Avui volia reverlar-vos un petit gran secret dels meus quadres. Es tracta de la importància del dibuix i la composició, que són la base de tot. Com va dir l'altre dia el meu admirat Antonio López, "El dibujo está en el origen de todo. La escritura es dibujo. La palabra es dibujo." No hi puc estar més d'acord. La pintura també és un dibuix d'allò que és invisible als ulls, o una manera de dibuixar l'ànima d'un mateix. En fi, en el cas concret del quadre que us presento en la seva fase més inicial (esquerra) i en la seva versió acabada (dreta) s'hi veu el dibuix i la composició que ve marcada pels volums de color groc. Així es comença, marcant la distribució dels espais i els volums. I això és la base de tot. Si falles aquí, has begut oli. Per molt bé que pintis, sempre es notarà que alguna cosa falla, encara que no se sàpiga dir què exactament. Perquè, com diu el gran dibuixant Ramon Prior: "La pintura a l'oli, és com una orquestra, però la linea del dibuix és com un violí solista: s' ha de dir tot en un sol esbós."
3 comentaris:
Gràcies, Toni, per aquesta classe magistral de primers auxilis artístics. De debò que mai hauria imaginat que per pintar un paisatge és important seguir aquest procés, però un cop que t'ho expliquen ho veus lògic, raonable i necessari.
Per cert, cada cop ho poses més difícil això dels comentaris. Ara s'han d'escriure dues paraules per validar el comentari, i amb una lletra realment difícil de desxifrar... Tu mateix. Ho intentaré un cop... o dos, i si no encerto, "plegut".
Ferran: no tenia ni idea que fos tan difícil. No he fet res perquè sigui així i em sap greu. No sé com es treu. Moltes gràcies pel teu interès i constància!
Ara ho intentaré jo....ja ho he distribuit i ja sé a on va el groc, el verd i el blau. Dibuixo, esborro, i torno, faig "punta al llapis", punyeta la línea de l'horitzó, ... . JA HO TINC: prenc els colors (amb tableta). Però el que acabo de pintar de color blau a la meva zona de distribució i el cel se sembla a ...res. Aquell prat verd ... ni un espantaocells s'hi vol estar !!. Segur que només depen del dibuix? . Pintes realment bé Toni i els quadres prenen una dimensió de color i perspectiva impressionant. Ah, i el cel...el teu sí que és el CEL.
Juà
Publica un comentari a l'entrada