M'he fet de facebook (i he tingut el bloc desatès, cosa que lamento, perquè per expressar-se no hi ha res millor que el bloc).
En fi, per què m'he fet de facebook? Molt senzill. Dues raons: en aquest post explicaré la primera només (la segona, en el proper post). I és aquesta: volia veure (i sentir!!) en les meves pròpies carns el fenòmen. Em dedico amb cos i ànima a adolescents. Com podia jo romandre al marge d'aquest fenòmen de masses omnipresent en la vida de tants i tants. I puc dir que l'experiència ha estat molt positiva. He experimentat sentiments diversos en diverses ocasions. Certa timidesa al principi, cert pudor, diríem (per allò de l'exposició pública a la xarxa social). Certa inseguretat també (és segur això? Qui se n'està aprofitant del fenòmen?). També s'experimenta una mica d'autocomplaença o de vanitat (tinc tants amics!, no-sé-qui quiere ser tu amigo, o ha aceptado tu solicitud de amistad...). Una mica de manipulació, com ho diríem, d'incursió a casa teva: sugiérele amigos a este; invítale a ser tu amigo; mándale un mensaje que "hase mucho que no lo hases"; busca amigos; toni, prueba el buscador de amigos; fulanito te ha invitado; has eliminado este anuncio. ¿Por qué no te ha gustado? i dóna ganes de dir "A ti qué coño te importa", però no hi ha l'opció, és clar... En darrer lloc, ho confesso, també un sentiment de "pop en un garatge". Un què hi pintes tu aquí? No m'hi he sentit com a casa, diguéssim. I això perquè sóc conscient que essent pare i profe, se'm veu com acoplat.
L'experiment ha estat doncs un èxit per a mi. Ara haurem de veure què faig a partir d'ara amb el senyor Facebook. L'engego?
13 comentaris:
El facebook és l'espai on els secrets va a preu de saldo... Per això va bé passar-hi de tant en tant... M'ha encantat que tornessis a escriure al blog!! He disfrutat llegint l'article!!
Doncs jo et llegeixo + des d k veig els teus articles al facebook. I com jo, segur k molta gent!
O sigui que haig de combinar la creació al bloc i la difussió a facebook. Gràcies, Dani.
Ai, l'amic facebook, que ens n'és d'útil, eh Toni?
Pels que tenim bloc, el Facebook és la nostra publicitat, jeje. Només cal que comparis les visites que tens si poses un comentari al Facebook que si no el poses.
Ànims!!
A mi m'ha passat una mica com a tu. A vegades em pregunto què faig jo a facebook i per a què em serveix. I més si realment crec que no sé utilitzar-lo. Però el cas és que estic a facebook.
Com es fa un facebook?. M'esteu convencent i dintre de poc també estaré a xarxa social. El que em fa por és la pèrdua de privacitat ... . Va som-hi !!
Ferran: a mi m'està servint per contactar amb gent que feia 10, 15, 25 anys de la qual no en sabia res. Pel demés, m'ha servit pel que dic al post, però això ja està complert. Ara haig de veure si continuo o no. De moment, sí.
Juà: vas a www.facebook.com i registra't. Fàcil. El demés t'ho ensenyarà en Martí. No té secrets.
Me n'alegro molt de "veure't". Fins d'aquí poc... :-(((
Que tal toni"sr cassany" com va tot? soc en Pol Valcarce. No tinc ni idella de com funciona ni el facebook ni el messenger ni res de res. per aixo et deixo aquest cometari que com aminim ma s'igut facil fero.L' hi d'onc les gracies a buster com al Sr.Casal i com a molts altres profesors per tot el que em vau ajudar els ultims dos tres anys en el bell-lloc.
E tingut molts bons moments que mai oblidare sobretat de l'ultim any 4A 2008-2009.mersi!!!NO tingeu en compte les faltes d'ortografia je je je!!!
Pol!!! Quina il·lusió! Gràcies per prendre't la molèstia de donar-nos les gràcies per la feina feta. Tens un cor gran. Els comentaris com aquest que ens fas tu ens ajuden a tirar endavant i sónla recompensa, més que suficient, pels possibles mals moments que a vegades passem a la feina.
Gràcies, Pol!!!! He enviat el correu al Sr. Casalprim perquè li farà il·lusió.
Una abraçada! Ah, i si et fas facebook m'agregues com amic, eh?
ves a veure la peli LA RED SOCIAL
esta prou bé
Val, Màrius, gràcies. Et faré cas.
Publica un comentari a l'entrada