dimecres, 5 d’agost del 2009

Uns pilars de la terra molt mal posats

L’he abandonat a la pàgina 401. Adéu, Ken Follet i els teus Pilars de la terra. No valia la pena. Ja me n’he cansat de tan tòpic medieval indocumentat. L’Edat Mitjana, segons aquesta versió apòcrifa, és una època primitiva de l’home. Aquest és un ser realment poc desenvolupat. Des de les primeres pàgines l’autor confon la cruesa de la vida amb el salvatgisme immoral. Les persones es trepitgen unes a les altres per tirar endavant en una mena de selva convivencial. La lletgesa de la vida hi és present sempre. No sortia el sol, llavors? I tot brutejava i la gent escopia i renegava, conspirava i odiava encara més que ara? On són els bons?

La religió requereix un tractament apart: no hi ha monjo o religiós en general que ho sigui per vocació. Els qui manen, a l’església, hi són com a fruit de conspiracions diverses, totes encaminades a la conquesta del poder terrenal. Déu és, per a ells, un ésser justicier, despietat i sense sentit, en el nom del qual tot s’hi val —fins i tot les traïcions i perversions—. Els capellans i monjos ho són gairebé tots no se sap per què, però en cap cas hi ha cap vocació per enlloc. I finalment els novicis viuen una mena d’engarxolament de la voluntat i de les seves facultats mentals que els fa d’allò més estúpids. La seva renúncia a la carn és imposada i per tant falsa i per tant s’hi foten de quatre potes dia sí, dia també.

En fi, massa imbecilitat junta.

I per què n’he llegit 400 pàgines, us estareu preguntant? Doncs, en primer lloc per poder dir tot el que acabo de dir amb coneixement de causa; en segon lloc perquè m’hi he enganxat, perquè la història enganxa una mica, no ho nego; i en tercer lloc perquè no deixo de ser un bocamoll, a voltes.

7 comentaris:

Kasal ha dit...

Quina moral Toni, 400 pàgines. Jo no he passat mai de la 20. Hi ha llibres que agafen fama i no saps com. La literatura és un gran misteri. Per cert, has vist ja el meu blog? Fes-hi una ullada.
Salut!

de Leo ha dit...

Hacia tiempo que tenía intención de entrar al trapo de esta saga, pués la curiosidad me picaba así que... muchas gracias por tan instructivas palabras, me has ahorrado el esfuerzo de empezar a leerlo y los euros de compralo.
Pintas bien ( muy bien ) y.. tampoco escribes mal ( nada mal ) ;-))

Un saludo.

Toni Cassany ha dit...

Gràcies, Kasal. Ja sé que 400 pàgines són una bestiesa, però és difícil parlar d'alguna cosa així sense fer-hi una incursió més o menys seriosa i continuada. Jo ja volia plegar a la segona pàgina quan aquells dos marrecs van com bojos per assistir a primera fila a l'execució a la forca d'un personatge condemant amb la connivència de l'església entre d'altres... En fi.

Toni Cassany ha dit...

Hola, de Leo: gracias por tus palabras. Me gusta lo que dices, pues este mi bloc pretende, entre otras cosas, difundir la buena lectura y ahuyentar la mala. Y si te he ahorrado tiempo y dinero, brutal, de verdad.

Toni Cassany ha dit...

Por cierto, de Leo: me he pasado por tu blog i he visto cosas muy interesantes. ¿Las pintas tu?

Marc Roig Tió ha dit...

Hola Toni, he arribat aquí a través d'en Joserra. Jo el vaig deixar a la 200, crec. Realment, no val la pena. Hi ha massa bons llibres que no tindrem temps de llegir; no en borrem d'altres per culpa de llegir-ne de dolents.

Toni Cassany ha dit...

Hola, Marc. M'encanta saludar-te. Gràcies pel teu comentari. Acabo de llegir el darrer d'en Joserra: Tal vez soñar. Val molt la pena. N'hgaig de fer un post ja. Ja el veuràs aviat.