Què entens per estimar?

L'altre dia vaig ser a Figueres a fer la meva xerrada sobre matrimoni i comunicació. Cada vegada que la faig em convenço més d'una cosa: quan dos pensen que s'estimen, primer haurien de posar-se d'acord en què entenen per estimar-se.
La idea és senzilla però lluminosa: estimar no és sentir amor; estimar és voler estimar. Resulta que quan has decidit estimar, sents que estimes i et sents feliç i et sents correspost i tot el sentiment que vulguis... Però estimar no és sentir i prou. Estimar és, sobretot, una acció decidida de la voluntat lliure. Estimar és dir: jo, per al meu matrimoni m'hi penso trencar la cara. Això funcionarà sí o sí, perquè depèn de mi, sobretot. I de l'altre, que en això també pensa  igual que jo. I torno al principi: cal parlar amb l'altre de si entén les coses d'aquesta manera o no. Perquè si en això no hi ha total complicitat i sintonia, aquella relació té totes les de perdre, què voleu que us hi digui...