Ahir llegia a La Vanguardia que César Molinas havia dit que al 2030 s’haurà
implantat el cotxe autopilotat. No caldran carreteres ni xofers. No hi haurà
transportistes, ni taxistes, ni cotxes particulars… Avui, per altra banda, ha
aparegut a la sala d’estar de profes de Bell-lloc una papallona de plàstic,
feta amb una impressora 3D.
Les dues coses m’han fet reflexionar. El món avança i canvia a velocitat de
vertigen. Sembla que tot canvia. Tot? No, tot no. Què queda? Què és permanent?
L’home. L’humanisme. El ésser humà i la seva naturalesa. Això no és líquid,
això és permanent perquè no és accidental sinó essencial.
Els qui ens dediquem a educar (i no només a ensenyar) cal que tinguem clar
que per molt que un dia anem a cole en una càpsula autopilotada i obrim la
porta de casa amb el mòbil o ens imprimim a casa els cargols que no eren al
paquet del sofà d’Ikea, haurem de seguir essent honestos, treballadors,
solidaris, amables i, si pot ser, feliços.
Que la nova llei d’educació arraconi les humanitats és una animalada de
conseqüències incalculables.
1 comentari:
Super, tindría que publicar aquest comentari a la Vanguardia, per exemple.
Publica un comentari a l'entrada