Resulta que un home es va posar a tocar el violí a l'entrada d'una estació de metro de Washington DC. Va interpretar Bach durant 45'. Gairebé ningú s'hi va aturar en tota l'estona. La gent passava, mirava i continuava amb pressa. Va recollir 32$. Doncs bé, el violinista no era altre que Joshua Bell, un dels músics més talentosos del món. Dos dies abans d'això, Joshua Bell havia triomfat en un teatre de Boston, ple a rebentar, on s'havien esgotat totes les localitats, que es venien a 100$. Aquesta és una historia real organitzada pel diari The Washington Post como a part d'un experiment social sobre la percepció, el gust i les prioritats de la gent.
Em fa pensar tot això que, en qüestions d'art, estem en mans del que ens diuen... els experts? Cal que siguem humils i intentem no deixar-nos portar pels prejudicis o per la nostra ignorància, però també cal tenir en compte que en qüestions tan opinables i subjectives ens poden marcar gols per tota l'esquadra.
I si no, mireu aquest vídeo sobre un experiment d'una TV espanyola sobre art abstracte. Fa pensar, no?
3 comentaris:
Toni: Si passes pel meu blog trobaràs una sorpresa per a tu. espero que t'agradi.
Una abraçada
Quina sorpresa, Jaume! Moltíssimes gràcies. Faré el que se'm demana. Una abraçada.
Quina broma d'història; és cert que molts dels nostres gustos poden anar marcats per qui ho ha fet, però al metro hi passen milers de persones i segurament a la majoria no els hi agrada la música clàssica.
Publica un comentari a l'entrada