dimecres, 20 de maig del 2009

Un quadre que no es va vendre

No sé si sabíeu que en una exposició no coincideixen, a vegades, els gustos del respectable amb els esforços i preferències del pintor. Això, a mi, em passa.
Aquest quadre que us presento em va costar molt i em va encantar com el vaig resoldre. Us diré per què: no té anècdota en tres quartes parts. Gairebé tot són taques de color. La dificultat rau en el fet que cal aconseguir l'efecte de profunditat i progressió des del primer pla fins el fons a base de taca i color. No hi ha arbres o cases que per la seva mida, ajudin a l'espectador a fer-se la il·lusió de l'espai. No, aquí tot és abstracte. això costa una mica. El repte es complica si la línia de l'horitzó se situa tan amunt. En fi, que t'hi estàs barallant estona. Amb aquests reptes, a vegades ensopegues i a vegades quedes molt satisfet. Això últim és el que va passar en aquest cas.
A l'exposició era al costat de 26 peces més. En van quedar cinc i aquesta fou una de les desafortunades que van acabar orfes. En fi, que a vegades un quadre valuós no agrada prou i penses que en això de l'art tot és molt subjectiu i l'important és que agradi a qui l'adquireix i no res més.

12 comentaris:

Frank Bayer ha dit...

Neruda deia que el poema l'acaba el lector... així que... el quadre l'acaba l'admirador... m'encanta aquest toc impressionista del primer pla, poc propi teu i molt interessant!!! A mi m'agrada molt, ara tampoc n'hagués pagat els 70.000 euros que en demanaves, jo, 15.000 i prou...
M'encanta llegir el que tu expliques dels teus quadres!!!

Joan ha dit...

Doncs jo el trobo prou bonic!
Per cert: una vegada vaig deixar-me barba. Em va costar Déu i ajuda, i molta picor, fer creixer aquella mata de pel espessa. Jo n'estava ben orgullós, però fou tanta la gent que em va dir com de malament em quedava que finalment i danvat el mirall, vaig reconiexer que l'experiència no havia esta prou satisfactòria, i vaig decidir afeitarme-la.
Espero que a tu no et passi el mateix. De totes maneres, si mai penses a "afeitar" el teu quadre, pensa que sempre hi ha algun amic que té un espai buit a la paret, malgrat li hagin tornat el mobles...
Tu ja m'entens.

Frank Bayer ha dit...

Joan, fins i tot són d'extrema qualitat els comentaris que fas als blogs!!

Toni Cassany ha dit...

Frank: deixem-ho amb 12.000 i no en parlem més.
Joan: tu tens bons amics. M'has fet pensar en aquella frase que vaig posar al post de l'Última lliçó: "He tingut molta sort d'haver pogut aprofitar durant anys l'amistat de gent que s'han preocupat prou de dir-me les coses més dures que em calia sentir."

Joan ha dit...

A mi m'agrada més aquesta

"L'experiència és el que et queda quan no aconsegueixes el que volies."

Suposo que en podem treure alguna cosa.

Frank Bayer ha dit...

A mi m'agrada una que deia el nostre amic Xavier quan les coses anaven malament "La vida és com una escala de galliner: curta i plena de merda", fins i tot quan tot anava de culs ell sabia treure't un somriure!! Ja sé que no era sobre en Xavier l'article, però quan llegeixo aforismes em ve el mestre, l'amic, el conseller. Collons com el trobem a faltar!!

Sobre el quadre, 10.000 euros més en Hleb!!! Última oferta!!!

Quim C ha dit...

en Hlebb??????? el quadre de mon pare val en Messi+Henry+30000!!!!

Quim

Frank Bayer ha dit...

Quim, perdona, si jo pago el teu pare 30.000 + Messi + Henry... què en faràs de Messi i Henry? Faran tocs el jardí?? En canvi en Hleb, si es treu el carnet de conduïr us pot portar al cole, després pot ajudar a netejar la casa, a planxar, a cuinar, a fer-vos els deures d'anglès (va estar a l'Arsenal) i de bierlorús... per tant, el preu real d'en Hleb com a ajudant d'una familia és molt més alt que el d'en Messi i Henry, per tant, considero que la oferta de 10.000 + Hleb es prou bona, si vols a última hora, en cas que acceptessiu, puc estudiar incloure en Gay Assulin a la operació, simplement perquè em fa gràcia el nom!!! Quim, espero resposta!!!

Toni Cassany ha dit...

Frank, que bo. Jo no reissitiria tenir a casa aquest paio amb aquesta cara de zombi. Innegociable.
Quim, visca la mare que et va parir. Quin fill que tinc!!

Iron ha dit...

Això sembla una subasta! si el preu dels teus quadres continua pujant aviat te'ls pagaran com si fossin de l'Antonio López.
Com que la cosa va de cites, aquí en tens una d'aquest "tocayo" teu a propòsit de les dificultats tècniques que has hagut d'afrontar:
Una obra nunca se acaba, sino que se llega al límite de las propias posibilidades.

Toni Cassany ha dit...

Hola, Iron!
Recordo aquesta frase de l'Antonio López. Admiro profundament aquest pintoràs. Aquesta frase va molt amb ell i amb la seva manera d'enfocar la feina de pintar. Però a mi em sembla que és millor no arribar al límit de les pròpies possibilitats i aturar-se un xic abans, quan continuar és sinònim d'espatllar el quadre o treure-li frescor. Amb raó deia ell que la feina de pintar l'esgotava del tot. La veritat és que esgota moltíssim. Celebro retrobar-te, amic Iron.

Anònim ha dit...

no necessito en hleb, i menys l'assulin, pero suposo que no ens vindrien malament els 10000(jeje). et pago 1000 t'emportes en hleb q nomes em falta aquest a casa!!fins dema!!!