dimarts, 18 d’agost del 2009

En manos del diablo

Trobo que és tan útil recomanar un llibre, una bona lectura, com deseconsellar-ne un. El darrer post de llibres que vaig escriure era per desaconsellar la lectura d'un totxo: Els pilars de la terra.
Ara us vull parlar d'un altre: En manos del diablo, de la francesa Anne-Marie Garat. Una escriptora excel·lent totalment desconeguda per mi. La novel·leta té, només, 1335 pàgines. Mai no havia llegit una novel·la tan llarga. Però me l'he empassat la mar de bé durant el mes d'agost. M'ho he passat molt bé moltes estones. Alguna vegada he trobat que l'autora carregava massa la mà en les descripcions minucioses i extenses. Es tracta d'una història d'aquelles llargues que omple molt: se situa a la França de primers de segle XX. Les darreres pàgines tenen com a rerefons l'esclat de la primera Guerra Mundial. La protagonista -la guapa Gabrielle- rep, a les primeres pàgines, la trista notícia de la mort del seu estimat Endre. S'obsessiona en saber què li ha passat exactament. On, quan, com i per què es va morir. Comença a investigar pel seu compte i aviat es troba immersa en enrenous que la sobrepassen: conspiracions del Ministeri de la Guerra per la investigació en armes químiques, crims de diversa mena, etc. Per seguir de prop les seves pesquisses es fa passar per institutriu i és contractada per una família molt poderosa, els Galay, fabricants de galetes, on coneixerà d'aprop més coses que no esperava. S'enamora de Pierre, el científic de la família, i pare de la criatura que té sota el seu càrrec d'institutriu. Amor, guerra, crim, família... Mil coses.
Us l'aconsello? No ho sé. Em sembla que no. M'ho he passat bé llegint, sí, però no sé si val la pena que invertiu tantes hores en una novel·la així. Vosaltres mateixos. Jo l'he llegit perquè m'atreia la història i era un regal inesperat del meu fill un dia que es va sentir generós.

5 comentaris:

recorda't del guix ha dit...

Encara que no l'aconsellis, crec que ja m'has posat el cuc a l'estòmac per llegir-lo

Toni Cassany ha dit...

Oh, recorda't del guix, quina il·lusió el teu inesperat missatge. Celebro que llegeixis la novel·la. Potser t'agradarà tant o més que a mi i la podràs llegir durant llargs vespres d'hivern, al llitet, abans de caure dormit o dormida dolçament... M'enrecordo del guix!!!!

Frank Bayer ha dit...

Toni, jo no m'el llegiré... Però aprofito aquest espai a seguir amb la destripada d'Els Pilars de la Terra: Vaig durar 25 pàgines!!! Quina merda!!! Quanta demagogia!! Quantes absències de Complements Directes!!! En fi, em vaig atabalar!! Quina alegria tornar a la realitat dels blogs!!!

Joan ha dit...

?¿ quin desconcert més encertat!

Toni Cassany ha dit...

Hola, Joan: volia contestar-te sobretot perquè no et sentis com parlant sol. No sé si et desconcerta en Frank o els Pilars de la terra o en recorda't del guix. En fi, no hi pensem més que se'ns fondran les neurones i ara les necessitem totes.