diumenge, 8 de juliol de 2012

El vell que va saltar per la finestra




M’ha fet riure molt durant força pàgines, que no és poca cosa, és clar.


Una novel·la diferent quant als continguts. Humor d’astracanada constant, absurd i delirant. Per passar l’estona no està malament.
El més interessant, des d’un punt de vista literari, és potser el joc de perspectives i el joc temporal. Pel que fa al primer, és enginyosa la manera que l’autor fa que passin coses tant inversemblants, que des de la perspectiva policial de l’agent Aronsson, siguin tan impossibles que erri constantment el diagnòstic i la interpretació. És una de les claus de l’humor del llibre; pel que fa al joc temporal, destaco la doble història del protagonista. El temps present transcorre des que s’escapa de l’asil. Intercalant-se en aquest present, però, hi trobem la història passada del protagonista, un home que emulant Forrest Gump, passa per ser clau en la història de la segona meitat del segle XX: guerres mundials, bomba atòmica, guerra freda, etc. Tot plegat és molt delirant, però divertit. La història del present perd pistonada a mesura que avança la novel·la, perquè la cosa no té més, la veritat. O és molt forçada, diguéssim. Però la història del passat de Allan, tot i ser tan estrafolària o més que l’altre, té un component original que la fa atractiva: la intervenció en els fets més rellevants de la història contemporània d’un personatge tan desmesurat con aquest protagonista.
Però amb els temps que corren, no està de més fer un exercici de realisme i per això he passat a la següent lectura i he deixat el boig Allan Karlsson sense saber del tot com acabaven les seves aventures esbojarrades i impossibles.


1 comentari:

Joan ha dit...

En dono fe... aquest avi és el meu avi.