè queda més progre i més modern. Som gilipolles, en sèrio.