M'he tornat a llegir Los renglones torcidos de Dios. Ho faig molt poques vegades això de tornar a llegir un llibre. Però tenia un record tan viu de la primera lectura que en vaig fer fa 30 anys (que va ser quasi compulsiva perquè em va atrapar irresistiblement des del principi) que, quan em va caure a les mans fa dos sants Jordis, no em vaig resistir a la temptació d'adquirir-lo encara que fos només per tenir-lo. Al cap de dos anys l'he agafat i en 5 dies me l'he cruspit de nou. Què se'n treu d'una lectura com aquesta? Em faig la pregunta i me la responc: Primer, plaer de llegir. Plaer autèntic de desitjar que acabi la jornada laboral per continuar llegint. Gust de no tenir son a la nit perquè estàs atrapat llegint. Angúnia perquè s'acaba el llibre, desig que no s'acabi. Quan en Messi pregunta a Crakòvia que és "yegir", algú li hauria de dir "això, Leo, això".
Per altra banda Los renglones fa pensar en el sentit de la vida, en la dignitat humana a prova de tares i mancances, la vocació professional de persones que s'entreguen als demés (la novel·la és un homenatge a aquests professionals que treballen al manicomi), etc, etc. No sé què més es pot desitjar d'una lectura.
7 comentaris:
Totalment d'acord, Toni. Jo vaig sentir-me tan atrapat per la excel·lent narrativa del Sr. Torcuato Luca de Tena que no vaig poder evitar cercar més sobre l'autor i em va tornar a fascinar amb "Primer y último amor". Meravellós!
Per cert, quin gran encert nomenar els capítols amb les lletres de l'abecedari! Si coneixes algun altre escriptor d'estil elegant i que defineixi tan bé els personatges, les històries i enganxi tant a la lectura, em faries un gran favor recomanant-lo!
Enric
Hola, Enric. Gràcies pel teu comentari. Si vols, et puc dir personatges que m'han captivat: la protagonista de El faro de Alejandria, una dona que vol ser metge quan no toca i que s'hi deixa la pell per aconseguir-ho; o la protagonista de la ladrona de libros; o el protagonista de Foc latent; i el que més, el pobre narrador de El relat de Gunter Psarris, una novel·la que em va saber molt greu que s'acabés. Una abraçada.
Enric: que s'acabés, vull dir que jo acabés de llegir-la, que no durés més. No està pas esgotada.
Toni, no puc estar més d'acord amb tu. Aquest llibre és adictiu. Tenia a casa una edició dels anys 80 que de tantes relectures dels meus pares estava gastada. El vaig agafar i no el vaig deixar anar fins a acabar-me'l. Un final esquizofrènic; encara no sé que pensar de la protagonista.
A mí también me encantó. ¿Has leído "La edad prohibida"? También es de Luca de Tena y es de lo mejor que he leído del género "adolescencia y educación sentimental", por decirlo así.
A propósito, ¿no es muchísimo mejor "Los reglones torcidos de Dios" que la película "Shutter Island"? Cuando oigo a la gente alabarla siempre pienso que el libro trata de lo mismo sólo que de una forma más completa y convincente.
Me anoto tu sugerencia, Philip. Gracias.
Vi Shutter Island y me entudiasmó. Pero siempre, siempre, siempre prefiero la novela. La imagen nunca ganará a la imaginación porque ésta es de cada uno y la imagen nos viene impuesta y no nos deja espacio a nuestra creación. En un cole les pidieron a los alumnos que dibujaran un león. El 95% dibujó el rey león de la Disney. Les habían limitado la imaginación a causa de la imagen, que por eso no vale más que 1000 palabras.
Joanbo! A mi em va passar exactament el mateix sobretot en la primera lectura. En aquesta segona, però, ho he vist més clar. Em sembla que al final queden les coses clares... Però quin patir!
Hal: lo dels capítols amb lletres no he sapigut entendre si té un significat ocult...
Publica un comentari a l'entrada