dissabte, 30 de gener del 2010

Invictus, grandiós

Val la pena anar-la a veure. Vaig quedar fascinat per la talla humana de Mandela.
Aquest home fa injusta la crítica generalitzada de la classe política.
Quedeu-vos amb una frase: "com un home que ha estat quasi 30 anys tancat en una diminuta presó pot, quan en surt, perdonar els qui li van ficar?" Hi ha un personatge que es fa aquesta pregunta. Us la respondreu si coneixeu la talla d'aquest home.
Aquesta película et reconcilia amb el gènere humà. Surts del cinema content.
Hi ha esperança si hi ha mandelas al món.
Sortint em retrunyien al cap aquestes paraules seves: "Doy gracias al Dios que fuere por mi invicta alma. Soy el amo de mi destino, soy el capitán de mi alma. "
No voldria acabar sense unes paraules per Clint Eatwood. Era difícilíssim no caure en la típica sensibleria lacrimògina de tantes pel·lícules d'èpica esportiva ... No sempre ho aconsegueix, però se'n surt, en general, fabulosament bé. Té mèrit, ja ho veureu. I se'n surt perquè la pel·lícula gira entorn de Mandela i no de l'èpica esportiva.
I és que Mandela ho omple tot. Siguem mandelas!

8 comentaris:

Màrius ha dit...

T'agafo les paraules i aniré al cinema.

jaumefv ha dit...

interessant, tio! tinc pendent anar-la a veure. tu, has vist "Amazing Grace": també boníssima! al meu blog de cinefòrum en parlo, i espero posar, també, les conclusions d'alguns cinefòrums que ja he fet amb aquesta pel·lícula.

Toni Cassany ha dit...

No us decebrà, em sembla, Màrius i Jaume.
No he vist Amazing Grace. Me n'han parlat molt bé i la tinc apuntada. Però al meu video club no s'estilen gaire aquestes pelis. Prefereixes "Vaya par de gemelos" o "Una rubia muy rubia" o "Tarzán y su p. madre en el trampolín de la muerte" o "La maté porque era mía".

Anònim ha dit...

o "la maté por un iogurt", "la mujer que parió un tanqué", "choque de trenes en alta mar"...
pau

Toni Cassany ha dit...

Eh, Anònim, que te conosco, eh?

jaumefv ha dit...

per tal de dir títols, què et sembla "Si lo sé no vengo"? va molt en línia, també de l'auca ressentida... ;)

Kasal ha dit...

No dubto que la pel·lícula ha de ser d'una bona qualitat, en el fons és del mestre Eastwood. Però no l'aniré a veure perquè segur que en sortiria emprenyat. Dius que no cau en la sensibleria i el missatge bonic de torn, però segur que és "superpositiva", "hipermegaplenadevalors" i "topemissatge", però ens venen una realitat que no existeix. A Sudàfrica no tot són flors i violes i aquest partit potser va evitar una guerra civil però no va canviar massa l'estatus dels negres en aquest país.
En resum, que no la penso veure perquè no és el meu estil. Esperaré que s'estreni "Alicia al país de les meravelles" per anar al cine a gaudir de veritat.
Que raro sóc!!

Toni Cassany ha dit...

Sí, noi.