Aquesta setmana he fet dues xerrades a un públic força nombrós. L'una parlava de matrimoni (com no!) i l'altre de coherència amb la decisió d'haver escollit una determinada escola. La veritat és que m'ho he passat molt bé en totes dues. Primer passes nervis, però quan ja hi ets pel tros, tot és més fàcil.
A la conferència sobre coherència vaig dir als pares que no hi havia cap mal en portar una arrecada a l'orella; que si es volia, un s'hi podia penjar fins i tot una cafetera. Tampoc està escrit enlloc que sigui incorrecte portar una cresta de dos pams decorada amb l'arc de Sant Martí. És una qüestió d'estil. El problema és quan un oblida que l'estil educatiu, la forma, respon a un determinat contingut que el fa visible. És a dir, el problema és quan ens porten a l'escola un nen a qui han ensenyat que aquella nostra manera de fer no va amb ell. Llavors li creen un conflicte a la pobre criatura.
A primeríssima fila hi havia una parella que m'escoltava amb cara amable. Ell portava rastes fins la cintura i ella tenia tatuatges fins al carnet d'identitat. Vaig pensar que potser m'agrairien tanta claredat expositiva.
3 comentaris:
Toni, una de les teves grans virtuts: claredat!!!
Bueno, jo m'estic deixant barba, el cabell llarg i fumo lianes... i estic treballant el cole... no sé...
Per cert, tinc un acudit molt bo, però una mica guarro que t'explicaré el dilluns...
Bé, ja que ho dius, Frnak, volia comentar-te que ... En fi, al menys hauries de deixar de portar els calçotets per sobre dels pantalons (je, je)
Espero l'acudit.
Suposo que els pares en qüestió es devien passar el matí de divendres buscant escola o buscant un perruquer i un esborratatuatges respectivament.
El que no podran dir mai és que se'ls va enganyar. Ho vas fer força bé.
Salut!
(Es poden explicar xistes guarros a cole?)
Publica un comentari a l'entrada