Els profes i les vacances

Hi ha gent que no suporta veure les vacances que tenim els professors. Voldria fer diverses consideracions al respecte: no diré que ens les mereixem, que avui dia la nostra feina és més feixuga que mai, que estem cremats, que arriba un moment que no hi ha qui aguanti els alumnes, que fa una calor d'espant a les aules i que no es pot treballar allà adins amb 30 ànimes transpirant 37º a l'ombra... Tampoc no diré que tenim moltes vacances però pocs diners per gastar... No diré res d'això perquè per a mi la veritat és una altra.
La veritat és que estic encantat amb la meva feina, que és fruit de la meva vocació professional, que aquest any estic reventat però no cremat ni esgotat. Que em queden ganes aquest any i cada any, de fer coses noves d'inventar i incorporar moltes idees que millorin la meva feina i la seva eficàcia. Tinc dos mesos de vancances. (de l'1 de juliol al 31 d'agost, si fa no fa) Sí. I n'estic content perquè és un temps generós que em permet desconnectar de l'escola i dels alumnes, però també de carregar piles. Us explico a què les dedico? Una o dues setmanes, a deixar feina feta pel setembre o a fer feina de departament de llengües (noves programacions, o continguts); una altra setmana la dedico a la meva formació professional (cursos d'estiu de professor, d'orientador familiar, d'habilitar-me per a la incorporació de les noves tecnologies... Cada any una cosa diferent); dedico dues o tres setmanes, segons l'any, a descansar del tot: família, llegir, platja, llegir, família, llegir, dolce far niente, pensar, llegir, tot plegat sense massa moviment... La resta (dues o tres setmanes més) pintar, i aquest any, amb una intensitat inusual a fer els llibres digitals de Castellà de 1r a 4t d'ESO. D'això en parlaré en un altre post.
Quina vida la dels mestres? Doncs sí, senyors, quina vida! Collonuda de dalt a baix. Dono gràcies a Déu de ser professor. Considero que és un dels millors oficis que es poden fer a la vida. La societat ens necessita i ens necessita en plena forma. Tenim dos mesos de vacances, sí! I com ens vénen de bé! Us hi apunteu? Feu-vos mestres, home! No costa tant... no?