- Suite Francesa de Irene NÉMIROVSKY:es tracta d’un mosaic de situacions, d’ànimes que reaccionen de formes diverses davant el mateix fet: la guerra i l’ocupació alemanya de França. Literàriament impecable. Va valer molt i molt la pena.
- En Lugar seguro, de Wallace STEGNER: un meravellós retrat de l'amistat entre dos matrimonis. Uns personatges que quedaran per sempre més en el record. Una novel·la que deixa petjada.
- La montaña de los siete círculos de Thomas
- Carta de una desconocida de Stefan ZWEIG. Novel·la curta, molt curta. Una sola veu. Un escriptor, que és un vividor i un donjuan, un seductor impenitent, rep una misteriosa carta d’una dona en la qual li declara que sempre, des que era una pre-adolescent, l’havia estimat bojament, compulsivament, jo diria que patològicament, fins i tot.
- El maestro de almas de Irene NÉMIROVSKY. La Némirovsky no falla mai. Aquesta novel·la és un relat primoròs sobre la història d'algú que busca un lloc a la vida i no el troba, de les seves ombres i el seu mal viure. En parlaré al proper post.
- Cuatro hermanas de Jetta CARLETTON, l'he acabat fa molt poc. Una novel·la de personatges, de història familiar, de vides entrelligades. Una novel·la on la gent s'equivoca, i rectifica, i torna a començar perquè estima i sap què és el més important. Potser és el millor llibre del 2009.
4 comentaris:
No n'he llegit cap dels sis, tot i que un el tinc des de fa temps i els altres els apunto a la llista de lectures recomanades. Amb el teu permís, et copiaré la idea i parlaré dels milllors llibres que he legit el 2009.
Salut i bona entrada d'any.
Joan: trobo molt enriquidor poder donar a conèixer títols que valen la pena. Vol dir que som diferents. Tant és així que potser el que més m'ha agradat a mi (Cuatro hermanas) potser sigui el que mnenys et veig llegint. Em sembla fantàstic que em copïis la idea. Estaré atent al teu bloc. Una abraçada! Bona entrada d'any a tots nquatre!
Toni, ja saps què en penso dels que he llegit: fantàstics els tres (Stegner, Merton i Carletton). Némirovsky segueix sent un gran capítol pendent. I Zweig un vell conegut. Bon any!
carai, tio! gràcies per aquests consells... et passo una entrevista, a veure què et sembla
bon any!
Publica un comentari a l'entrada